dissabte, 21 d’abril de 2012

Uns assaigs de Josep Iborra sobre els somnis

Com us comentava en l’entrada anterior, últimament he llegit algunes coses sobre el surrealisme i he vist moltes reproduccions de pintura surrealista. Això m’ha fet recordar que els somnis són un motiu molt insistit en els dos volums d’assaigs literaris que va publicar el meu pare. Repasse Breviari d’un bizantí i Inflexions i de seguida hi trobe aquesta reflexió que explica la fascinació o l’obsessió que molts sentim pels somnis: «Tot passa com si les forces que construeixen els somnis quan dormim, seguissen treballant en la vida de vigília. És clar que no hi tenen, com en el son, una iniciativa absoluta; no arriben a abolir el nostre món real. Així i tot, hi conserven una certa presència activa, tot alterant d'alguna manera la nostra consciència i el nostre comportament. Es podria parlar d'un estat de vigília reduïda, perquè sotmesa més o menys intensament al camp de gravitació nocturn, que hi interfereix amb més o menys intensitat. Mai no estem del tot desperts, ni del tot adormits.» 

Una altra reflexió important que apunta Josep Iborra fa referència al caràcter paradoxal dels somnis. D’una banda, sentim que són la meitat de la nostra vida —la nocturna, en diríem—; de l’altra, ens resulta impossible «despertar-nos amb alguna mostra dels nostres somnis, amb alguns dels seus components. No els podem transportar i incorporar al món habitual. Els deixem o, pitjor encara, ens deixen: es desintegren, quan entren en contacte amb la realitat.» Quan despertem, «es velen com un rodet de fotos.» 

Continue llegint. Una altra característica paradoxal dels somnis: quan somiem, experimentem accions i percepcions que «mai no podríem ni tan sols imaginar» i, alhora, experimentem també «la impotència per realitzar els desigs». Aquesta última particularitat és, potser, la més substancial dels somnis. Contra el que es pensa tòpicament, durant el somni no solem viure una sensació de llibertat, sinó, més aviat, de frustració. I en definitiva, a què apunten els somnis? Josep Iborra escrivia: « En el fons, ni la vida de vigília ens ajuda a comprendre el que vivim en somnis, ni aquests la nostra vida real. Els somnis no apunten a cap veritat. Són producte d'una alquímia de l'alambic del cervell. I són un misteri...» 

Entre aquests assaigs de Josep Iborra sobre dels somnis, una mena de variacions en realitat, n’hi ha que recullen també la narració d’algun somni i l’anotació d’alguna imatge onírica. Són tant una reflexió com l’expressió d’una fascinació i d’una perplexitat. He extret tots els textos del Breviari d’un bizantí i d’Inflexions que hi fan referència i els he penjat en una pàgina del web de la serp blanca. Crec que valia la pena reunir-los i publicar-los per separat. Les il·lustracions que els acompanyen són reproduccions de quadres de Giorgio de Chirico —les dues primeres— i d’Yves Tanguy —la resta. Ací en teniu l’enllaç: 

Josep Iborra, Sobre els somnis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada