dilluns, 25 de juliol de 2011

Una pavana trista de Thomas Tomkins

M’agrada molt sentir música del renaixement anglès. És riquíssima i d’una gran qualitat. Purcell és només el més cèlebre d’una llista molt llarga de compositors de primera fila, on hi ha Gibbons, Byrd, Lawes, Locke, Downland, Tallis… Després de Purcell, que és de fet l’últim representant d’aquesta època, la música anglesa, encara que semble increïble, ja no ha produït res que valga la pena. Els compositors posteriors més coneguts (Elgar, Vaughan Williams, Walton, Holst, etc.) comparteixen tots una característica que els fa inconfusibles: són avorridíssims. És un fet que em produeix una gran perplexitat. 

Els músics del renaixement anglès van compondre, sobretot, polifonia vocal i música instrumental per a conjunt de violes i per a teclat —clave i virginal. En el mercat discogràfic se’n pot trobar una oferta àmplia i variada. M’estime molt en particular un disc de Glenn Gould —A consort of musicke by William Byrd and Orlando Gibbons. Sony Classical—, interpretant al piano peces de Gibbons i Byrd, i un altre del Deller Consort —The Silver Swan. Archiv— i del Consort of Viols dirigit per August Wenzinger , amb una selecció de peces vocals i instrumentals de Gibbons. Jordi Savall, per la seua banda, ha dedicat molts discos als compositors anglesos per a consorts of viols d’aquest període: Coprario, Gibbons, Lawes, Ferrabosco, Jenkins, Downland, Holborne… Són versions d’una gran bellesa tímbrica. 

Però mai no se sap tot. Llegint Les bones companyies de Jordi Cornudella hi vaig trobar una referència a una composició per a virginal que no coneixia de Thomas Tomkins, un altre nom a afegir a la llista que he apuntat abans. La partitura manuscrita d’aquesta peça porta el títol d’A sad pavan for these distracted times i està datada el 14 de febrer de 1649. Unes setmanes abans, el 30 de gener de 1649, el rei Carles I havia estat decapitat. Tomkins, que en la lluita entre la corona, el parlament i els puritans havia abraçat sempre la causa del rei, va escriure llavors aquesta peça, que gairebé sembla una anotació de dietari, meditativa i melancòlica. ¿És això un efecte de la música o del títol? 

No tenia aquesta obra en la meua discoteca, però de seguida la vaig aconseguir, i en la interpretació de Gustav Leonhardt, que és la que recomana Cornudella. Està inclosa en un compact doble, English music of the 17th century, del segell Das Alte Werk, una antologia de música del renaixement anglès per a teclat i per conjunt de violes, excel·lent en la tria i en la interpretació. 

Podeu sentir-la tot seguit:





Dues notes.
-El renaixement anglès s’ha de situar entre la segona meitat del XVI i la primera del XVII, de manera que s’encavalla amb el barroc continental. 
-El virginal, com l’espineta, és un instrument de la família del clavecí: tots tres són instruments de teclat de corda polsada. El virginal és més petit i de construcció més senzilla que el clave, i no té un so tan ressonant. La caixa del virginal és de forma rectangular i solia posar-se sobre una taula. Alguns quadres de Vermeer tenen com a motiu una dona jove al costat d’un instrument. És un virginal, no un clavecí.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada