dimarts, 24 de juliol de 2012

Com ordenar els nostres llibres

Un amic m’ha enviat un correu preguntant-me com tinc ordenada la biblioteca. Ha estrenat de fa poc una casa nova, amb espai, i volia intercanviar impressions abans de decidir-se per un criteri o altre per organitzar els seus llibres. La qüestió que em planteja és apassionant i complicada alhora. Jo no l’he sabuda mai resoldre del tot. 

D’entrada, hi ha una qüestió de sentit comú: no és el mateix organitzar els volums d’una biblioteca pública o acadèmica que els d’una biblioteca personal. En aquest últim cas, un cert caos o desordre em sembla que és inevitable, almenys per a mi. I no trobe que siga dolent. L’important és que, amb ordre o sense, sapiguem on són els nostres llibres. El meu pare, encara que a penes seguia cap criteri d’ordenació, per no dir que no en seguia cap, sempre sabia on tenia cada llibre. 

En principi, el mètode més coherent, el més racional, és disposar els llibres per ordre alfabètic d’autor. És un mètode, però, que a mi no m’agrada i que té un inconvenient greu. No m’agrada perquè m’obligaria a dispersar els llibres de col·leccions com Els Nostres Clàssics, o la Bernat Metge, o El Cercle de Viena, o els Penguin. No seré jo qui cometa aquest sacrilegi. D’altra banda, l’ordre alfabètic només és útil per localitzar llibres dels quals recordem perfectament el nom de l’autor. I això no passa sempre: de vegades recordem el llibre únicament pel títol, o pel color de la portada, o pel tema. O ni tan sols això: regirant la nostra biblioteca, ens trobem amb llibres molt interessants que no sabíem que teníem, perquè els havíem oblidat. L’ordre alfabètic, en definitiva, no serveix per recordar els nostres llibres. Repassar-los tots, un per un, no és marxa. A més, no hi ha res més incòmode que llegir el títol dels llibres col·locats en un prestatge. Per temes, per llengües o per col·leccions, en canvi, és més fàcil retrobar llibres que “havíem perdut”. 

Ja ho sé: hauria d’introduir tots els meus llibres en una base de dades. Però això ho hauria d’haver fet des del principi, no ara que ja tinc un nombre considerable d’exemplars. Pensar en la feinada que em representaria fitxar-los, em lleva de seguida la idea del cap. 

Sempre que puc, ordene els llibres per temes: literatura catalana, anglesa, alemanya, crítica literària, història, lingüística… Però no seguisc aquest criteri de manera sistemàtica. També els ordene per col·leccions, per llengües i per gèneres. En aquest últim apartat, només en el cas de la poesia i del teatre, i tampoc sempre. Està clar que els llibres de poesia de Fuster han d’estar juntament amb els d’assaig. Per què? Perquè és més còmode, perquè l’etiqueta “Fuster” és més pertinent que l’etiqueta “poesia” per localitzar el nostre exemplar d’Escrit per al silenci. Segons quin llibre o quin autor, em resulta més fàcil localitzar-lo seguint un criteri o altre. 

Estic convençut que no hi ha cap criteri que es puga seguir d’una manera sistemàtica a l’hora d’organitzar una biblioteca personal. És clar que hem de tenir els llibres ordenats, però sense forçar-ho massa. Al final, el més útil és repassar-los de tant en tant, agafar-ne ara un exemplar i ara un altre, i exercitar la memòria. 

El meu cas és una mica complicat perquè una part dels meus llibres —dec tenir-ne uns quatre mil— els tinc al pis de València i uns altres, la part més gran, a la casa del poble, on tinc un estudi molt ampli, amb totes les parets recobertes de prestatges de fusta fins al sostre. És a dir, que no me’n puc queixar i no puc al·legar falta d’espai per ordenar els llibres com cal. Quan vam estrenar la casa, vaig disposar els meus llibres seguint un cert ordre, més o menys eclèctic, però ordre al capdavall. He de confessar que a hores d’ara aquell ordre inicial s’ha diluït una mica i, de tant en tant, “se’m perd” algun llibre. Normalment acabe retrobant-lo, encara que de vegades es resisteix una mica, cosa que em dóna molta ràbia. Aquest estiu m’he fet el ferm propòsit de dur a terme un reordenament, però avance molt lentament. Sovint em quede perplex amb un munt de llibres a la mà, perquè dubte on seria millor col·locar-los, o em pose a fullejar-los i se me’n va el temps. 

A més de la meua biblioteca, tinc la del meu pare, molt més nombrosa i completa. Està igual que ell la va deixar. Contínuament n’agafe llibres i els torne al seu lloc quan acabe amb ells. Ara que ja no puc preguntar-li, de vegades em costa una mica trobar el que vull.

2 comentaris:

  1. Si vols un consell, el millor ordre d'una bibblioteca personal és per "centres d'interès", és a dir, pels temes dels teus interessos. Jo penso que la literatura ha d'anar per autors, en principi -sempre amb molta flexibilitat-, però després a cada casa creix un tema com no t`ho pensaves, i inclou una mica de literatura i d'assaig, i això s'ha de mantenir.

    ResponElimina
  2. Gràcies per les reflexions"en veu alta". M'he adonat que tots tenim problemes d'ordre. L'organització per temàtica o "centres d'interés" com proposeu és el que també porto a la pràcitica. Un altre tema és quan no es té espai per tenir tota la biblioteca junta. Em venen interrogants:cal mantenir la biblioteca?faig donació? com faig la selecció quan a casa possiblment tenim gustos i preferències diferents?Potser fer habitacions temàtiques?
    Hi seguiré pensant i mantindré l'organització per centres d'inerés"
    Margarida

    ResponElimina