dilluns, 15 de novembre del 2010

Llegir la “Comèdia” als disset anys o passats els quaranta



En una reflexió sobre la lectura que apareix en les Notes disperses, Pla escriu que no creu que “la qüestió consisteixi a llegir molt, sinó a llegir bé”, encara que reconeix que és un principi que no ha practicat sempre: “De jove —de disset a vint-i-set anys— vaig llegir tot el que em caigué a les mans —o sigui desordenadament.” Pla remarca que llegir bé vol dir rellegir, insistir, perquè no coneix “cap llibre positivament formatiu (normatiu) que d’entrada no sigui dolorós de rompre, que no se us entravessi, com una nosa pesada”.  En el cas de la Divina Comèdia, recorda que en va començar la lectura a vint-i-un anys, a Florència, però que fins “passats els quaranta anys i després de reiterats esforços, no vaig arribar a comprendre una mica la impressionant, grandiosa, simplicitat del poema”.

El poema de Dante, certament,  és una d’aquelles obres de la literatura que requereix una certa maduresa personal per assimilar-la com cal. O més concretament: una certa edat. Pla ho diu ben clar: haver passat la ratlla dels quaranta. Què en deuen pensar els meus alumnes, que tenen ara disset anys? A finals del curs passat, els vaig preguntar quin era el llibre que més els havia agradat dels que havíem llegit al llarg del curs i molts van dir que l’Infern, reconec  que per a la meua sorpresa. Per a la meua agradable sorpresa, vaja. De fet, abans de començar  Dante en classe em cure en salut i sempre els dic que la Divina Comèdia és un llibre difícil, que els costarà, que patiran. És una mesura d’autoprotecció. I em funciona. Encara que només siga per portar-me la contrària, acaben dient-me que no n’hi ha per tant, que el llibre està bé, o és que em pense que són uns babaus?

De tota manera, segurament Pla tenia raó:  la Divina Comèdia només es pot assimilar, plenament, passada la ratlla dels quaranta. Fa falta haver llegit molt per copsar el rigor amb què està construït aquest llibre, l’enorme varietat de temes i de referències, l’estil dens i sinuós, sovint el·líptic. A més, la Divina Comèdia és, entre tantes altres coses, una síntesi de les edats de la vida. I això només es pot entendre del tot quan es té una certa perspectiva temporal: quan un ja no és jove.

Ara bé, això no és cap argument per no llegir-la als disset o als vint anys. Ben al contrari. Qualsevol llibre el podrem llegir, en principi, més endavant, però la lectura que no fem de joves és una oportunitat perduda per sempre. Als disset anys potser no s’entenen del tot  certes coses, però més endavant, per contra, no tindrem la sensibilitat particular dels disset anys, o dels vint, o dels vint-i-cinc. Un dels encants més grans de la lectura  és la possibilitat de reviure la mateixa experiència en diferents moments de la nostra vida. La relectura, gràcies a la comparació de la lectura que fem ara i de la que vam fer fa temps, pot adquirir unes ressonàncies i una densitat enormes.

Per tant, el meu consell seria aquest: s’ha de llegir tot, tot el que es puga, i com més aviat millor. Cal deixar-se de manies de si el llibre és difícil, o llarg, o pesat, o no adequat. Els alumnes no haurien de tenir cap mena de restricció en les lectures, ni pel que fa a la temàtica, ni al tractament de la temàtica, ni a la dificultat, ni a res. Als disset anys un es pot encarar amb qualsevol llibre. A més, estem parlant d’alumnes de segon de  batxillerat, no de cagons d’ESO!



          Exterior i interior de la Biblioteca Pública d'Estocolm, obra d'Erik Gunnar Asplund. Construïda entre el 1924 i el 1927.

19 comentaris:

  1. Opinió personal a petició d'Enric.

    Al meu parèixer, Pla sols té raó en un sentit: la nostra cultura general és insuficient per entendre totes les referències de l'obra i el nostre coneixement insuficient per apreciar la complexitat de la comèdia.
    En la resta d'aspectes crec que som perfectament capaços de llegir-lo. La filosoifia entre linies que jo entenc del que hem llegit, és que el veritablement important és el que aprenem al llarg del camí que és la nostra vida i que em disculpe el senyor Pla, però jo crec que la nostra vida no comença als 40, de fet fa una anyets que pasturem per ací. Basant-nos en açò, perque restringir el coneixement d'una lliçò tan important com aquesta i d'altres més que de segur hi ha a la Divina Comèdia a les persones ja adultes?

    Ale, a reflexionar.
    Alba.

    ResponElimina
  2. Bé,la veritat es que sí,em resulta molt complicat d'entendre,i com ja s'ha dit avui a classe,segurament sense els comentaris a classe o les teues explicacions,no comprendria res,i encara així em costa,però això no vol dir que no aprecie la divina comèdia,perquè com tothom ha dit,és una gran obra,també em sembla molt interessant la manera que te de veure l'infern,ja que,sincerament,no m'havia ni plantejat com era,ni com estava distribuït,ara ja,se un poc més.
    C.B.

    ResponElimina
  3. Opinió persona:
    La meva opinió és una mica borrosa ja que no ha estat fàcil la comprensió . El que mes m'ha agradat el llibre és la visió medieval de l'època, ja que l'essència d'aquesta és la religió i amb ella la curiositat que hi ha més enllà. La descripció que més m'ha agradat és la de l'infern que ens fa reflexionar sobre si: val la pena pecar? la seva lectura és màgica, t'embolica en un món fantàstic. Encara que no és per a res la meva visió del infierno,me a agradat molt =)

    ResponElimina
  4. Jo sí que n'estic d'acord en part amb el senyor Pla: la temàtica i causes d'aquesta obra són impossibles (o quasi) d'assimilar completament per una persona tan jove. Jo, personalment, puc comprendre que ha de ser un gran colp que, quan ja feia molt de temps que pensaves que tenies la vida resolta, aquesta se t'afone. Però no arribe a empatitzar amb Dante, perquè tots aquells problemes que m'he pogut trobar en la vida han sigut (pel moment) xicotets entrebancs fàcilment salvables. Mai no m'he perdut en el meu camí, ja que encara estic decidint quin prendre.
    Però, malgrat açò, no opine que la lectura haja sigut en va, més bé al contrari. Últimament em passa molt sovint que, a meitat d'una conversa o reflexió, recorde un fragment d'algun llibre que vaig llegir fa temps, que em va cridar l'atenció però que no vaig acabar d'entendre. I de sobte, tot encaixa. La veritat és que per a mí eixos moments són molt gratificants i és això el que espere que em passe en un futur amb La Divina Comèdia. Per això no em penedisc d'haver-la llegida tan prompte.


    PD. Gràcies, Enric, ja estic al Tuenti.

    ResponElimina
  5. He fet una lectura ràpida altra vegada per fer el comentari i, he d'admetre que sense les teues aclaracions en classe m'hauria donat per vençuda i la divina comèdia hauria acabat com a decoració de la meua biblioteca. Crec Dante va tindre molt de valor al parlar d'un tema tan complex com l'infern (el que la revenja pot fer!!) i cal tindre una molt bona imaginació i cultura religiosa per entendre tot. I, opine com Mati, crec que està bé llegir llibres "difícils" als 17 anys, perquè encara que no et quede tot claríssim, et vas fent una idea i tal vegada et replantejes coses que fins ara no havies pensat. I així, quan ho tornes ha llegir quan tingues 40 anys t'adonaras d'allò que no t'adonares quan en tenies 17.
    I, crec que la lectura de l'altre dia de la història de Paolo i Francesca va causar un "ohhhh" general. Això sí que es va entendre bé! jajajaja. I és que a mi, (encara qeu a algú li semble graciós) l'italià em pareix molt dolç!


    PD. Enric, estàs provocant que afegisca una Bíblia en la meua carta als reis mags.

    mar v.s.

    ResponElimina
  6. A mi, personalment no m'ha desagradat gens la lectura, crec que és molt interessant la descripció que fa Dante de l'infern i dels personatges que habiten en ell. Però, clar crec que ara per ara, necessitem algú que ens vaja guiant en la lectura i que ens ho explique, perquè almenys jo, no sabria seguir-la asoles. Un aspecte que em pareix un poc...contradictori al meu gust, és la situació de Francesca i Paolo, que bé, estan a l'Infern, però seguiexen junts i enamorats per sempre, és aquest un vertader càstig? Personalment, crec que no, encara que tampoc crec que el seu pecat haja sigut tan greu com per a estar a l'infern.
    Bo, m'alegre d'haver-la llegit, perquè encara que no la entengam en tota la seua plenitud, ens ha fet reflexionar, malgrat la nostra curta edat.
    Laia

    ResponElimina
  7. A mi la Divina Comèdia m'ha paregut interessant, almenys el que he pogut abastar d'ella, principalment gràcies a les teues indicacions. La lectura m'ha dut a aturar-me una mica sobre la idea de l'infern, que em sembla com un símbol de la concepció humana de la vida, i em pregunte que voldrà dir al capdavall.
    Per altra banda estic d'acord amb l'agradable que por resultar la relectura. A mi m'agrada rellegir sobretot contes. me'n recorde quan vaig llegir els immortals, i a les dos setmanes el rellegí, i vaig trobar molts matisos i idees que abans m'havien passat desapercebuts. Els bons llibres, pot ser, siguen eixos que sempre tenen una cosa més a dir-te, segons com un els vulgui veure. Per a mi el més curiós de rellegir un llibre es que et trobés amb el record de les emocions i pensaments que et va suscitar en el moment de llegir-lo per primera vegada, i aquestes s'encreuen amb la teua forma de ser present.
    Mar Casanova

    ResponElimina
  8. Jo crec que la Divina Comèdia no és tant difícil de comprendre com per a haver d'esperar 20 anys per llegir-te-la, encara que si que hi ha passatges que són més complexos del que solem llegir habitualment. Crec que la dificultat d'aquesta obra no és el fet de comprendre-la sinó apreciar tots els recursos que utilitza Dante i que a nosaltres ens poden passar desapercebuts. A mí el que més m'està agradant és la curiositat que desperta Dante per saber quin serà el pròxim càstig en cada cercle o quins seran els personatges que ens trobarem,i l'ambientació de l'infern.
    Carles Gómez Alemany

    ResponElimina
  9. Jo he trobat que aquest llibre no ha sigut massa dificil de llegir supose que gràcies a les teues aclaracions. Pense que te un argument molt interessant perque parla de l'nfern, d'un tema del qual no en tenim cap referéncia.A més es un dels llibres que sempre podrem tornar a llegir,i cada volta anirem trobant mes elements que poder interpretar.
    el meu passatge preferit ha sigut sense dubte el de Francesca Da Rimini i Paolo.
    m'agradat molt llegir alguns dels versos en italià, ja que m'encanta!

    Ana G.

    ResponElimina
  10. Jo crec que la divina comèdia és un llibre interessant, el tema de l'infern i de com el descriu deante está molt bé, però, pense que dante descriu un infern massa personal on els pecadors que és troben en ell no han sigut castigats per déu si no per el propi dante, per la resta del llibre trobe que és fantastic perqué poques voltes, almenys jo, he llegit sobre l'infern. Per lo general és una obra que m'ha agradat molt lligir-la a classe.

    Mario Villacampa

    ResponElimina
  11. Personalment opine que la Divina Comèdia es pot entendre ( sempre que es tinga un minim de cultura )als 17,20,30 i 40. No obstant, cada cop que la tornem a llegir, amb una mentalitat més ``adulta´´, la lectura serà diferent: hi trobarem coses noves que no haviem vist abans i també passarem per alt moments que temps enrere ens van pareixer importants.
    Per a mi, la Comèdia em recorda a la Bíblia: et mostra que ens passara si fem o no fem allò manat per Déu. Ha estat interessant llegir-la. De moment, no tenia previst fer-ho.

    Miquel Hernández Évole.

    ResponElimina
  12. Hi ha aspectes de la Divina Comèdia que no es comprenen, però es més per manca de cultura en el món dantesc què per l´edat, malgrat que aquesta primera es sol adquirir amb la segona. Potser si que hi ha matissos què no arribe a vore desde el punt de vista de Dante perquè encara no els he viscut, com el odi que sent al ser desterrat, a açó es deu referir
    l´autor del text amb el de l'edat. No obstant, amb les aclaracions que fas a classe ja n´hi ha prou per tindre'n almenys, una idea general.

    Jaume Perales

    ResponElimina
  13. Estic completament d'acord amb el que exposes Enric, ja que pense que quan es té una certa maduresa mental, es pot llegir qualsevol llibre de qualsevol génere, i és precisament en l'adolescència quan ja comença a donar-se aquesta maduresa. A més a més, els llibres són una font de saviesa i enteniment, que reflexen la mentalitat de l'autor o l'autora i el context històric en el que va viure, i ajuden a tindre una ment més crítica i a desenvolupart-te com a persona. Tenint en compte aquest argument tan irrefutable com és, s'hauria de reflexionar al voltant dels llibres que han sigut manats per a llegir durant l'ESO, sense argument, mal escrits i el que és més contradictori en aquest sistema educatiu tan lícit i bo com el que tenim actualment que fa que els alumnes només tinguen urgència d'acabar els exámens per a agafar una bona borratxera, no aportaven gens per a la nostra educació, sent la matjoria opacs i fent que l'alumnat tinguera un cert rebuig a llegir, una de les coses més agradables, al meu gust, en la nostra vida humana.
    Un salut.
    Maria Aparisi Galan (encara que crec que no hauria sigut necessari que ficara el meu nom perquè és reconeixible qui l'ha escirt)

    P.D: perdò per la tardança.

    ResponElimina
  14. Personalment pense que la lectura de la Divina Comèdia es pot fer , com ha exposat Miquel, a qualsevol edat...un altra cosa es que arribes a entendre el missatge profund que amaga Dante entre versos i cants que ,pot ser ,està destinat a gent més "madura" que uns pre-universitaris que encara es troven en altres inferns y en altres paradissos de l'adolescència. Encara la meua ignorància , el que més m'agradat del llibre es la concepció diferent que presenta Dante de l'Infern;diferent a la nostra mentalitat contemporànea però també diferent a la ideologia cristiana i a l'època en que va viure Dante. També m'agradat concepció que té de presonatges com Ulisses o com Virgili ; els presonalitza de tal forma que sembla que siguen personatges diferents del que conta la mitologia i la història.

    Blanca Aparisi Galán.

    ResponElimina
  15. En la meua opinió no crec que la comprensió de la Divina Comèdia siga només una qüestió d'edat,sinò del coneixement de cadascú, de la seua maduresa. Una persona de quaranta anys pot llegir aquest poema, però si no té un mínim de cultura, de poc li servirà. Cal haver llegit o conegut els clàssics universals més importants i la Bíblia per poder fer una lectura conscient. No crec que la lectura individual de Dante a la nostra edat ens puga resultar molt eficaç, ja que hi trobarem simbolismes i expressions que ens seran difícils de comprendre, i per això pense que és molt important tindre algú com el professor que ens vaja guiant i explicant a mesura que anem llegint.
    Com Laia comenta, a mi també em costa comprendre perquè Francesca i Paolo es troben a l'infern, però no sols perquè si estan junts no ho consideraria un càstig, el que hem costa (i ja no en la Divina Comèdia sinó també en la Bíblia) és comprendre perquè amar és considerat un càstig. Sí, mantingueren relacions sexuals fora del matrimoni i això és el que els condemnà però, per què els tindria que estar prohibit si tenien sentiments l'un cap a l'altre, si estaven enamorats, si no era per pur vici? De veres cal reprimir tan forçosament els nostres instinctes? No pense que en aquesta qüestió s'estiga perjudicant cap persona...
    Són coses que tot i que no entenc ni compartisc, no trobe que li lleven a l'obra ni una petita part del valor que té com a clàssic universal, i la seua lectura m'ha resultat realment agradable (sí, tot i que siga l'infern), profitosa i imprescindible per a entendre moltes lectures posteriors.

    Nina Beltran

    ResponElimina
  16. La veritat és que es tracta d'un tema prou complicat i personalment, ja havia sentit parlar d'ell. Fa uns mesos vaig decidir començar a llegir un llibre anomenat "Per què estimem?" d'una científica i antropòloga anomenada Helen Fisher. Aquest és un llibre d'un nivell complicat pel vocabulari i conceptes científics, i també pel fet de tractar-se d'un tema prou ampli i confús. Quan el vaig començar, moltes persones del meu entorn varen dir-me el mateix: "Helena, perquè llegeixes aquest llibre? No veus que tu ets de lletres i provablement no vas a entendre res? Aquest llibre és per a gent amb més cultura científica que tu, o, com a molt, per a gent amb un poc més de maduresa". Per sort, vaig conseguir no donar importància a aquests comentaris i vaig continuar amb la meua lectura. He de dir que van haver moltíssimes coses que no vaig acabar d'entendre i moltes vegades era prou descoratjador. Malgrat tot, quan vaig finalitzar la meua lectura, vaig alegrar-me immensament per no haver abandonat. Tot i no haver entés moltes coses, vaig acostar-me a moltes altres a les quals, si no haguera llegit aquest llibre, segurament mai m'haguera apropat. Vaig aprendre moltíssimes altres i vaig trobar coses molt interessants que m'han servit prou des d'aleshores.

    Amb aquest exemple vull reforçar el que tu opines perquè, a l'igual que la resta de companys, estic totalment d'acord. És cert que cada llibre presenta les seues dificultats. En el cas d'un llibre científic, evidentment serà entés amb més facilitat per algú que sàpiga del tema, a l'igual que un llibre com la Divina Comèdia podrà ser molt més apreciat per algú amb una gran cultura sobre literatura universal i especialment, que sàpiga sobre la visió del món d'aquell temps. Però crec que la lectura d'un llibre mai pot fer-te anar cap enrere. M'explique: Es possible que no acabes d'entendre moltes coses, però les poques que hages pogut abarcar, ja suposen un guany; en canvi, si no llegirem per por a no entendre, ens estariem perdent totes eixes petites coses que si hauriem entés amb la lectura.

    Crec que mai cal deixar un llibre de banda només per por a no poder entendre'l. A més, sempre és millor penedir-te del que has fet que no del que no vares fer en el passat, ja que, com bé dius, el que no hages llegit en la joventut, no té volta de fulla. Però, en canvi, tenim tota la nostra vida per poder rellegir moltíssims llibres. La veritat es que coincidisc amb molts alumnes que han dit que la relectura és un dels millors plaers del qual podem gaudir. Tot i que entenc el que diu Pla, crec que és un greu error limitar la lectura dels joves, que, la veritat, ja està prou limitada per la mateixa joventut.

    Finalment m'agradaria dir que abans de començar amb la Divina Comèdia, m'havia fet una imatge prou negativa del llibre. Per les teues advertències, pensava que es tractaria d'uns versos incomprensibles i complicadíssims! Per a la meua agradable sorpresa, ha resultat ser una lectura prou lleugera i amena. Home, cal dir que les teues aclaracions i explicacions han ajudat molt a que seguirem la lectura fàcilment, encara que va haver un dia que estava malalta i vaig haver de llegir un fragment a casa i no em va resultar massa complicat.

    En conclusió, és clar que l'obra de Dante te les seues complicacions quant a l'estranya temàtica, la visió del món i la forma de pensar, a més de l'estil, les comparacions i els símils que utilitza. Però, com ja he dit, hem de ser valents i enfrontar-nos a aquest i a qualsevol altre llibre, perquè, al final, sempre hi ha moltes coses que sí s'entenen i ens podran servir al llarg de la nostra vida.

    PD: Enric, perdona per haver tardat tant en publicar el comentari, la veritat es que pensava que era voluntari i se m'havia oblidat per complet! Com a compensació, volia dedicar-li un llarg temps a la literatura universal i per això m'he estés massa, perdona si et resulta una molèstia!

    Helena Navarro Haro.

    ResponElimina
  17. La visió d'una lectura sempre va a dependre de l'edat i la situació en la que et trobes. Clar, hi ha una deferència en llegir un llibre als disset que als quaranta anys, com a qualsevol altra, però certament a una edat més madura potser arribes a assolir el seus continguts amb plenitud.

    El dia que començarem la Divina Comèdia vam parlar sobre com tracta Dante el transcurs de la vida:
    Hi ha un ascens de tota la joventut fins arribar al moment culminant, els trenta cinc anys, on a partir d'aquest s'inicia la decadència finalitzant en la mort.
    Crec recordar que Enric digué que justament trenta cinc eren els anys que Dante tenia al escriure la Divina Comèdia...
    De totes formes, aquest llibre expressa una realització al transcurs de la vida del personatge. Es prou lògic, per tant, pensar que es necessita maduresa i coneixements de la mateixa vida per entendre aquest llibre, ja que engloba un tema molt complicat i difícil d'assolir a una etapa adolescent com la nostra, de canvis i inseguretats.
    Potser, juntament amb l'experiència de la vida i la maduresa es necessiten també unes bases de coneixement adquirits per molts altres llibres llegits en anys anteriors. Qui sap si aquesta es la recepta per poder absorbir d'una forma correcta La Divina Comèdia.

    Es un debat curiós, però no trobe raons per fer una llista destinada al moment de maduresa i preparació intel·lectual... El millor seria tornar a rellegir la Divina Comèdia amb 40 anys, i poder comparar les dues visions i percepcions segons cada moment.

    ResponElimina
  18. Uf Enric quin horror ser l'última... A vore com comence açò. Encara que no m'he llegit tots els comentaris, crec que ningú a parlar de la morbositat d'aquesta obra, que es el que, com a humans, ens sedueix i intriga. Jo confesse que ha sigut aquest factor el que m'ha fet interessar-me per la Divina Comèdia i voler travessar els cercles sent conscient de que al següent el càstics encara serà més cruel. Tal vegada siga per aquest mateix motiu el perqué no és recomanada a la nostra curta edat, i és que no veiem la història com a possible doctrina o per sentir-nos culpables, com pense que era l'objectiu de Dante, sinó que ens deixem dur per aquesta morbositat i falta d'humanitat de les tortures. I és que, encara que som humans i bla bla bla, no sentim l'obra com una cosa propera i adaptable a la nostra pròpia persona. Tal volta si està bé haver-la llegit, però per a la meva opinió només per a tindre l'oportunitat de comparar-la quan de veres pugam fer-la servir com crec que volia Dante. Ja sé que la majoria de nosaltres no som creients de res i que la nostra generació està tatxada per l'escepticisme, m'inclou, però la diferència de maduressa serà important.

    Encara no són les 12, així que el comentari entra dins del plaç!
    Raquel J.

    ResponElimina