dissabte, 17 de setembre de 2011

Començament de les classes

Ahir va ser el meu primer dia de classe. I la veritat és que les primeres sensacions no són com per tirar coets. Primer de tot, feia molta calor. No exagere si us dic que va ser el dia que he passat més calor de tot l’estiu. Aquest país nostre és per fer vacances i no per treballar. 

Una altra cosa que em va afonar més és que em vaig trobar amb 37 alumnes per aula en primer de batxillerat. Mai no havia tingut tanta gent en una classe. Les aules estaven literalment atapeïdes de taules, cadires i alumnes. Cada u quedava immobilitzat en el seu esquifit espai personal. I espereu, que en l’optativa de literatura universal em vaig trobar amb 38 alumnes! Decididament, es pot morir d’èxit. Però no, ni tan sols es tracta d’èxit. 

Em vaig fer l’ànim davant el panorama i vaig presentar-los la programació de l’assignatura, els llibres de lectura i el web de litertura universal. Els vaig anunciar solemnement que, a diferència del curs passat, enguany faré exàmens. A veure si aquest cap de setmana alguns reflexionen i aclareixen una mica el panorama.

Abans de començar amb cap tema de la programació, vaig comentar-los una mica el rètol de “literatura universal”, un sintagma que conté un substantiu i un adjectiu igualment equívocs. És difícil definir què és literatura; a més, el concepte de literatura ha evolucionat al llarg del temps. La idea que se’n té ara generalment —narrativa, poesia i teatre— és llastimosament reduccionista. Pel que fa a l’adjectiu “universal”, podríem dir allò que són molts els cridats i pocs els elegits, cosa que ens porta al concepte de “cànon literari”, tan fluctuant, discutible i inestable com el de “literatura”. 

Els passe, com a exemple de cànon literari, el llistat d’El cànon occidental de Harold Bloom i els pregunte si algú ha llegit algun autor d’aquesta llista. Ningú no ha llegit La Ilíada o L’Odissea, encara que només siga en una adaptació. I la novel·la del XIX? Ara estan en l’edat ideal per llegir Tolstoi, i Dostoievski, i Dickens, i Balzac, i Stendhal… Tots han llegit Tolstoi, concretament La mort d’Ivan Ílitx, perquè la tenien de llibre de lectura el curs passat. Mariola diu que ha llegit Orgull i prejudici de Jane Austen i Cims borrascosos d’Emily Brontë, i Almudena, El roig i el negre de Stendhal. Joan esmenta La casa de los espíritus d’Isabel Allende. M’entren ganes d’assassinar-lo, però fa massa calor. Afegeix que la va començar al juliol i que encara no l’ha acabada. No m’estranya. 

Els dic que és important que, a més dels llibres de lectura que tenen en l’institut, que vagen de tant en tant a les llibreries a fullejar llibres. I que se’n trien pel seu compte. Em miren tots astorats. Un alumne comenta que de vegades sí que va a alguna llibreria i que li agrada fixar-se en les portades. 

Havia preparat unes fotocòpies d’un text de Milan Kundera, La màxima diversitat en el mínim espai (El teló. Tusquets) sobre el concepte de Weltliteratur aplicat a Europa, però no m’he vist amb cor de passar-lo. Torne a insistir que feia molta calor. He acabat la classe amenaçant-los que dilluns que ve començaré directament amb la Bíblia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada