dijous, 5 de maig de 2011

“Biografies parcials” de Xavier Serra: una galeria d’homenots valencians

Xavier Serra

Xavier Serra acaba de publicar un nou volum de Biografies parcials, un projecte molt ambiciós en què s’ha embarcat per reconstruir el nostre passat més pròxim. A partir de converses amb personalitats que han estat influents en la història recent del País Valencià en diferents àmbits, ha escrit una sèrie de biografies, gènere més lliure i més àgil que l’entrevista, que configuren un retaule d’homenots valencians del nostre temps.

En el pròleg al primer volum d’aquesta sèrie, Biografies parcials. Els 70 al País Valencià, Xavier Serra denunciava que, amb comptades excepcions, els llibres publicats al nostre país “defugen la realitat més o menys immediata”. El resultat és que “no sabem absolutament res del país. […]Els esdeveniments, en la seva contextualització concreta, se’ns escapen dels dits.” Aquestes biografies són una reacció contra aquest panorama literari. Xavier Serra està convençut, com afirmava Pla,  que “la literatura no és més que un esforç contra l'oblit.”

                          
Aquest primer volum, publicat el 2009, recollia les biografies del novel·lista Josep Lozano, del periodista i escriptor Francesc Pérez Moragón, del jurista Josep Maria Soriano Bessó, del jurista Lluís Aguiló, de l’estudiós de la poesia d’Ausiàs March, Robert Archer, i del pintor Manuel Boix. El volum que ara acaba d’aparèixer, Biografies parcials. Nascuts abans de la guerra, està dedicat a unes personalitats que són anteriors cronològicament als biografiats en el primer. Concretament, el pintor i polític Doro Balaguer, el capellà Josep Antoni Comes, l’historiador i col·leccionista d’art Pere Maria Orts, el crític literari Josep Iborra, el romanista Germà Colón i el geògraf Vicenç Rosselló.

Malgrat la diferència d’edat, els personatges de tots dos volums van confluir en l’activitat cívica i cultural en la dècada dels setanta del segle passat, moment que, com remarca Xavier Serra en el pròleg, constitueix un veritable punt d’inflexió en la història del nostre país: “El País Valencià féu la seva eclosió —en tots els aspectes— en la dècada dels setanta del segle passat. Els biografiats en aquest volum es veieren implicats en les vicissituds del moment. Intervingueren en la política —amb un escàs resultat— o contribuïren a l’embranzida cultural d’aquells anys. No eren ja joves. Havien viscut l’època anterior, que fou molt negra. Havien patit, d’infants, el funest desgavell de la Guerra Civil i el tràngol de la immediata postguerra. Les circumstàncies, inicialment, no els foren favorables. Així, per tal de donar un positiu rendiment, van haver d’esperar. Són biografies, aquestes, de llarg recorregut.”

L’adjectiu que apareix en el títol de Biografies parcials ja indica que no es tracta d’unes biografies completes, exhaustives. Encara que s’esforça per donar una visió de la trajectòria completa de cada biografiat, Serra ha preferit enfocar alguns moments o aspectes de la vida de cada un, que potser són els que donen la clau de la seua peripècia vital o que mostren l’arrel d’on després sorgeix tot.

En les biografies de Josep Antoni Comes i Pere Maria Orts apareix dibuixada amb una gran precisió el món i la vida d’unes famílies benestants de la Marina marcades pel trauma de la revolució i de la guerra. Un món abolit: Benidorm era aleshores un indret remot i arcàdic, amb paludisme inclòs. Un altre homenot de la Marina que apareix en aquest llibre és Josep Iborra. La seua biografia ofereix el contrapunt de la classe baixa i es centra sobretot en la narració de la seua vida d’estudiant, d’estudiant pobre, a la València de la postguerra, dels inicis de la seua amistat amb Fuster, Ventura i Garcia Richart, quan la cultura era una activitat clarament definida enmig del desert ambiental i feia referència tant als llibres, com a la pintura i la música. La biografia dedicada a Doro Balaguer, al temps que traça un panorama de l’ambient artístic  de València en aquella època, explica el que va ser l’activitat de resistència més estrictament política. La del geògraf Vicenç Rosselló, mallorquí trasplantat a València, ofereix reflexions i observacions molt aclaridores, d’una gran actualitat,  sobre la relació entre la geografia i el model econòmic valencià basat en el turisme. Finalment, la de Germà Colón, a més de resseguir la seua carrera acadèmica com a romanista a Basilea, rememora alguns fets de la seua vida d’estudiant i de la seua infantesa a la ciutat de Castelló, on només es parlava valencià. No fa tant de temps.

Abans he citat Pla per definir la intenció que anima aquest projecte literari de Xavier Serra. Josep Pla, especialment el de Retrats de passaport i de la sèrie d’Homenots,  és també el model narratiu d’aquests textos, un model que Xavier Serra reivindica i reconeix explícitament: “En la literatura catalana el retrat és un gènere bastant desatès. Compta amb pocs precedents excelsos. I encara, la major part, sortits d’un únic autor: Josep Pla. Els quatre volums dels Homenots, els Retrats de passaport o les Tres biografies —de Pijoan, Pujols i Maragall— són obres excel·lents, que no cansen mai. “

I no sols el model narratiu. Xavier Serra ha assumit, a més, algunes de les característiques de l’estil de Pla en la seua prosa, com ara la preferència per la construcció paratàctica de la sintaxi, alguns tics com el recurs als adjectius en –ble (plausible, notable, considerable), que ajuden a falcar el discurs, o la combinació peculiar de narració, descripció i comentari, difícil de definir amb precisió, però que dóna un ritme característicament sincopat a l’escriptura.

Xavier Serra alterna la veu dels biografiats amb la seua pròpia. Les transicions entre les veus narratives es produeixen amb una gran agilitat i contribueixen a la fluïdesa i amenitat de la lectura. Biografies parcials es llegeix d’una tirada. No és un dels menors elogis que es poden fer d’aquest llibre.



PD. Biografies parcials. Nascuts abans de la guerra  va acompanyat d’unes fotografies de cada un dels biografiats, que ha fet Francesc Vera. Són uns autèntics retrats, que mereixien una reproducció de més qualitat. Dues fotografies de paisatges, que obren i tanquen el llibre, proporcionen una imatge molt expressiva del que ha estat la història recent del nostre país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada