diumenge, 20 de novembre del 2011

“De Troia a Ítaca” (un bloc a tenir molt en compte) i encara una última nota sobre la traducció de Mira

Fa temps que volia recomanar-vos el bloc De Troia a Ítaca. No sé qui és l’autor o l’autora que hi ha al darrere, però siga que siga ha tingut l’encert de delimitar-ne el tema d’una manera molt precisa: les traduccions, els ressons i les influències d’Homer i la matèria troiana en les arts i la cultura catalanes i universals. 

Aquesta temàtica, és clar, és pràcticament inesgotable i permet tractar autors de totes les èpoques, tant de la literatura com de les arts. Discretament, el responsable o la responsable del bloc redueix els seus comentaris a la presentació dels nombrosos materials relacionats entorn de la Ilíada i l’Odissea, des d’una carta de Carles Riba contant un viatge que va fer a Ítaca fins a un text de Roberto Calasso sobre el quadre monumental d’Ingres, Tetis i Júpiter, inspirat a partir d’un petit episodi de la Ilíada. D’altres vegades, ni tan sols hi ha unes poques línies de presentació: els textos i la iconografia reproduïts en l’entrada són triats de manera que es llegeixen directament amb el més gran interès i amenitat. 

Perquè us en feu una idea, ací teniu les categories temàtiques en què s’organitzen les entrades de De Troia a Ítaca

· Borges
· Homer
· Ilíada
· Poemes
· Pròleg

Marc Chagall, Ulisses a la cort d'Alcínous
En l’apartat “Traduccions de l'Odissea” hi ha una entrada dedicada a les quatre traduccions de l’Odissea en català (Les paraules d’Alcínous a Ulisses, a les quatre Odissees en català), les dues de Riba, la d’Alberich i la de Mira, en què es confronten, sense comentaris, les quatre versions del fragment corresponent a les paraules d’Alcínous, el rei dels feacis, a Ulisses, que plora al sentir Demòdoc cantar les gestes del dànaus, dels argius i del propi Ulisses a Troia. És un dels passatges més justament memorables de l’Odissea. Borges, que el citava sovint, s’hi va referir una vegada amb aquestes paraules: «En el octavo libro de la Odisea se lee que los dioses tejen desdichas para que a las futuras generaciones no les falte algo que cantar; la declaración de Mallarmé: “El mundo existe para llegar a un libro”, parece repetir, unos treinta siglos después, el mismo concepto de una justificación estética de los males.» 

Ací teniu aquest passatge, en les dues versions de Riba, en la d’Alberich i en la de Mira: 

I digues també per què plores, per què dins ton cor et lamentes 
quan sents parlar de l’atzar dels Argius Danaus i d’Ilion. 
Els déus ho faisonaren, ells han fusat la ruïna 
dels homes, perquè hi hagués també un cant per als homes a néixer. 
     Carles Riba, 1919 

Digues també per què plores i dins el teu cor et lamente 
quan sents parlar de la sort dels dànaus argius i de Troia: 
l’han obrada els eterns, i són ells que a tants la ruïna 
han filat; perquè hi hagi cançons per als homes a néixer. 
      Carles Riba, 1948 

Digues per què plores i et lamentes en l’interior del teu ànim quan sents parlar del destí dels argius, dels dànaus i d’Ílion. Això ho han fet els déus i ells són els qui han filat la desfeta per a aquells homes, perquè servís de tema de cant per a les generacions futures. 
      Joan Alberich, 1998 

Digues què et feia plorar i per què el teu cor gemegava 
en escoltar el destí dels argius, dels dànaus i d’Ílion: 
és com els déus decidiren, i varen filar per als homes 
la destrucció perquè en el futur se’n cantaren poemes. 
     Joan F. Mira, 2011 

La veritat és que en aquest cas la traducció de Mira, comparada amb les de Riba i Alberich és precisa i plenament efectiva, a diferència del que em va semblar quan vaig comparar la seua traducció de la invocació inicial. En fi, jutjar la traducció d’una obra tan extensa com l’Odissea a partir d’uns pocs fragments és arriscat i excessivament parcial. De segur que tant Déu com el dimoni hi podrien trobar arguments al seu favor. I em sembla que  la serp blanca, que no jo, hi va jugar el paper del dimoni. En tot cas, la tria del fragment comparat va ser purament casual: era el que hi havia al principi! 


Nota. En una altra de les entrades de De Troia a Ítaca, Cant I de l’Odissea de J.F. Mira, es facilita un enllaç d’Edicions Proa que reprodueix un pdf amb el cant I de l’Odissea traduït per Mira, i les introduccions de Jordi Cornudella, Homer i l’Odissea, i del mateix Mira, Llegir Homer

Finalment, ací teniu dos articles que comenten aspectes relacionats amb aquesta nova traducció de l’Odissea al català: 

Martí Domínguez, El julivert de l’Odissea 

Marc Chagall, Ulisses amb Circe

1 comentari:

  1. Molt agraït pel comentari elogiós. Crec que l'important és que entre tots, i cada un en el que siguin les nostres possibilitats i capacitats, anem col·laborant en mantenir la flama del que durant uns quants segles se n'ha anomenat humanisme. I que en el marc, també, de les noves tecnologies, hi sigui present la cultura en tots els seus aspectes, fent-hi present el que ens és propi en permanent contacte i obertura al que és universal.
    No ho dic com a contrapartida al teu comentari, però el cas és que fa unes setmanes vaig descobrir "la serp blanca" i hi estic aprenent moltes coses. Per exemple, he aconseguit fa tres dies un exemplar de Mímesis, d'Auerbach, fruit dels teus comentaris i recomanacions, i l'estic començant a llegir (de moment tinc una traducció al francès; la castellana és difícil de trobar).
    Per tant, doblement, gràcies.

    ResponElimina