dilluns, 24 de gener del 2011

Dos contes especulars de Maupassant


Des de Bola de greix (Boule de suif) (1880), un dels motius recurrents en l’obra de Maupassant és la sàtira de les pretensions socials i morals de les classes mitjanes. Per això, en molts dels seus contes apareixen personatges que s’han d’esforçar al màxim per guardar les aparences en circumstàncies difícils. A Maupassant li agrada mostrar-los en moments crítics, quan, per exemple, la por de perdre una herència entra en conflicte amb el sentit del respecte pel moribund, o quan una família —com en el conte El meu oncle Jules—, que s’ha vantat dels mítics milions que un dels seus membres ha fet a Amèrica, se’l troben venent ostres en un vaixell i queden terroritzats per si els reconeix.

La joia (La parure) (1884), un dels contes més coneguts de Maupassant, és emblemàtic en aquest sentit. En les pàgines d’aquest conte torna a aparèixer el tema de l’engany de les aparences, darrere de les quals s’amaga la vanitat humana i l’esforç inútil de tanta gent per escapar de la pròpia mediocritat. Va ser la vanitat el que va impulsar la senyora Loisel a demanar prestat el collar. Va ser enganyada per l’aparença de la joia, pensant que era molt valuosa; i la senyora Forestier, quan li la va prestar, va permetre —de nou, probablement, per vanitat— que la seua amiga creguera que els diamants eren autèntics. Finalment, després de perdre el collar, la senyora Loisel amaga la seua descurança, de nou per orgull i per desig de mantenir les aparences. El famós moment de la veritat arriba per a les dues amigues quan ja és massa tard, quan el dany fet és irreparable.


Un any abans de l’aparició de La joia, el 1883, Maupassant havia publicat Les joies (Les bijoux), un conte que ve a ser la imatge invertida, especular, del primer. En La joia, el que semblava un collaret molt valuós resulta ser una joia d’imitació, barata; en Les joies, en canvi, el protagonista descobreix que són autèntiques les joies de la seua dona que ell pensava falses. Tant en un cas com en l’altre, el descobriment de la veritat està lligat a una inversió. Amb un final enormement desolat en La joia. Amb un altre de més cínic i irònic en Les joies.

El final de La joia és molt trist, perquè la protagonista acaba sabent que ha perdut deu anys de la seua vida —la seua joventut— per un error. I també és una mica cruel, perquè aquest és el càstig que Maupassant infligeix a un personatge que havia intentat escapar de la mediocritat i de la monotonia. Tot sembla indicar que per a l’autor el càstig era merescut. En primer lloc, per la importància que el matrimoni Loisel dóna a les aparences. Si hagueren confessat la pèrdua de la joia, no hauria passat res. I, en segon lloc, perquè l’ideal de vida de la senyora Loisel no deixava de ser un ideal mediocre: dinars servits per criats, balls, possibilitat d’aventures… Aquest ideal, petitburgès en diríem, de la senyora Loisel, ve simbolitzat per la joia que dóna títol al conte: una joia que només és valuosa aparentment, però que en realitat no val res. La senyora Loisel no pot escapar, per tant, de la mediocritat, perquè ella mateixa és mediocre. El cercle està tancat i no hi ha escapatòria. (Entre parèntesi: a classe, quan vam comentar aquest conte, els meus alumnes, que tenen un sentit molt estricte de la moral, van trobar just el càstig. Tenen molt clar que qui la fa, la paga.)

En definitiva, l’ideal de la senyora Loisel és l’ideal del fulletó romàntic, que Flaubert va satiritzar també en el personatge de Madame Bovary, la qual també és castigada amb contundència. La senyora Loisel, de fet, és una Madame Bovary en miniatura. Maupasant no la mata, com fa Flaubert, però la ridiculitza i l’enfonsa en la misèria. Els marits respectius, en canvi, són unes víctimes de les seues dones. Una mica babaus, és cert, però bones persones. La culpa és d’elles.

La joia, és clar, si la comparem amb Madame Bovary resulta molt més esquemàtica i caricaturesca. Flaubert, per a construir l’argument de la seua novel·la, va partir d’un incident real, reportat en la secció de successos del diari. Maupassant va refer l’argument d’un conte tradicional, el de La Ventafocs concretament. En La joia, però, no hi ha cap fada que amb un toc de vareta proporcione a la protagonista un vestit i una carrossa esplèndids, ni cap príncep que comence a buscar-la per tot París. I en comptes del final feliç, tenim un dels finals més desastrosos que es poden trobar en la literatura. Es podria dir, per tant, que La joia és una lectura en clau realista de La Ventafocs. Compte, però, perquè el realisme també té les seues convencions: en La joia no hi ha esdeveniments sobrenaturals com en el conte tradicional, però hi ha “casualitats” i “coincidències”. Una altra convenció, que vaig comentar en una entrada anterior d’aquest bloc, és el final calamitós. El realisme literari es guia pel principi que el que és massa bonic no pot ser veritat. De tota manera, és cert que el conte de Maupassant, malgrat la seua brevetat, presenta un retrat bastant complet i incisiu del món de la petita burgesia. També és “realista” la insistència en els factors materials a l’hora d’explicar el comportament dels personatges: els diners, el sexe, la fam...

Els dos contes de Maupassant, llegits en paral·lel, constitueixen una mena de divertimento, un joc de variacions a partir d’uns motius que es repeteixen. A més del motiu de les joies, en els dos relats apareixen com a personatges principals un matrimoni de la petita burgesia. Els homes dels matrimonis respectius són treballadors i conformistes. Oficinistes tots dos. Les seues dones, en canvi, volen alguna cosa més. La protagonista de La joia patia constantment, perquè sentia que havia nascut per a totes les delicadeses i tots els luxes. Patia per la pobresa del lloc on vivia, per la misèria de les parets, pels mobles desgastats, per la lletjor de les tapisseries. Totes aquestes coses, que una altra dona de la seua classe ni tan sols hauria notat, a ella la torturaven i la indignaven.” La de Les joies, per la seua banda, porta una doble vida molt divertida i molt atrafegada. A totes dues, és clar, els agraden molt les joies.

En els dos contes, els dos matrimonis acaben patint problemes econòmics, que es resolen infeliçment en La joia i feliçment, o no, segons com es mire, en Les joies. Tots dos matrimonis pertanyen a la petita burgesia, aquesta classe ambigua, sempre a la vora de l’enfonsament definitiu en l’escala social, sempre amb el desig d’una situació econòmica més estable i consistent. L’acció transcorre a París en els dos relats, a la mateixa època. Fins i tot els dos matrimonis viuen al mateix carrer: al carrer dels Màrtirs. Sarcasme en el nom inclòs.

Pel que fa a les diferències, el contrast principal s’estableix entre els dos personatges femenins. La senyora Loisel viu la seua vida amb amargor, amb un sentiment profund d’insatisfacció. Aquest sentiment la fa egoista. Pràcticament força el seu marit a sacrificar els seus estalvis per ella. D’altra banda, és una dona honesta segons les normes del matrimoni burgès. Quan perd la joia, treballa juntament amb el seu marit per pagar el deute que han contret en comprar-ne una igual. La de Les joies, en canvi, és encantadora, sempre està contenta i “tenia pel seu marit tota mena d’atencions, de delicadeses i de tendreses”. Quan està amb el seu marit és una muller exemplar. Quan va al teatre, que li agrada tant com les joies, fa de prostituta. El marit prefereix quedar-se a casa, perquè el teatre l’avorreix. El gust pel teatre d’aquest personatge femení apunta a la doble vida que porta, a la seua capacitat d’actuar en un escenari o altre. Els dos papers els representa molt bé a completa satisfacció de tots els interessats.

Està enamorada del seu marit? En classe, els alumnes, encara que van quedar una mica perplexos, van considerar que sí. A la majoria dels xics, tot s’ha de dir, aquest personatge no els acabava de fer molta gràcia. La ironia és que la protagonista de La joia, que és una esposa honesta, fa un desgraciat del marit. L’altra, per contra, el té feliç i content. Enganyat, però content. L’última frase de Les joies remarca aquesta moral: “Sis mesos més tard es va tornar a casar. La seua segona dona era molt honesta, però tenia un caràcter difícil. El va fer patir molt.”

Els finals dels dos contes plantegen una conclusió semblant: que la moralitat burgesa o, més concretament, el matrimoni burgès, porta a la desgràcia i a la infelicitat. Cínicament, l’alternativa que presenta Maupassant a la dona honesta del matrimoni burgès és la prostituta. De fet, les prostitutes són els únics personatges decents que apareixen en els contes de Maupassant, com ara en Bola de greix, en Mademoisselle Fifi, en La casa Tellier, etc. Maupassant tenia una llarga experiència en aquest camp.


Chateau de Miromesnil, on va nàixer Guy de Maupassant

36 comentaris:

  1. Realment és útil aquet article; i de debó ens servirá a la majoría de la classe per fer el comentari de Mr.Maupassant.

    Per cert, no he pogut evitar somriure quan he llegit el parèntesis que has fet sobre nosaltres. Encara ens poses de malvats dient que la Sra.Loiselle s'ho mereixia, hahaha.

    Saluts, Dídac March.

    ResponElimina
  2. La veritat es que en tot el Llarg i extens article, he pogut comprovar que en classe mes o menys atenc ja que tot el que he llegit ho em parlat a classe. :)
    Sobre el contes... la veritat es que els dos estan prou bé ja que moltes de les coses, com lo de la dona que es prostitut, no les havera arribat a comprendre si l`haguera llegit jo asoles.
    Per elegir un dels dos contes, no sabria ben bé quin elegir ja que els dos finals són diferents, però em pareix bé que en la Joia la dona acabara com destrosant la seua vida per poder-la pagar... ja que en part, per el seu egoísme ha pagat per totes les coses que el seu home va tenir que fer per ella.
    I en les Joies, en realitat jo crec que l`home m`algrat que es queda sol i tot, pensa que gracies a tot el que ha fet la seua dona ara es ric, i a pesar d`haverse casat seguix enamorat per el ¨regal¨que la seua dona li ha fet.
    Bó doncs ja esta!

    Adeu Enric :) Carmina Cogollos Martínez 1ºA bat!

    ResponElimina
  3. A mi lo poc que he lleguit de Maupassant m'ha agradat, encara que els dos els veig prou pesimistes, i no se si es així o es cosa meua, pero en els seus contes veig una actitud un poc... Com dir-ho? Despectiva, o un tó pejoratiu cap a les dones.
    A més crec que els problemes sobre el determinisme a les classes socials o la vida matrimonial ve es veuen a les seues hisóties son temes els quals jo crec que critica.

    Un salut.
    Carlotta Lloret 1º A

    ResponElimina
  4. Com diuen altres companys, Maupassant tracta la vida canviada de pols, és a dir, tot allò que per a nosaltres significaria bo (l'aspecte familiar i honest) per a ell resulta tot molt negre i roï. Així mateix, el que per a nosaltres significa una vida més dolenta i de barriada (el món de les prostitutes) per a ell es transforma en la vida correcta.

    Jo volia remarcar aquest concepte, ja que és el que més m' ha impressionat d'aquest escriptor, aquest pensament tan diferent del meu. A més, aquest concepte es veu als dos contes. Com a història, trobe el conte de la Joia més cridaner, amb un final molt inesperat.

    Una salutació.
    José Manuel Sellés Tomás - 1er B

    ResponElimina
  5. Maupassant critica des de la ironia i la sàtira dels personatges, la situació decadent i miserable de la baixa burgesia i les classes populars a l'Europa del segle XIX amb les seues vanes aspiracions d'ascensió de classe i el seu afany per fer quelcom rellevant que els faça sortir de la seua rutina trista i poc agraïda. Es centra en retractar els colps de la fortuna capritxosa que tan durament castiga als ambiciosos i vanitosos quan el món no els perteneix.

    Res més Enric, moltes felicitats per aquest interessant bloc que estàs treballant.
    Salut!


    Res més Enric, moltes felicitats per aquest interessant bloc que estás treballant.
    Salut!
    Ferran Garcia Jiménez-1er A

    ResponElimina
  6. Trobe els dos contes de Maupassant molt interessants, ja que aquest ens sorpren amb un final inesperat, i mitjançant el qual aclareix tota la història i els dubtes que podien haver quedat sobre el conte. Aquesta caraterística és la que més m'agrada d'aquest autor.

    Personalment hem sorprén més el final de "La joia" perque en ningún moment es mostra ninguna indirecta per pensar que la joia es falsa, en canvi a "Les joies" molts aspectes fan pensar que la Sra.Lantin es prostituta o que enganya al marit.
    Pero realment agraisc molt les aclaracions que ens fas al final de cada conte, perque encara així, el final de "Les joies" no l'havera entés si no l'haveres explicat tú.

    Felicitats per aquest blog Enric, el visitare freqüentment.


    Joan Soler - 1er A

    ResponElimina
  7. Només acabar de llegir aquest interesant article he anat a agafar els meus apunts de classe i el primer comentari que varem fer, per contrastar els meus apunts amb aquest resum sobre Maupassant.

    Estic totalment d´acord amb el pensament que té Carlota sobre el sentit masclista que mostra en aquestos dos contes l´autor.
    Maupassant, senyala i descriu a les protagonistes, en tota la història, d´una forma molt cruel. Com vas dir en classe, Enric, jo també pense que aquesta forma de descriure a les dones és a causa de les seues experiències personals.
    Per a mi, aquestos dos contes, són molt crítics i gràcies a la breuetat i a la fàcil comprenssió, fan que siga possible reflexionar sobre la importància de valorar allò que tens, comformar-te i no buscar objectius impossibles, a més de, per a mi molt important, dir sempre la veritat, i més al teu marit ( o almenys això pense jo ).

    Per acabar, caldria dir que m´ha cridat molt l´atenció el comentari que has fet sobre les semblances que es veuen clarament entre la protagonista del conte de la Joia, amb la Madame Bovary de Flaubert.
    Aquestos dos autors descriuen a les seues dones protagonistes com a culpables dels problemes i com dones orgulloses, ambicioses, egoistes i superficials. En canvi, als homes els descriuen com si foren perfectes, satisfets de la seua vida i que ajuden en tot a les seues dones.
    Aquestos dos contes, es clar són molt interesants i agradables, i el més important són una gran crítica a la societat del segle XIX i als matrimonis burguesos d´aquella època i això pense que és el que més m´ha interesat.



    MOLT CURRAT L´ARTICLE!


    ANABEL MARTINEZ PEROSANZ 1ºA.

    ResponElimina
  8. Maupassant , es un escriptor interesant i sugestiu. M'agrada .
    En "la joia " descubrix la vanitat de les persones , els erros i perdues de vida que crea. La infeliçitat d'algunes persones per creure's superior i com desperdicien la seua vida.
    No sabem si hi haurá d'altres vides, no podem basar la nostra existencia en tristesa i egoisme. M'agraden els contrastos del final, i també estic d'acord que té un problema amb les dones. Sempre son deshonestes , egoistes , o fan patir amb caracters difícils . Els homes uns enamorats bondadosos.. s'en passa.

    I aixó que molt interesant el bloc :D

    Anais Mas-masià Mompó 1rA

    ResponElimina
  9. Pel que pogut comprovar fins ara, els dos contes que hem llegit a classe de Maupassant m'han resultat bastant interesants. Cadascun dels dos per les seues característiques, perque a la vegada són diferents però semblants, com dius a l'article, són un el contrari de l'altre.
    Maupassant m'ha paregut un escriptor que li agradava envolicar un poc les coses, però sempre amb un fi per al personatge que té en ment.

    Un salut.

    Alba Puchades Alejos 1r BAT P

    ResponElimina
  10. A mi, personalment, m' han agradat prou els dos contes,en concret més 'les joies' ja que l' home acaba tenin un final feliç i la dona(com diu el meu mestre de valencià)a la foguera.
    Està bé que ens agues ensenyat aquest article per poder aprendre a fer-ho millor.
    Així tots els meus comentaris estaràn perfectes.
    gràcies, Enric.
    Max Darós Piquer 1r A.

    ResponElimina
  11. Bé, per on començar, doncs diré que personalment a mi els contes si que m'han agradat prou, però més el de la joia per el final, ja que m'ha sorprés més, perquè és inesperat.
    Respecte a Maupassant pense que com vas dir en classe és un home un pòc cruel, però perquè ho conta tot des de les seues experiències en el tema de l'amor i amb les dones, posant-les de egoistes i mentideres. Sembla que Maupassant és un pòc masclista ja que fica els homes com satisfets en la seua vida, que mai es queixen, bondadosos i a les dones de inmadures i superficials.
    Bé, açí acaba el meu comentari!

    Adéu Enric!
    Montse Guilera 1r Bat A.

    ResponElimina
  12. Bé , primer he de dir que Maupassant ha sigut un autor que m'ha agradat molt , al igual que els dos contes .Veig , com expliques en l'article , que els dos contes són contraris i l'exemple clar són les dues protagonistes .D'altra banda , l'autor mostra molt bé com era la vida social i els matrimonis de l'època. Finalment he de dir que estic d'acord amb els companys respecte a l'actitud masclista i despectiva cap a les dones .
    Un salut Enric !
    Laura Aguilar Gascón 1r Bat B.

    ResponElimina
  13. Després d'haver fet la lectura d'aquests dos contes, que com molt bé dius són com una mena d'espill l'un de l'altre, i haver-los treballat, m'he pogut fer un idea sobre Maupassant i el seu estil àgil.
    El que més m'ha agradat ha sigut com l'autor revesteix amb la ironia temes trascendentals i importants que tracta, com la vanidesa humana. M'han impactat (i agradat) els finals dels dos contes, ja que són atípics i inesperats i m'han fet reflexionar sobre les històries i el significat d'aquestes.
    M'ha semblat molt interessant haver llegit els dos contes perquè així els hem pogut comparar.

    Enhorabona pel blog, Enric!
    Mireia Ferrando, 1r A

    ResponElimina
  14. Els dos contes de Maupassant m'han paregut força interesants ja que gràcies al seu realisme ens permeten conèixer el que ocorria al s XIX sobretot en la petita burgesia a la que pertanyen els dos matrimonis dels relats. M'agrada allò de l'imatge especular. També crec, com la majoria dels que em escrit, que Maupassant presenta a la dona com el "personatge maligne". Ara, crec que vaig a defendre a la senyora Loisel perque pense que no has de conformarte si realment creus que mereixes coses millors, has d'intentar lluitar per aconseguir-les, val está clar que tampoc fa massa i que és un poc egoista pero en el fons és bona persona. En realitat m'agraden els dos papers que se'ls dona a les dos dónes, ja que son les que s'arrisquen (gràcies a les quals hi ha conte) i els homes en canvi permaneixen passius.
    M'agrada molt el blog, Enric. Crec que farem un bon us d'ell!
    Fins demà.

    MARCEL·LA GINER 1rP

    ResponElimina
  15. El primer que voldria destacar, és que Maupassant és un autor que sap sintetitzar molt bé allò que vol dir en dos relats breus. D'altra banda, ens mostra clarament la situació de la dona en eixa època i la repercussió dels diners, en ambós casos. El més interessant per a mi ha estat, que en dos contes podem trobar moltes diferències però d'eixes diferències s'extrauen moltes semblances.
    Cal dir que més val anar sempre amb la veritat!
    Adéu Enric!
    Elena Queada Rodríguez, 1rB

    ResponElimina
  16. Els dos contes de Maupassant m'han paregut bonics una vegada els he comprés, perquè res més llegir-los no et fixes en els xicotets detalls dels que te n'adones fent el comentai.
    Si que em pareix que aquest home era prou pessimista i em pareix una mica masclista al menys a aquests contes ja que ataca prou a la dona encara que és ella també la que porta la veu cantant a ambdos casos.

    Enfi gràcies per fer-nos vore més enllà del que hi ha escrit.
    Anahí Torralba 1ºA

    ResponElimina
  17. En primer lloc, he de dir que els dos contes m'han paregut molt sorprenents, un poc més el de La Joia, ja que acaba amb la pèrdua de deu anys de la vida dels protagonistes, el Sr. i la Sra Loisel. Per un altra part, crec que el que pretén Maupassant als dos contes és fer una crítica de la societat burgesa del segle XIX que estava basada en intentar ascendir de classe social i en aparentar riquesa i felicitat. Així, estic d'acord amb el teu article, ja que les joies són, en els dos
    contes l'element que acaba ridiculitzant les pretencioses aparences dels dos matrimonis. Maupassant és un poc més dur i crític amb el comportament de les dones que no amb el dels homes, així, en La Joia ella és pretenciosa, egoista i ambiciosa i en Les Joies, ella és deshonesta i mentidera ja que porta una doble vida.

    Adéu Enric i enhorabona pel bloc!

    Maria Caballero, 1rA

    ResponElimina
  18. De casualitat he trobat una cita interessant de Maupassant: "...tras las escuelas literarias, que han querido darnos una visión deformada, sobrehumana, poética, enternecedora, encantadora o soberbia de la vida, vino una escuela realista o naturalista que pretendió indicarnos la verdad, nada más que la verdad y toda la verdad."
    ..fins i tot era amic d'Émile Zola, però la veritat és que jo no he trobat que els seus contes foren naturalistes, és veritat que les situacions que exposa son un punt d'inflexió a la vida dels personatges, però no ho conta amb una crudesa extrema de la manera que ho faria un naturalista, sinó que més bé se'n riu dels personatges. El que més m'ha agradat de Maupassant és el cinisme que mostra, sobretot a "Les Joies".

    Alma Porta Lledó 1ºbatA

    ResponElimina
  19. bé, pense que són dos contes dels que hi han que llegir entre linies, ja que amb una primera lectura no pots apreciar la vertadera intenció del escriptor, per aixó hi ha que llegir-lo dues vegades. El que més m'ha afradat dels contes a sigut la crítica que fa Maupassant a les aparences dels personatges.
    M'agrada molt el teu blog pense que l'utilitzarem molt !!

    Verónica Soriano 1º P

    ResponElimina
  20. Què blog més currat!
    La veritat és que sí que servirà per poder fer millor els comentaris de text sobre els contes. Gràcies!
    Que percert, encara que els contes es nota de quina època són, pels rols dels personatges: el home, i la seva dona, em sembla que estan molt ben escrits perquè el lector no perdi l'interès en aquests finals de Maupassant, que sempre ens sorprenen una mica.
    Elisa Vicente Vidal. 1batx P

    ResponElimina
  21. Desrés d'haver llegit aquest comentari que has fet, Enric, m'he refrescat un poc la memòria sobre aquets dos contes.

    Maupassant em pareix un autor, com han dit altres companys/es, amb una actitud molt negativa cap a les dones. Ho reflexa amb aquestes dues històries on les dones enganyen als homens i són ambicioses. Per altra part m'agrada el seu estil amb to irònic sobretot en el final de La joia.

    El que m'ha impressionat d'aquest autor esque la honestedat la relaciona amb una vida amarga però la deshonestedat la relaciona amb una vida feliç. Es una relació que nosaltres normalment no fem.
    A mi, personalment m'agrada més La joia sobretot pel final sorprenent que no t'esperes de cap de les maneres. En canvi, Les joies m'ha costat un poc més a l'hora d'entendre el seu final.

    Enhorabona pel bloc, està molt bé!

    Marina Pinto 1ºB

    ResponElimina
  22. A mi, personalment, m'han agradat molt els dos contes.
    Per una part en la joia, la protagonista ho perd tot al interntar aparentar el que no és. Mentre que en l'altra la dona té una doble vida, de la que el marit no es dona conter fins a la seua mort, on al vendre les suposades joies falses trau una quantitat molt important de diners al ser vertaderes.

    En aquestos dos contes les joies no són el que aparenten i jugen un paper molt important al transcurs de l'história, en "la joia" la protagonista, pensant-se que la joia que li havien deixat era de veritat, compra una altra amb el que suposa això economicament i al final es dona conter que era falsa, mentre que a "les joies" quan el protagonista va a vendre les suposades joies falses troba que són vertaderes y es fa ric.

    Francesc Ferre Sánchez 1A

    ResponElimina
  23. Només haver acabat de llegir el teu comentari sobre aquests dos contes de Guy de Maupassant,vaig comparar-ho amb els apunts presos a classe, donant-me compte així que tot estava perfectament escrit en la meua llibreta. També hi vaig escriure la meua opinió personal, que ara maiteix redactaré al peu de la lletra: Els dos contes estàn narrats amb un tó satíric i sarcàstic, tenint en compte que Maupassant veu els aspectes tractats al llibre, de la forma més contraria a la normalitat. ''La jòia'', sería en aquest cas la meua preferència en comparació amb ''Les joies'', ja que crec que es pot entreveure més interés de l'autor a l'hora d'endinsar-se en la lectura. Es així degut a que es complica més en buscar un desenllaç inesperat i crea un conte més estructurat i atractiu a la vista de l'alumnat. En canvi, baix el meu punt de vista, a ''Les joies'' si que pots fil.lar d'alguna manera com serà el final del conte.
    Enhorabona pel bloc i segueix escribint sobre autors, m'ha agradat prou!


    Sara Pomares 1º A

    ResponElimina
  24. Els dos contes de Maupassant em semblen interessants pel tema en que giren tots dos: res és el que sembla.
    No obstant, el que no m'agrada gens és el punt de vista masclista que contenen els dos: a La Joia, la dona és una amargada que sempre es queixa de no tenir l'estatus que es mereix. I a Les Joies, la dona és una "deshonesta" per exercir la prostitució...
    No obstant, en els dos contes els homes són unes bones persones que estimen molt a les sues dones...
    Però encara que no m'agrade eixa part, és comprensible per l'època en que estan escrits.
    De totes formes, en resum, m'agraden els dos. I hi ha coses que no havera percebut si no hagués estat perquè tu les has explicades a classe.

    Molt bo el blog, Enric!! ;D

    Nerea López Canet, 1r A
    P.D. Per cert, encara que hajes borrat el comentari, tots sabem que els de 1rA som els "més guapos, més intl·ligents, i més bons alumnes". Això és innegable, Enric... jajajaja!

    ResponElimina
  25. Maupassant està clar que te un gran ''sentit de l'humor'' posant per exemple la mateixa adreça de la casa on viuen les dos parelles dels contes, encara que fins que no ho vas dir tu a classe ningú es va donar compte! pero em pareix molt curiòs.
    Els dos contes son una passada el com estan escrits i sobretot a l'època que estaven...son molt expressius en acabant de llegir-los i a més a més, quan els comentem a classe, més encara.
    Un salut Enric! Un bloc molt bo:)

    Lydia Navarro Machí 1r P

    ResponElimina
  26. La veritat és que els contes de Maupassant hi ha que llegir-los detingudament per a entendre-los i adonar-te'n de tots els aspectes importants que hi tracta. Personalment aquest autor m'ha paregut molt interessant i curiós en la forma d'abordar els contes perquè encara que parega que els dos contes siguen molt semblants, són dues formes d'afrontar la vida ben diferents, per una part a la Joia és una forma hipòcrita i una mica massoca de tractar-la, al intentar aparentar el que no és pot i per altra banda, a les Joies, també és hipòcrita però encara la vida d'una forma sense complicacions, encara que siga immoral. També m'ha agradat el tó cínic del final de les Joies, prou més humorístic que a la Joia que pareix més bé una desgràcia.

    Enhorabona Enric!!

    Arnau Darós Piquer 1r.A

    ResponElimina
  27. Maupassant es un escriptor que m'ha cridat l'atenció perque a utilitzat als dos contes, un tò irònic, per exemple, en el de "Les Joies", la dona pareix en principi molt normal, amb una vida normal, pero després dona a conèixer en el que treballa realment, i per aixo pense que es un poc irònic inclús sarcàstic.

    Personalment, m'ha agradat mes el conte de "La Joia", perque trobe la història mes interesant que al conte de "Les Joies".

    Crec que els dos contes volen donar a aprendre una lliçó, que sería que, mes val ser honest i anar en la veritat per davant, que amagarla i no dir res.

    Enhorabona per el blog Enric!

    Joan Tejedor Montagud 1r B

    ResponElimina
  28. Em pareix molt bona idea que faces un blog amb comentaris d'aquest tipus, ja que pot servir per a recordar coses que hages dit a classe i no haguem pogut apuntar-ho :)

    I respecte a Maupassant, em pareix un autor molt entretingut, ja que pot considerar-se una crítica a la societat, perquè encara que les històries de Maupassant ocòrreguen durant el segle IX (més o menys), actualment apareixen els mateixos problemes: intentar aparentar, i voler sempre més del que tenim sense parar-se a pensar si realment tenim prou.

    A més són fàcils de compendre i molt entretingudes per a treballar-les en classe.


    Sandra Ponsoda i Miralles 1r B

    ResponElimina
  29. En classe de valencià hem estat treballant dos contes de Maupassant, La joia i Les joies, un conte que ve a ser la imatge invertida del primer. En La joia, el que semblava un collaret molt valuós resulta una joia d'imitació, barata; en Les joies, en canvi, el protagonista descobreix que són autèntiques les joies de la seua dona que ell pensava que eren falses. Tant en un cas com en l'altre el descobriment de la realitat trasbalsa la percepció que els personatges tenen de la seua pròpia vida. Amb un final enormement desolat en La joia. Amb un altre de més cínic i irònic en Les joies.

    Respecte al blog, em pareix una idea molt interessant, ja que ens pot ajudar a l'hora de consultar-te com per a estudiar. Espere que tinga molt èxit i una bona utilització. Un salut Enric!

    Carla Renovell Anglés 1r Batx. P

    ResponElimina
  30. Els dos contes són una bona forma d'acostar-se a la societat de l'època, no m'agrada la imatge que la dona es moga per les joies i els diners i estic d'acord amb el castic que Maupassant infligeix la senyora Loisel cosa que servix de moralitat.

    Em pareix molt bona la idea del blog, segur que ens servix de molt.

    Un salut.

    Marina Perez 1ºP

    ResponElimina
  31. Bó, després d'haver llegit els dos contes hi he d'estar d'acord amb tu quan dius que són germans besons. Pense que tenen moltes similituds que es fan evidents quan observem el to d'ironia que Mupassant els dóna.
    Parlant de les similituds, hi podem ovservar que els dos parlen de joies i del valor que tenen (o del que se'ls atribueix). Però si llegim entre línies veiem que en els dos Maupassant ens adverteix que la honestedat, com molt bé has esmentat tu, ens porta a la infelicitat i, en canvi, l'engany i l'aprofitament de les persones ens dóna felicitat i pau (a més d'una bona economia).

    En conclusió pense que Maupassant utilitza un cinisme molt còmic que ens fa plantejar-nos la realitat sobre "el bé" i "el mal".

    P.D.: He llegit els enlaços de La Joia i Les Joies i m'han ajudat a corroborar la meua opinió sobre ambdós textos.

    Una abraçada. ALÍCIA HERRERA 1r P

    ResponElimina
  32. A mi em va agradar més el conte de la joia. Un engany per guardar les aparences rere un altre porten la protagonista a la desgràcia. Aquesta reflexió que Maupassant fa em pareix molt interessant.

    A algunes persones els pot paréixer que Maupassant tenia una visió de la vida un poc estranya i que cercava més la vida de prostitutes i deshonestedat. A mi, en canvi, em pareix que Maupassant fa aquesta inversió en els valors per a contrastar amb el comportament burgés de la classe mitja i per a remarcar que les aparences no mereixen la pena.

    ResponElimina
  33. Sobre les pretensions socials i morals de la burgesia i el seu esforç per guardar les aparences que es destrueixen en qualsevol situació sense eixida (motiu recurrent de Maupassant)hi ha una pel·lícula de Luis Buñuel molt bona anomenada "El ángel exterminador" de 1962.

    Carles Gómez Alemany, 2 Batxillerat A

    ResponElimina
  34. Jo pense que aquestos dos contes de Maupassant són molt reflexius i educatius a la vegada que breus. M'han paregut molt interessants perquè ens aproximen a la societat de la època i als seus costums, així com ens han donat més d'una lliçó com la de dir sempre la veritat o la de no ser materialistes.

    Finalment he de dir que els temes tractats m'han agradat molt i també la forma de redactar de l'escriptor. No m'havia donat compte però he llegit en comentaris que es un poc masclista i he de dir que ara que ho pense estic d'acord.

    Un salut.

    Javier Civera Peñarrocha 1r Batxillerat P

    ResponElimina
  35. Ha sigut capaç de plasmar perfectament l'absurd,de voler aparentar allò que realment no és més que un reflex, una disfressa humana.
    Amb molta brevetat reflexiona sobre el vertader significat de la pretensió a les persones, i si aquestes pretensions no són més que un disbarat que ens porta al fracàs i a aconseguir justament el contrari.
    Tal volta aquest fracàs pot fer-nos reflexionar sobre el seu significat i preguntar-nos si te sentit perdre-ho tot per ascendir socialment,lluïr joies brillants o mirar per damunt del muscle.

    Uns contes molt bons.

    Joan Ripoll,1P

    ResponElimina
  36. Què brillant ets Enric! Jo personalmente preferisc el mític Horlà, que damunt vaig veure representat en un teatre de París, Les Feux de la Rampe! M'estimaria que parlares de Alfred Jarry o algún altre contemporani de l'absurd com Ionesco o Beckett.

    Un salut de Jose Vázquez, ex-alumne

    ResponElimina