diumenge, 20 de maig de 2012

Conte, nouvelle, novel·la

Des de fa temps que tinc una preferència marcada per un gènere narratiu una mica difícil de delimitar. En francès es coneix com a nouvelle, paraula que també s’utilitza en català i en castellà per referir-nos a la «novel·la curta», que és una etiqueta més imprecisa. La nouvelle m’agrada perquè, a diferència del conte, presenta una visió de la realitat més complexa i evita el caràcter una mica mecànic d’aquest, i perquè, en comparació amb les novel·les, és més intensa i concentrada. Es podria dir que és un forma narrativa que combina la compressió del conte amb el desenvolupament de la novel·la. 

Què és el que la caracteritza enfront del conte i de la novel·la? El criteri de l’extensió —la nouvelle és més llarga que el conte i més curta que la novel·la— em sembla que delimita més aquests dos que la mateixa nouvelle. Aquesta cau enmig i queda allunyada igualment dels extrems clarament definits del conte curt i de la novel·la llarga, però es fa molt difícil assenyalar on comença i on acaba. 

Charles E. May, en el seu bloc Reading the Short Story, considera que la nouvelle és més a prop del conte —de la short story— que de la novel·la, tant en els temes com en la tècnica. Com en el conte, en la nouvelle el nombre de personatges està limitat gairebé sempre a dos o tres; els personatges addicionals funcionen normalment com a resposta coral a les interaccions dels dos o tres personatges principals. En molts casos hi ha només un personatge atrapat en una dialèctica amb altres aspectes del seu jo. L’espai sol ser un món tancat, microcòsmic, separat del món quotidià de la realitat normal. Rarament una situació social o històrica juga un paper directe. (Però, i Bola de greix?) 

Per a May, el que seria més característic de la nouvelle és que l’acció d’aquesta forma narrativa sol partir d’una situació ordenada que es veu alterada de sobte per una crisi. En totes aquestes obres hi ha un personatge que porta una vida normal fins que un dia s’esdevé alguna cosa que trenca o desorganitza aquella vida. S’inicia una crisi; s’ha de fer alguna cosa; algú s’enfronta a un dilema que s’apareix com un malson. No hi ha un personatge que es revela a través d’un esdeveniment o una anècdota, convertint-se en el que Joyce anomenava una epifania, com en el conte, sinó un procés, concentrat en un nombre limitat de personatges, en un període temporal relativament curt i en una cadena simple d’esdeveniments. 

Quan tot això queda dit, s’ha de reconèixer que hi ha molts casos en què resulta difícil la classificació d’un relat concret en una forma narrativa o altra. La dama del gosset de Txèkhov, és un conte o una nouvelle? I El capot de Gógol? I Els morts de Joyce? I El cor de les tenebres de Conrad o El desert dels tàrtars de Buzzati? Són una nouvelle o una novel·la? I El procés de Kafka? No patiu, llegiu i disfruteu. Com a proposta, ací teniu una llista de les meues nouvelles (ho siguen o no) preferides: 


-Heinrich von Kleist, Michael Kolhaas / La marquesa d’O 
-Guy de Maupassant, Bola de greix
-Franz Grillparzer, El pobre músic
-Anton Txékhov, L’estepa 
-Herman Melville, Bartleby, l’escrivent
-Henry James, Un altre pas de rosca
-Thomas Mann, Tonio Kröger / La mort a Venècia
-Franz Kafka, La metamorfosi
-James Joyce, Els morts 
-David Garnett, El retorn del mariner 


Nota. Quan ja tenia redactada aquesta entrada i estava googlejant per trobar alguna imatge per il·lustrar-la, m’he topat amb un lloc web molt interessant que porta per títol La novela corta. Una biblioteca virtual. Hi ha un assaig breu de Mario Benedetti, Tres géneros narrativos, en què exposa uns criteris per diferenciar aquests tres gèneres: el conte, la nouvelle i la novel·la.


1 comentari:

  1. Com a poeta, quan escric prosa el conte i també la nouvelle em van molt bé, és el meu format preferit!
    Salutacions cordials,
    Teresa

    ResponElimina