dissabte, 5 de març de 2011

Un comentari inicial de “Madame Bovary”

Més sol, reprenc la publicació d’aquest dietari.

En literatura universal estem comentant ara Madame Bovary. Com faig sempre, en la primera classe que li vam dedicar vaig demanar als meus alumnes que intentaren explicar la seua experiència com a lectors d’aquesta novel·la. El debat es va animar i es va centrar entorn de la valoració moral d’Emma Bovary, de Charles Bovary i dels dos amants d’Emma. No ens vam oblidar tampoc d’Homais. El personatge d’Emma va suscitar sentiments ambivalents: heroïna o dimoni, o les dues coses alhora. El pobre Charles… Malament quan a algú li posem l’adjectiu “pobre” al davant. Molts van coincidir a censurar Emma Bovary, sobretot per la manera com tracta la seua filla.

La majoria dels alumnes van assenyalar que Madame Bovary els havia agradat bastant, encara que alguns van manifestar algunes reserves pel que fa al pes tan gran que hi té la descripció. De fet, aquesta característica, en el moment de la seua publicació, se li va retreure sovint com un defecte: “Madame Bovary representa una obsessió amb la descripció. No hi ha emoció ni sentiment de la vida en aquesta novel·la.”


El predomini de la descripció en Madame Bovary s’ha de relacionar directament amb l’ideal artístic que perseguia Flaubert: construir un món narratiu que fos totalment autònom, que se sostingués per ell mateix. La realitat que es presenta en la narració s’ha d’imposar o ha de parlar per ella mateixa, sense comentaris ni aclariments. “És un dels meus principis ­­­—va assenyalar Flaubert—que l’escriptor no s’ha d’escriure. L’artista ha d’estar en la seua obra com Déu en la creació, invisible i omnipotent; se’l sent arreu, però se’l veu pas.” Aquest principi de Flaubert es basava en una fe gairebé mística en la capacitat de reproduir el món real a través del llenguatge, en la capacitat d’esprémer la realitat mitjançant un treball d’elaboració lingüística obsessiu i esgotador, convençut que “le style étant à lui tout seul une manière absolue de voire les choses”. Flaubert va intentar dur a terme aquest ideal transcendent de reproducció de la realitat per mitjà de la recerca del mot juste, de la perfecta construcció de les frases i de l’ajustament minuciós de les diferents parts de l’obra.

Aquest voluntat de fer que la realitat parlara per ella mateixa va ser un dels motius del processament de Madame Bovary. Més que la immoralitat de la temàtica o d’algunes escenes concretes, es va criticar que el seu autor, o la veu narrativa amb què es disfressava, no jutgés el personatge principal i mantingués davant d’ell una actitud distanciada. L’advocat que va defensar Flaubert davant del tribunal no va tenir més remei que va argüir, hipòcritament, però amb èxit, que la novel·la expressava una moralitat ben clara: advertir dels perills que una noia reba una educació superior a la de la seua classe. Aquest argument sembla que li’l va proporcionar el mateix Flaubert.

En classe molts alumnes van observar que aquesta voluntat d’impersonalitat narrativa, és, com a mínim, discutible. El crític francès Gaëtan Picon ho va remarcar amb una frase ben gràfica: va venir a dir, cite de memòria, que a partir de Flaubert els novel·listes van decidir representar la comèdia de la ignorància. En aquesta frase, la paraula clau és “comèdia”. És Flaubert qui va triar els fragments de realitat que apareixen en la seua novel·la i de la manera que apareixen. De més a més, la visió de la realitat i de la vida que hi presenta Flaubert és enormement tendenciosa. Madame Bovary és una novel·la escrita des de l’aversió, o des de l’odi més explícit, sense cap sentiment de simpatia humana. No hi ha cap personatge d’aquesta novel·la que visca la vida realment. Tots són presoners, d’una manera o altra, del clixé i de la bêtise. En què consistiria viure d’una manera assenyada, Flaubert no ho diu.

El desig d’aconseguir amb Madame Bovary una obra artística totalment autònoma, està estretament relacionat amb el tema que Flaubert va escollir: la descripció d’un món d’estretors i de misèries, d’hipocresies i de somnis menors, un món de vida monòtona i sòrdida. Era l’art, l’estil, qui havia de redimir la vulgaritat, no l’interès del tema. Hi va reeixir? Alguns lectors consideren Madame Bovary, malgrat tot, un fracàs. El mateix Flaubert, mentre l’escrivia, va declarar en una carta que encara que Madame Bovary fos executada a la perfecció, el resultat final només seria passable à cause du fond même.
De tota manera, ja tindrem ocasió d’insistir-hi més endavant, Madame Bovary no és únicament un retaule de la vulgaritat i de la monotonia: és també la novel·la de la passió, de la sensualitat, del desig de viure una vida intensa i plena. És una novel·la ambigua, de la mateixa manera que el personatge principal, Emma Bovary, és un personatge moralment ambigu. És una heroïna o és una encarnació del mal? Sembla que Flaubert suggereix que la insatisfacció d’Emma està justificada. La tracta amb una mescla equilibrada d’empatia i d’objectivitat crítica.

He animat els meus alumnes a llegir, quan tinguen temps, l’altra gran novel·la de Flaubert: L’educació sentimental. Crec que encara els agradarà més que Madame Bovary. Els lectors de Flaubert, de fet, es poden classificar en dos bàndols: els qui prefereixen Madame Bovary i els qui prefereixen L’educació sentimental. Si em permeteu la confidència, jo em quede amb L’educació sentimental. Només pel títol ja val la pena. Madame Bovary la trobe massa deliberada. Massa construïda. I la seua construcció, massa simètrica. És massa fàcil comentar-la en classe.


Fotograma de Madame Bovary (1991) de Claude Chabrol

15 comentaris:

  1. Bona vesprada Enric!
    La veritat és que m'ha agradat bastant aquesta novel·la, Madame Bovary, per moltes raons, i, entre tantes, no sabria quines destacar i quines descartar.
    Bé, per dir algunes, en general, el temes que es tracten, l'adulteri, l'amor, l'avorriment o el tedi, la passió i la irrealitat, em semblen interessants en si i com són valorats. Especialment el tema de l'adulteri, ja que, per mitjà d'aquest, Flaubert descriu d'una manera crítica la situació de la dona en aquella època, condemnada a casar-se, en la matjor part dels casos, amb qui no vol o amb qui no sap si el alguna vegada li podrá amar, motiu pel qual buscaren la felicitat fóra del matrimoni, com justifica el mateix autor amb el personatge d'Emma Bovary. Però, els amants que trobarà aquesta dóna, li aportaran altre tipus de felicitat que la que ella busca, perquè l'ha llegida en els contes romàntics de la seua joventut. La felicitat que li donaran serà més bé efímera. És a dir, una felicitat que dura poc de temps i que, quan a la fi acaba, va seguida d'angoixa, de tristesa i de dolor. Encara així, jo no crec que la culpa de que les relacions que té no li aporten el que vol siga de la mateixa Madame Bovary, ja que Emma quasi sempre s'implica molt en elles, és més bé dels amants i de l'actitut que adopten, com ara veurem. El primer amant s'anomena Rodolph. És seductor, amb molta experència i l'àvia, l'anomenat "Don Juan", que li agraden totes les dones, però és molt egoïsta i mai vol comprometre's amb ninguna. En definitiva, aquell home amb qui qualsevol dona somiaria però que sap, a diferència de Madame Bovary, que no li convé. En altres paraules, un "cap...". Vull dir, un imbècil, perdó perdó. En segon lloc, León. És un noi, prou jove però bastant covard, tímid i responsable, en el sentit roí de la paraula, en molts aspectes. De fet, deixarà a Emma perquè la seua mare li diu que la dixe, que això que està fent no està gens bé. La seua personalitat es podria definir en una paraula com "cagueta", la qual cosa, en l'amor, no porta a cap banda. Pareix que Flaubert vulguera descriure un panorama molt roí dels hòmens, per subratllar el dolor que experimentarà Madame Bovary i, al mateix temps, justificar-lo.
    Per la meua banda, crec que no hi ha res més a dir. Et fique el nom, pero, com sempre dic, crec que no faria falta.
    Maria Aparisi Galan.

    ResponElimina
  2. Laura Maria Segura Boronat8 de març de 2011, 21:06

    Enric sincerament, no m'ha agradat molt la novel·la perquè es plantejaven tots els temes de forma avorrida per exemple l'amor mai fa una descripció detallada ni amena per enganxar el lector, almenys és el que i experimentat jo i els personatges són descrits molt rebuscadament primer el matrimoni dels pares de Charles després Charles i el seu matrimoni i després es desenvolupa la història, se m'ha fet molt molt pesada i m'ha semblat una novel.la molt pessimista característica de la novel realista.

    Laura María Segura Boronat

    ResponElimina
  3. La veritat és que se m´ha fet massa pesada la seva lectura, por ser perquè no tenia prou temps per dedicar-li.
    Jo vaig llegir Ana Karenina, i tens raó quan dius que es fa més interessant, i encara que tenen certes similituds, Tolstoi planteja existències més brillants en comparació amb les vides vulgars i quasi despreciables de Madame Bovary. A mi, al menys, m´han paregut despreciables tots els personatges, pot ser degut (com tú assenyalares)a l´intenció del propi Flaubert qui pretenia plasmar la seuna visió negativa de la burgesia.
    També és destacable la identificació de Floubert amb la pròpia Emma, qui encara que hi formés part de la burgesia, despreciava la seva forma de vida, i somiava amb arribar a un ideal superior fora del món gris de les aspiracions materials i mundanes.

    Mar Casanova

    ResponElimina
  4. Com a la meua germana , m'ha agradat veritablement la novel·la .
    El que més m'ha impactat d'aquesta , entre altres aspectes interessants com el nou tractament de l'amor , de l'erotisme i de l'adulteri( temes que apareixen reflectitis en " L'amant de Lady Chatterley" en més profunditat) ,ha sigut l'afany d' Emma per aspirar a una realitat millor que la seua, que la que ens proposa la vida aparentment.Acusada sovint de irrealista, en tota la novel·la Emma es mostra inconformista davant l'avorriment i el tedi de Charles , el seu marit ,la recerca del veritable amor ,pur i inacabable, l'exigència sexual ... Un inconformisme que xoca amb la vida real, en un intent de trencar amb la resignació , amb la sublevació a les seues condicions miseres , i de realitzar una vida plena i apassionada, tal com descriuen els llibres fantàstics d'amor que llegia en la seua adolescència ; en definitiva una ambició incontrolable que la durá , en última instància, al suicidi.
    No obstant l'horrible final , no qualificaria , tant a la lleugera,a la protagonista com una persona que no és conscient de la pròpia realitat i de les limitacions que el món imposa. Al meu paréixer , la lluita contra l'opressió i els convencionalismes socials que du a terme fugen ,totalment, d'una actitud ignorant; aquesta rebel·lia sintonitzaria ,més bé, amb una persona que té molt present la societat capitalista , religiosa i masclista de l'època i que s'enfronta amb aquesta.
    Deurien d'haver, en definitiva,més Madames Bovary que trencaren amb els tabus que persisteixen latents en la nostra societat.
    Encara que si el conformisme guanya sobre les nostres passions , desitjos i anels no fara falta que ens opremiexen o sufoquen els nostres disidències o pensments individuals ; el farem nosaltres mateixos , transformant-nos en un ramat d'ovelles que segueixen al mateix pastor. ¿Estem perduts?


    Blanca Aparisi Galán

    ResponElimina
  5. Jo crec que la rellevància d'aquesta novel·la en la literatura està plenament justificada. Aconsegueix entretindre al lector, a pesar de les excessives i exhaustives descripcions. El que més m'ha agradat són els detalls que defineixen als personatges (com que Charles sempre bese a la seua dona a la mateixa hora del dia subratllant la monòtona rutina de la seua vida).
    Lamentablement sempre que t'imposen llegir un llibre t'agrada menys ja que és una obligació, i per als que deixem les coses a última hora encara és pitjor.
    Carles Gómez Alemany

    ResponElimina
  6. A pesar de que alguns passatges se m'han fet un poc aborrits, Madame Bovary m'ha agradat prou; a més, pense que és una obra que ha estat molt treballada. Em pareix interessant la descripció objectiva i impersonat que presenta, ja que et deixa pensar per tu mateix i imaginar-te la novel.la al teu parer, encara que a vegades ho he trobat força pesat.
    Un episodi que m'agradaria destacar és el de la fira agrícola, pel esforç artístic de Flaubert creant un món binari que es dóna paral.lelament, donant-li forma i cohesió a l'estructura.
    Altra cosa que trobe interessant que hem comentat a classe, és la incognita de si Emma és una víctima o és culpable. Que cadascú l'interprete com vullga, ja que Flaubert no la jutja.

    Anna Corella

    ResponElimina
  7. Enric! estava a punt de publicar el meu comentari i s'ha esborrat no sé perquè!!! Quina ràbia!
    Doncs bé, el resumiré un poc. Aquest llibre m'ha encantat perquè m'han tornat amb ell les ganes de llegir. Tal vegada açò és per la contrarietat que trobe entre l'actitud de Madame Bovary i l'actitud que jo tinc com la "correcta". No diuen que de vegades ens atrau el que no hi ha que fer? Pot ser és alguna cosa aixina, qui sap? No considere Madame Bovary com una heroïna en absolut, pense que no s'enfronta a la realitat, al món del seu voltant (el seu marit i la seua filla) i això és una actitud molt cobard. Sí, igual lluita pel que desitja, però no de manera correcta. Té un amor idealitzat, de novel·la romàntica i passional, i tracta de trobar-lo. És enganyada tant per Rodolphe com per Léon, que fan d'ella el que volen. Més que heroïna, jo veig Emma com una víctima.

    ResponElimina
  8. M'agradat la novel·la en general, l'argument, l'estructura. Però dels personages, més concretament, la seua actitud no.
    Emma mostra un carácter molt egoista, sols li interesa en la seua vida, la seua felicitat i el seu benestar, està clar que a tots ens sol pasar, pero també s'hauria d'interesar pels que la rodegen, un poc més.
    Charles no mostra l'actitud correcta front al matrimoni, és prou pasota, és com si la temàtica de la novel·la en ocasions fora, anar en contra de Madamme Bovary.
    Els amants que té Emma també son prou pasotes amb ella.
    No crec que Emma fera el correcte, pense que evadirse del que li envolta buscant una doble vida, no és afrontar la realitat, és ferse una vida irreal i impossible de suportar, per això el seu suicide, pense.
    Es mostra molt cobard. No la vec com una heroïna en cap moment, si el que no li agradava ho haguera parlat amb Charles, pot ser tot seria diferent.
    Els dos deurien de haver parlat i intentar complir la seua funció com a pare i mare i a com a home i dona. Perque cap dels dos mostra molt de interés.
    Tampoc la vec com una víctima, si Charles haguera anat en contra d'ella, pot ser sí.
    Ni un ni l'altre actuen correctament front als problemes que plantegen la novel·la, així és que ni heroïna ni víctima, referintme a Madamme Bovary en concret.

    Alba Lloret Pérez

    ResponElimina
  9. Ai com sempre de les últimes Enric... a vore, Madame Bovary la veritat és que molt no m'ha agradat. No m'ha enganxat quasi, al contrari que altres moltes novel.les que he necessitat llegir en un cap de setmana aquesta evitava agarrar-la. Pot ser sí haguera sigut millor Anna Karenina encara que tampoc sé res d'ella, però pel que dius, ha de ser més emocionant. Per a començar crec que bé la meitat del llibre me l'he passat mig adormida perque tinc un lleu record, com per exemple, l'exageració de descripcions de pobles o carrers francesos que pense que sobren perque ningú va a pasar-se a pensar en ells (a menys que siga una persona un poc pedant). Després, pot ser perque el valencià no acabe de sentir-lo com un llenguatge matern ja que tota la meua família és de fora, molt de vocabulari a les descripcions tampoc he aconseguit visualitzar-les, i no anava a ser tan pedant tampoc de buscar-les totes al diccionari. Per altra banda, per a mi Emma és un poc pobre com a persona, està bé que ha sigut valenta enfrontant-se al món i blablabla però és una persona simplona. Els seus objectius a la vida són els que li impossa la seua societat que tan pareix odiar i només pensa en ella mateixa. No crec que la felicitat consistixca en mirar-te el melic, no m'ha agradat gens aquesta percepció. Els personatges com Rodolphe i León són simples també i no aporten res que no trobes a qualsevol home un poc mancat de raó pel carrer. Crec que només Homais m'ha paregut interesant pel fet que sorprenga, tan hipòcrita, i això encara sent un tret negatiu, és fa un poc amé.
    Bó Enric, preferiria no continuar parlant d'aquesta novel.la ja que no m'entusiasma molt.
    Ah sí, deixa de desvetllar.nos els llibres o encara estaré més desganada a l'hora de llegir-los.
    Raquel J.

    ResponElimina
  10. A mi personalment la novel.la m'ha agradat molt, encara que a mi els llibres que descriuen tant els paisatjes me pareixen un poc avorrits. Aquest llibre me pareix que mostra per una part la vida tan avorrida i complicada que tenia una dona en eixa epoca. Crec que el autor no critica el comportament de la dona tot el contrari, crec que vol que canvie.
    Charles Bobary me pareix un home molt"calzonazos"(no se escriureu en valencià)i me pareix que no volia vore la realitat perque ell era feliç.Aleshores el comportament d'aquest home me pareix un poc egoista i crec que l'autor vol mostrar tame el comportament de l'home. No m'ha sigut complicat llegir aquesta novel.la pero si que a sigut un poc pesada i avorrida en algun moment descriptiu.

    INMA ORTIZ MARTÍNEZ

    ResponElimina
  11. La Novel·la en si ha estat prou interessant i entretinguda encara que alguns dels passatges eren un poc avorrits ja que Flaubert fa les descripcions massa llargues.
    Madame Bovary em pareix una dona molt egoista que sols pensa en ella mateixa i no en té en compte ni a la seua filla ni al seu marit Charles Bovary, sols pensa en allò que ella vol aconseguir, ella vol un amor com el dels llibres que solia llegir, però mai l'aconsegueix i la situaciò acaba per tornar-la boja.
    Pel que fa a Charles Bovary és un home sense aspiracions en la vida, que tot allò que fa la seua dona li pareix bé, en cap moment s'oposa a allò que ella fa, es com si li fóra indiferent i no volguera donar-se compte del que en realitat passa perque si viu en la mentida viu més feliç, es un home que està molt enamorat de la seua dona.

    Ana G.

    ResponElimina
  12. He d'admetre que sóc una de les alumnes amb reserves davant d'aquesta obra. Primerament, malgrat ser una tècnica innovadora i molt expressiva, el fet que les descripcions prenguen tanta importància ralentitza el ritme de lectura. A més, en el nostre cas, el problema del temps ha estat un altre factor afegit a la sensació de no poder avançar en la lectura. Personalment, se m'ha fet prou difícil de llegir.
    Per altra banda, per al meu gust, tots els personatges són inconscients i vulgars fins a un punt exasperant. Començant per la passivitat i acontentament davant tot de Charles, fins la visió exaltada de la realitat de Madame Bovary, que destrueix i xafa tot allò que calga per aconseguir allò que dessitja. D'acord que és valenta, però al meu parer no és cap heroïna ja que, en comptes de lluitar contra la societat que la reprimeix, es limita a actuar d'acord amb els seus dessitjos sense pensar en les conseqüències. Fet que no l'ajuda a ser més lliure ni de lluny més feliç. La trobe, més bé, una víctima de la seua pròpia irrealitat.

