dissabte, 29 d’octubre de 2011

Una reunió de professors de literatura universal

Dimecres passat hi va haver una reunió de coordinació de l’assignatura de literatura universal a la facultat de filologia de la Universitat de València. A diferència d’altres vegades, la reunió va ser molt plàcida. Ningú no va preguntar què eixirà exactament en el pròxim examen de la selectivitat. Ja ho sabem! 

El coordinador, Ricardo Rodrigo, va comentar les estadístiques de l’última selectivitat. Ens va sorprendre i, sobretot, ens va consternar, saber que la nota mitjana que obtenen els alumnes en l’examen de literatura universal és un esquifit 5’8. Alguns van intervenir de seguida per aventurar que aquest fiasco deu ser una conseqüència dels dos punts que es poden baixar en aquest examen per la correcció lingüística. ¿És possible que algun corrector siga tan despietat i, diguem-ho clar, tan mala persona que arrabasse dos punts a un alumne per culpa de l’ortografia? Volem noms! I els nervis que passen els alumnes? Per culpa d’una hac o d’una be que balla per on no toca, ¿anem a tancar-los el futur i a no deixar-los triar la carrera que més il·lusió els fa? Bé, personalment l’únic que puc dir és que cada vegada admire més la capacitat dels alumnes per descobrir les infinites possibilitats combinatòries de l’alfabet. Tenen un precedent il·lustre en Salvador Dalí, que en una ocasió va arribar a fer quatre faltes d’ortografia en una sola paraula, escrivint “rreboluziont” en lloc de  “revolució”. El mateix Dalí contava que, quan son pare ho va veure, en va tenir prou i ja no va voler saber res més del futur del seu fill. 

Ricardo Rodrigo ens va informar també d’alguns canvis, molt lleus, que s’han introduït en la redacció d’alguns dels punts de la programació, per precisar-ne o aclarir-ne el contingut. Així, el tema 1.1. Els mites en la formació dels poemes homèrics ha quedat redactat ara: 1.1. Els poemes homèrics: argument i característiques. El tema 1.4. La Bíblia i la seua repercussió literària també s’ha modificat lleument: 1.4. La Bíblia: llibres i repercussió literària. Igualment el 2.4. La prosa narrativa: Boccaccio i altres autors, que ha passat a 2.4. El Decameró i altres col·leccions de relats

En l’apartat que fa referència a les característiques de l’examen, s’hi ha afegit en l’últim paràgraf una frase, que marque en cursiva: «La quarta qüestió serà de caràcter teòric, i reproduirà literalment un epígraf dels continguts en la secció següent, del tema a què corresponga el text comentat, a excepció de l’epígraf que es corresponga amb el text.» És a dir que, si en l’examen ix un fragment d’Èdip rei, la pregunta sobre l’epígraf teòric podrà ser sobre l’1.1, l’1.3. o l’1.4., però no sobre l’1.2., que és el que fa referència al teatre grec. Finalment, s’han simplificat els enunciats dels criteris generals de correcció de l’examen. 

Tots aquests canvis han estat incorporats ja en el web de literatura universal de la serp blanca (http://literaturauniversal.laserpblanca.com). Vegeu, sobretot, la pàgina dedicada a la programació de l’assignatura. 

No cal dir que algun professor va manifestar de seguida la seua inquietud perquè ja havia explicat el tema 1.1. com a Els mites en la formació dels poemes homèrics. ¿I ara què, si resulta que s’ha transformat en Els poemes homèrics: argument i característiques? El coordinador els va tranquil·litzar dient-los que per a enguany serien vàlids tots dos enunciats i que sempre s’ha de corregir en presència, no en absència, és a dir, valorar el que escriuen els alumnes en els exàmens i no el que no diuen o el que deixen de dir. 

Enguany ja no es farà cap més reunió general. N’hi haurà una altra més reduïda, en petit comité, per reflexionar sobre la marxa de l’assignatura, que tindrà lloc a l’abril o al maig. La gent interessada a assistir-hi va deixar la seua adreça de correu electrònic. Jo també m’hi vaig apuntar. M’agrada molt tenir coses per contar-vos. 

Ricardo Rodrigo va ser molt amable d’informar els assistents de la recent obertura del web de literatura universal de la serp blanca (http://literaturauniversal.laserpblanca.com). La remor de veus que es va produir de seguida, entre les quals vaig poder distingir “què?”, “¿cómo?”, “la ser… què?”, em va recordar com és de relativa la fama de les accions humanes. Quan va acabar l’acte, se’m van acostar unes amigues, entusiastes seguidores de la serp blanca, i em van pegar la bronca perquè no m’havia posat dret per rebre les aclamacions de la concurrència.

13 comentaris:

  1. “què?”, “¿cómo?”, “la ser… què?” em sona molt... He sol·licitat poder impartir l'assignatura en valencià al meu institut (a Petrer) per segon any consecutiu (des que la van incloure com a optativa la fan els especialistes de castellà, en castellà) i la resposta per part de la Vicedirectora en la darrera COCOPE va ser "Eso ni siquiera tenía que haberse planteado"... T'estalviaré els comentaris per part dels membres del departament de castellà dels quals vaig entendre "despropósito", "no existe" i no sé que més. Per sort de l'era digital i per tal de conservar la salut de la meua dignitat vaig formant-me, igualment com si l'hagués d'impartir, amb les recomanacions del teu blog, com una alumna més. Ja tinc "Civilización" i gairebé he acabat el "Curso de literatura Europea" de Nabokov (que ja me l'havia recomanat Laura Borràs) amb les lectures de què parla i tot just he començat amb els contes dels russos en els trajectes de cotxe que fem Francesc i jo, que en són molts i llargs (òbviament ens els llegim l'un a l'altre. No sé si mai podré impartir classes de literatura-literatura, però sóc molt més feliç des que he descobert la teua feina que m'aporta vitamines contra la mediocritat ofegadora. Salutacions cordials!

    ResponElimina
  2. Oreto, no conec bé el cas del teu institut. Però d’acord amb la legislació l’assignatura de literatura universal depén dels departaments de valencià i de castellà. Per tant, quan en el mateix centre només hi ha un grup de literatura universal i els dos departaments volen donar-la, només hi ha una eixida: cada curs la dóna, alternadament, un dels dos departaments. Si en el teu centre els de castellà o qui siga es posen burros i es tanquen en banda, recorre a la inspecció.
    És cert que quan es va incorporar aquesta assignatura en el currículum de segon de batxillerat una part del professorat de castellà es va fer la il•lusió que la literatura universal era “seua”. Era, però, una il•lusió, una il•lusió mesquinament interessada, que la realitat desmenteix.
    Per acabar, una anècdota: en aquests moments els professors que impartim en català l’assignatura de literatura universal, llegim i comentem l’Infern de Dante en una edició de butxaca que reprodueix la traducció de Mira i el text en italià. Els de castellà, en canvi, no tenen més remei que fer servir una miserable traducció en prosa d’Espasa-Calpe.

    ResponElimina
  3. Coneixeu el llibre de text de literatura universal publicat, naturalment en català, a ed. Teide? Em sembla molt recomanable. Demaneu informació a una de les autores: mgallart.777@gmail.com (us atendrà molt bé!)

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per la referència. Ja em pose en contacte amb les autores.

    ResponElimina
  5. Benvolguts company, m'alegre que la reunió de València fóra "plàcida"; a Castelló, en canvi, va ser un tant desconcertant. Pacífica, això sí.
    De fet, em sabria greu no comentar-te, encara que potser no tinga massa importància de cara a la nostra tasca docent, que el nostre coordinador ens va explicar les coses d'una altra manera. Enguany, la quarta qüestió "no" correspondrà al tema del fragment escollit. Continuant amb el teu exemple, si el text és d'Èdip rei, la quarta qüestió serà "necessàriament" d'algun dels altres 5 temes. Ací és on va haver-hi desconcert...
    Que els déus siguen benèvols...
    Salutacions.

    ResponElimina
  6. Gràcies Enric. No sé si podré recórrer a la inspecció (almenys la que correspon al meu centre, els de valencià ja hi hem recorregut en altres ocasions, amb "registre d'entrada i tot" i el silenci administratiu ha estat la resposta) tractaré, però,d'aconseguir-ho amb el consens del centre. De vegades he de pensar si no em costarà més el ferro que la ballesta. Un plaer llegir-te!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Oreto. Sóc Joan Antoni Montoya, de l'IES la Mola de Novelda. El curs passat vam decidir, per estes dates, en reunió conjunta dels departaments de Llengua (valencià i castellà), compartir la docència de l'assignatura cada dos anys. Este curs proper, 12-13, ens toca a nosaltres. No hi ha cap motiu per apropiar-se-la ningú. A no ser que l'altre departament no hi diga res. La legislació parla clarament dels dos departament que poden encarregar-se d'esta docència. Així que fes-ho valdre i avant.

      De conformitat amb el que establix l’article 2.3 del Reial Decret
      1834/2008, de 8 de novembre, per analogia amb el que s’ha disposat
      per a l’especialitat de Llengua Castellana i Literatura, els professors
      de l’especialitat Llengua Valenciana i Literatura tindran assignada la
      matèria Llengua Valenciana i Literatura I i II de primer i segon curs de
      Batxillerat, respectivament, i també tindran atribució docent, junt amb
      el professorat de l’especialitat Llengua Castellana i Literatura, per a
      impartir les matèries Literatura Universal i Arts Escèniques.
      Text citat de ORDE de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació,
      per la qual es regula l’organització i el funcionament
      del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat
      Valenciana. [2009/7627]

      tonimontoya@gmail.com

      Elimina
  7. A meu centre, Oreto, ens l'hem repartida així: dos anys en valencià, dos anys en castellà, i sí, em resulta molt curiosa i fins i tot divertida, vista des de lluny, eixa associació "involuntària" o "natural" d'universal amb castellà. Des d'ací els meus ànims.
    Gràcies, també, Enric, per les teues sempre valuosíssimes informacions.

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies, Joan Antoni, pel suport i per facilitar-me l'aspecte legal. Nosaltres ja l'havíem tingut en compte, ja que la meua cap de departament i jo vam preparar un dossier legal sobre l'assignatura i ella va plantejar el tema a la COCOPE. El cap d'estudis es mostrava procliu a una entesa i deia que a ell li facilitàvem les coses si podia "jugar" amb aquestes quatre hores a l'hora de fer els horaris, és a dir, que segons estiguera mancat d'hores el departament de castellà o valencià, eixe any aniria per a un o per a l'altre. No és exactament un repartiment equitatiu, però nosaltres amb la possibilitat aquesta ja ens havíem conformat. La reacció de la COCOPE va ser la següent: el cap de departament de castellà va dir que d'això res, que l'assignatura era d'ells (malgrat tenir la llei davant)i la voecdirectora va dir que "eso no se tenía ni que haber planteado". La resta de professsors van callar, com és habitual que passe amb qualsevol reivindicació del departament de valencià al meua institut. Així que, com estan les coses, potser insistirem o potser no. A un institut la llei no ho soluciona tot i la meua cap de departament està molt disgustada amb eixe tema. Poster jo m'anime i el reivindique cap a final de curs, ja m'ho pensaré, perquè de vegades val "més perdre, que més perdre".
    Tu ja saps com és el meu institut, vas ser-ne l'assessor lingüístic i vas patir el procés de revisió, per dir-ho d'alguna manera, de l'incompliment flagrant que la directiva feia del "Disseny particular de centre" pel que fa als grups en valencià. Ara estem en una mena de "pau", però pots imaginar que no vetllen precisament per l'ús de la llengua, encara que, també t'he de dir, la cosa ha millorat molt. No crec que consentisquen, ni els de castellà ni la vicedirectora, que repartim l'assignatura de "Literatura Universal" entre els dos departament i no crec que el cap d'estudis esmole l'espasa per nosaltres... En fi, si em decidisc a moure-ho de nou cap a final de curs, ja us diré com va la cosa.

    Gràcies de nou i una abraçada

    ResponElimina
  9. Gràcies, Andreu! ës que ja ho va dir aquell, que la llengua castellana era la "más loable i plausible de todo el universo" (cite de memòria). D'ací vés l'associació de literatura UNIVERSAL amb castellà. besets!

    ResponElimina
  10. Perdoneu per algunes errades i la redacció apressada dels comentaris anteriors. El mòbil, pel meu gust, encara té el teclat massa xicotet. Salutacions!

    ResponElimina
  11. Hola,
    Sabeu si és cert que a les PAU només pregunten fins el cant IX de la "Divina Comèdia"? És un acord, una deducció d'algú o un acord tàcit? No apareix a cap acta que "L'infern" no s'haja de llegir sencer, però sé d'un centre on els alumnes només han llegit fins aquest cant a instàncies de la professora.
    Esteu assaventats d'aquesto?
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és cert. És un acord de la coordinació de l'assignatura de literatura universal que per a les PAU només poden preguntar sobre els vuit primers cants de l'Infern de la Divina Comèdia.

      En aquest enllaç hi ha la informació oficial: http://www.uv.es/sfilesp/lit_universal/16%20nov/Caracteristiques_i%20_criteris.pdf

      Elimina