dimarts, 10 de juliol de 2012

Com trobar els millors llibres sobre temes determinats

Aprofitant les vacances, he emprès la lectura de les més de vuit-centes pàgines de Literatura europea y edad media latina (FCE, vols. I i II) d’Ernst Robert Curtius, llibre fonamental, enormement suggestiu, ple d’informacions i de referències, que hauria d’haver llegit quan estava en la facultat. Ho faig ara, ai!, amb un retard considerable. Estic subratllant-lo molt poc, perquè el meu pare ja ho va fer amb llapis blau i roig. Amb el llibre a les mans, no puc deixar de preguntar-me, tot consternat: com és possible que no l’haja llegit abans? 

Ja en parlaré en una pròxima entrada. Ara volia recomanar-vos una pàgina web, The Browser, dedicada a seleccionar lectures sobre un ventall molt ampli de temes, que vaig descobrir per casualitat després de teclejar en el cercador de Google el títol del llibre de Curtius. Un dels resultats em va portar a una entrevista amb Harold Bloom en què recomana i comenta els que per a ell són els cinc millors llibres de crítica literària. Un dels llibres seleccionats per Bloom és, justament, la Literatura europea i edat mitjana llatina de Curtius. Bloom en diu que és «the finest work of literary scholarship in my time», «an extraordinary study of the continuity of European literature, from Homer and the other Greeks, on through Virgil and the great Latin writers, to a culmination in Dante, and moving beyond to a consideration of a long tradition that concludes with Goethe». I encara: «It is from Curtius that I have learned – and others go on learning – what literature is, and why I myself would call it a way of life and a way of thought». 

Els altres quatre llibres triats per Bloom són The Greeks and the Irrational d’E.R. Dodds (Los griegos y lo irracional. Alianza Editorial), The Mirror and the Lamp de M.H. Abrams (El espejo y la lámpara. Seix Barral. Vegeu també l’entrada L’espill i la làmpara), The Rethoric of Religion de Kenneth Burke (La retórica de la religión. FCE) i Colors of the Mind d’Angus Fletcher. 

En la mateixa entrevista, amb el seu característic entusiasme contagiós, que no ha disminuït gens ni mica amb l’edat, Bloom defensa amb aquesta eloqüència la lectura de la tradició literària per poder pensar «clearly and well»: «One must read, try to possess by memory, and be possessed by the very best that has been imagined, cognitively apprehended and expressed powerfully. Thinking clearly and well is based upon memory. Unless you have read and absorbed the best that can be read and absorbed, you will not think clearly or well». 

Aquesta entrevista amb Harold Bloom està publicada en una de les seccions de The Browser, que porta per títol FiveBooks Interview. Cada dia hi apareix una entrevista amb un especialista reconegut perquè trie i comente breument cinc llibres sobre un tema determinat. La llista d’entrevistes que es pot consultar a hores d’ara en l’arxiu de FiveBooks Interview és llarguíssima. I molt atractiva. En una primera ullada, molt ràpida, vaig fullejar-ne algunes, com ara Leah Price on the History of Reading; Ball, Philip on the Origins of Curiosity; Bartlett, Rosamund on Russian Short Stories; Beal, Timothy on Bibles; Beevor, Antony on World War II; Bellos, Alex on Maths; Bellos, David on Great French Novels; Berthoud, Ella on Love in Literature; Calame, Jon on Divided Cities… Etcètera, etcètera. Encara que tots els llibres recomanats estan editats en anglès, escrits originalment o traduïts, molts d’ells es poden trobar en castellà i en català. No tots, però. No sempre es tradueix el que és més necessari i important. 

The Browser reprodueix també ressenyes publicades en revistes literàries com The Times Literary Supplement, vídeos amb entrevistes, reportatges sobre temes especials, reculls de citacions… 

El verb anglès to browse ens resulta molt familiar a tots els qui naveguem per la xarxa, sapiguem anglès o no. Té el significat de fullejar, de mirar o regirar de manera casual i apressada. Hi ha una gran diferència entre cercar i regirar o fullejar: to search o to browse. En el primer cas es tracta, simplement, de localitzar una informació determinada. En el segon —to browse— no cerquem res en concret, sinó que esperem trobar alguna cosa que ens pot interessar. Molt sovint, ens topem amb coses que ni sabíem que existien, però que ens resulten més valuoses que el que cercàvem en un primer moment. Cal estar preparats per reconèixer-les. 

Visiteu The Browser: regireu, remeneu, fullegeu! Disfruteu! L’únic problema és que ho voldreu llegir tot i no sabreu on acudir. Com deia, desolat, aquell personatge de Pla: «no es pot pas matar tot el que és gras».

2 comentaris:

  1. Jo també conec el llibre de Dods i estic d'acord amb Bloom; dels altres tres no en sé res. Els heu llegit vós? Si estan al nivell del Curtius ja en seran, de bons. Coneixeu "La tardor medieval", de Huizinga? m'agradaria trobar-lo i llegir-lo. Un comentari qualsevol seu seria d'agrair. Saluts i gràcies pel post i pel blog.

    ResponElimina
  2. Perdoneu el retràs a contestar-vos, però he estat uns dies fora sense connexió a Internet. Dels llibres que recomana Bloom, a més del de Curtius, he llegit "L'espill i la làmpara" d'Abrams, un llibre fonamental sobre l'estètica romàntica. M'estranya, però, que Bloom no haja seleccionat "Mimesi" d'Erich Auerbach, una obra mestra de la crítica literària. Pel que fa al llibre d'Huizinga que esmenteu, és molt bo, es llegeix molt bé. És un llibre fonamental sobre l'edat mitjana.

    ResponElimina