dimarts, 28 de setembre del 2010

Primera classe

Tots els començaments de curs són iguals. El primer dia de classe sempre hi ha una certa curiositat mútua entre alumnes i professors. Els professors saben que, en l’aula sobretot, la primera impressió és la que compta, i intenten marcar el territori. Els alumnes, d’entrada, es reserven més, prenen posicions, s’estan a veure-les venir. Però durarà poc, cosa d’una setmana, i prompte es deixaran anar. Enguany tinc en classe quasi trenta alumnes. Massa per a una assignatura optativa com literatura universal, que voldria que estiguera centrada en la lectura i el comentari de textos.

Els presente la programació, sobretot els llibres que comentarem enguany en profunditat, i entrem de seguida en matèria: què podem entendre per “literatura universal”? El substantiu i l’adjectiu del sintagma no són ni obvis ni innocents. Una alumna fa una proposta: literatura universal és el conjunt de tots els textos literaris, de totes les literatures i de totes les èpoques. La literatura universal seria, per tant, el gran catàleg, complet i exhaustiu. El fet, però, és que aquest no és el sentit habitual de “literatura universal”, almenys des que el va inaugurar el senyor Goethe. “Literatura universal”, més sovint, té un sentit de tria, de selecció: són molts els cridats i pocs els elegits. Només algunes obres literàries mereixerien el qualificatiu d’universal: aquelles que, segons Jordi Llovet, “s'hagen escrit a l'abric d'influències entrecreuades amb la resta de les literatures d'un continent, o de diversos, i de diversos moments de la seua història; i que posseïsquen per si mateixes una càrrega suficient d'universalitat en funció de la seua matèria tractada, les seues formes d'expressió i el seu abast hermenèutic o interés general” . Buf!

Berta, una altra alumna, pregunta de seguida: i les literatures asiàtiques? Bé, de vegades, els manuals de literatura universal afegeixen un apèndix amb quatre ratlles sobre la literatura xinesa i japonesa. Però no deixa de ser un apèndix, marginal per tant. A poc a poc, molt a poc a poc, s’estan traduint alguns dels llibres clàssics d’aquestes literatures. Ara per ara, es pot dir que formen part de la literatura universal? Per a ser sincers i coherents caldria parlar, segurament de la literatura universal occidental! No cal anar tampoc fins a la Xina. Pregunta insidiosa: el Tirant lo Blanc forma part de la literatura universal? Quina influència ha tingut en la les altres literatures? Més encara: quina influència ha tingut en la mateixa literatura catalana? Deixem-ho córrer, que comencem a posar-nos impertinents.

L’adjectiu “universal”, per tant, és poc innocent. I el substantiu “literatura”? Com a mínim fins al segle XVIII, “literatura” feia referència a tots els textos escrits. Els tractats de Newton també eren literatura! I, si en comptes de parlar de literatura ens referim a les “literatures” la cosa tampoc no queda massa clara. Per centrar-nos en les literatures europees modernes, poques poden presentar autors de primera fila en qualsevol període. En la literatura catalana cal fer un bot des del final de l’edat mitjana al segle xx. En l’espanyola, períodes fonamentals de la literatura europea com la Il·lustració i el romanticisme són d’una inanitat que tomba d’esquena. La literatura russa comença de debò el segle XIX. En la literatura italiana, després de la gloriosa tríada medieval de Dante, Boccaccio i Petrarca, es produeix de seguida el gran apagón i fins al Risorgimento (Renaixença, en dialecte italià) no tornen a tenir una literatura amb cara i ulls. De fet, només hi ha dues literatures completes: l’anglesa i la francesa.

Però aquesta perplexitat inicial la deixarem només per al primer dia de classe. De seguida recobrarem la innocència i la bona fe, i comentarem alguns dels llibres claus de la literatura universal, aquesta realitat incontestable.

Si algú vol saber més sobre aquesta qüestió, pot llegir el dossier que es va publicar en Babelia amb el títol d’¿Existe la literatura universal?. També és interessant l’assaig de Viktor Klemperer, Literatura universal i literatura europea (Assaigs. PUV).

3 comentaris:

  1. Estimat Enric:
    Ja tens la primera lectora, o almenys, la primera que et deixa un comentari, és una molt bona idea parlar de literatura però has posat el llistó molt alt!Li passaré la pàgina a Imma que també dóna l'assignatura. un bes. Carme

    ResponElimina
  2. Hola Enric!
    A classe et vaig preguntar el motiu d'haver triat aquest nom per al blog, ja que es el títol d'un conte dels germans Grimm.
    És un conte molt bonic i en el qual, tal volta, trobes similituts amb el teu projecte. Espere que el disfrutes.

    http://www.angelfire.com/ne/Bernardino2/serpiente.html

    Alba

    ResponElimina
  3. Alba, moltes gràcies per aquesta referència, perquè la veritat és que no coneixia aquest conte dels germans Grimm. Ara mateix el nom de la serp blanca se m'ha fet més suggestiu encara!

    ResponElimina