divendres, 24 de desembre de 2010

Un conte de Nadal d’Enric Valor

Avui, 24 de desembre, voldria proposar-vos la lectura de Viatge de Nadal, un conte d’Enric Valor. Està inclòs en el recull Narracions perennes publicat per Tàndem Edicions. 

En aquest relat es conta la història d’un traginer que, la Nit de Nadal, puja de la Vila Joiosa a Alcoi, «de la tebior marinera al buf gèlid de les altures», amb el seu carro per vendre xocolata. Però no hi arribarà, perquè el sorprén una forta nevada al port d’Aitana. Crec que dec haver llegit aquesta narració unes cinc o sis vegades, i sempre que hi he tornat no m’ha decepcionat mai. Sobretot per la descripció de la nevada, d’una qualitat literària extraordinària, del millor que mai va escriure Valor. 

Amb un domini remarcable del tempo narratiu, Valor presenta l’aparició gradual de la tempesta de neu i el combat del traginer per escapar de la mort, en una visió èpica de la vida d’un personatge humil. Un dels moments culminants d’aquesta descripció és el silenci que es produeix tot just abans que comence a nevar, «un silenci estrany i sinistre». Paral·lelament, el narrador descriu la lluita cada vegada més desesperada del traginer per fer camí i trobar un refugi davant l’avanç dels símptomes de la congelació, que, esgotat, acaba confonent amb una son dolça i reparadora, «sense cap angoixa ni dolor». 

No fa molt vaig llegir un volum publicat pel Taller de Mario Muchnik, Tres tormentas de nieve, que recull tres relats de Pushkin, Tolstoi i Txèkhov ambientats en una nevada, com el Viatge de Nadal. Us assegure que la descripció que hi fa Valor resisteix perfectament la comparació amb les dels tres grans russos. Si ho pensem bé, el mèrit és doble, perquè aquests tres, a més de narradors de primera fila, eren russos, vull dir que en qüestions de neu difícilment els pot passar ningú la mà per la cara i menys des de la Mediterrània. Ara bé, Valor era un mediterrani de muntanya, del rodal de la Foia de Castalla, d’Aitana i de Mariola, de sol abrusador a l’estiu i de fred i neu a l’hivern. Aquest era el seu país, que ell coneixia i estimava com ningú. 

A més de la descripció de la nevada, Viatge de Nadal destaca en el conjunt de l’obra de Valor perquè constitueix una síntesi del seu món narratiu. Valor hi fa servir, d’una banda, un realisme que, lluny del bucolisme i del costumisme, retrata la bellesa i la duresa del paisatge i la vida dels homes que hi viuen. De l’altra, aquest realisme, molt acostat al món i als procediments dels novel·listes russos, el combina d’una manera no gens forçada amb el mode de narrar i l’ambient meravellós i popular de les rondalles. 

L’acció de Viatge de Nadal se situa en l’ambient prodigiós de la Nit de Nadal. L’esperit del traginer, que es diu Jesús, abans de perdre del tot la consciència, «s’havia refugiat en un racó petitíssim i calent del seu cos, allà endins, en aquell laberint fosc on habita allò que som, allò misteriós que en ell era ja a la porta del que no som». I en aquest moment entre la vida i la mort, es produeix la meravella: Jesús té una visió i es va sentir «com allò que era de veres», com un infant, i li va semblar veure «una llum clara i una cara blanquinosa d’home vell» i «una dona jove i bella que el mirava de molt prop, tota compassiva i maternal». 

Al final d’aquest relat, el protagonista, que es recupera al llit després d’haver estat rescatat inconscient i salvat d’una mort segura, pot exclamar que «el que sí que sé de cert és que sí que he nascut la Nit de Nadal». 

Bon Nadal!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada