diumenge, 27 de novembre de 2011

Una nota sobre la traducció d’«El xal» de Cynthia Ozick (Per a Oreto Doménech)

En una entrada anterior em vaig referir a la precarietat de la traducció al català de Massa felicitat, recull de relats de l’escriptora canadenca Alice Munro. La veritat és que quan vaig comparar la traducció d’aquesta obra, que signa Dolors Udina, amb l’original anglès em vaig quedar de pedra. ¿Com és possible que una traducció d’una professional de prestigi, amb un extens currículum d’obres traduïdes al català, contiga uns nyaps tan grossos? Al cap de poc, Oreto Doménech va fer un comentari en aquesta entrada. Hi mostrava expressivament la seua inquietud perquè Dolors Udina és també la traductora d’El xal de Cynthia Ozick, una narració per la qual Oreto sent una gran admiració, com jo mateix. La seua inquietud, que se’m va transmetre de seguida, era comprensible. Podíem estar segurs d’haver llegit El xal

Bé, al final m’he decidit i he comparat la traducció al català d’aquesta obra amb l’original anglès. Puc assegurar-vos que es tracta d’una traducció impecable, molt ben feta. Ja podem respirar tranquils, Oreto! També he comprovat la traducció de la Història de l’art de Gombrich, feta també per Dolors Udina, amb resultats igualment satisfactoris. 

Aleshores, què dimoni ha passat amb la traducció de Massa felicitat? Segur que la Dolors Udina que ha traduït el llibre de Munro és la mateixa Dolors Udina que ha traduït El xal? O és que Massa felicitat l’ha traduïda, posem per cas, una neboda de Dolors Udina i aquesta s’ha limitat a signar? I jo què sé!

1 comentari:

  1. Gràcies Enric!!! La veritat és que em preocupava de veritat...
    Tanmateix, jo no descartaria la possibilitat del "doble" que, com al conte "William Wilson" de Poe, sempre busca deixar malament l'original... I si ens trobem amb un cas de doble autèntic? ;-)

    ResponElimina