    ResponElimina
  13. A mi personalment aquesta novel.a si que m´agradat.
    Hi ha que reconèixer que la lectura no es massa ràpida però a pesar d´aixó me ha paregut una novel.la molt interessant.
    Un dels aspectes que més me han impressionat, ha sigut la forma en que Flaubert presenta a la societat burguesa de l´època.
    Em pareix una crítica molt interessant i a aquella classe social.
    Una societat burguesa basada en l´aparença , l´honor , l´estupidessa i sobretot en l´afany de lucre , ès a dir , els diners.
    Per a mi aquest ha sigut un dels temes més interessants d´aquesta novel.la realista.

    Natalia Muñoz Correcher

    ResponElimina
  14. Enric! pels pèls però encara val, no? Tranquil, seré breu i concisa, com sempre.


    La veritat és que després de llegir madame bovary no sé què sentir cap a ella. Hi trobe moltes contradiccions.
    Quan vaig començar a llegir no tenia ni idea de què tractava i a mesura que la vaig llegir em va agradar prou.
    Coincidisc amb els meus companys en que la falta de temps és un factor en contra perquè t'obliga a llegir-la a correcuita i sense parar-hi molta atenció. Tanmateix, crec que és una novel·la que tornaré a llegir.
    Allò que més m'ha agradat és que Flaubert dóna una història a casdascún dels seues personatges, encara que siguen secundaris. És com si cada un representara una part de la societat: el boticari home de la il·lustració defensor del progrés contrari al retor conservador, el burgés picaflor, Charles l'home conformista i aborrit fins a la extravagant senyora Emma Bovary. Respecte a ella no sé encara què sentir. Per una part em dóna pena, perquè no troba comoditat en la seua vida, no l'aprecia, viu pensant que estaria millor en altre lloc, que ella es mereix una vida millor i més... arriscada? lluny de la monotonia d'una casa i d'un home que només li produeixen repugnància. Madame B. és una persona que deuria haver nascut en altra època i en altre indret. Per altra part, emma em cau un poc malament. Eixe inconformisme perpetu del que es queixa però del que no és capaç de sortir, eixa necessitat de refugiar-se en un home amb el que es creu que la seua vida canviarà i que li durà la felicitat, eixa agresivitat cap a la seua filla...
    Està clar que Flaubert va acertar plenament. EB dóna de que parlar.
    Sobre les famoses descripcions, a mi m'agraden. Sí, pot ser que siguen pesades o massa llargues, però estan genialment construïdes per transportar-te a l'escena de la història.

    Mar Vidal Sànchez

    ResponElimina
  15. Enric, sé que és tard però jo ho faig per si de cas, realment a mi m'agradà prou la novel.la encara que fa massa descripcions i això fa que al meu gust la lectura siga prou lenta i avorrida, però els temes són molt interessants. És veritat que com tu dius tenim que tindre en compte que era una altra època i el que ara ens pareix poca cossa en eixe moment era molt més però temes com l'avorriment que patix ella amb el seu marit pot ser encara és prou actual.
    Pense que al llegir-lo una vegada no arribes a captar tots els detalls que l'autor fa per caracteritzar cada escena, personatge, o situació però gràcies als comentaris de classe he arribat a entendre més coses. També pot ser és perquè al estar limitats a llegir-lo en un temps determinat per estar obligats fa que siga una lectura prou superficial i ràpida com pense que em va passar a mi.
    Cristina P.R.

    ResponElimina