divendres, 8 de juliol de 2011

Miquel Pairolí

Dimecres passat, a la matinada, va morir l’escriptor Miquel Pairolí. Tenia 55 anys. Periodista, novel·lista, autor de dietaris i d’assajos literaris, la seua mort ha produït una gran consternació. El 29 de maig va publicar a l’Avui el seu últim article, Teló, en què s’acomiadava dels lectors. La majoria vam pensar que feia referència a un canvi en la seua vida professional i no vam sospitar que es tractava d’un adéu definitiu. En aquest enllaç de l’Avui+ i en aquest altre de Vilaweb podeu accedir a algunes de les reaccions que ha provocat el seu traspàs.

He llegit, fins ara, tres llibres de Miquel Pairolí: Exploracions. Notes i converses de literatura, La geografia íntima de Josep Pla i El príncep i el felí. Una lectura de El Guepard. Aquests dos últims, sobretot, me’ls estime molt. La geografia íntima de Josep Pla és un dels millors llibres que s’han escrit fins ara sobre Pla. Amb una gran precisió i claredat, característiques que van acompanyar sempre el seu estil, Pairolí va saber delimitar el que és el centre imaginatiu de l’obra de Pla. També tinc un record molt bo d’El príncep i el felí, una lectura molt intel·ligent de la novel·la de Lampedusa. L’últim capítol d’aquest llibre és un comentari comparat d’El guepard i Bearn.

No he llegit encara cap de les seues novel·les ni l’últim llibre que va publicar, Octubre, un dietari que ha rebut grans elogis de la crítica. Espere fer-ho aviat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada