dijous, 15 de novembre de 2012

Es publica la tesi doctoral de Josep Iborra sobre l’obra de Joan Fuster

Coincidint amb els cinquanta anys de l’aparició de Nosaltres els valencians, les Publicacions de la Universitat de València acaben d’editar Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster, tesi doctoral de Josep Iborra, que havia restat inèdita fins ara. 

Des de la publicació de Fuster portàtil el 1982, que va guanyar el premi d’assaig Joan Fuster 1982, Josep Iborra va mantenir una dedicació sostinguda a la divulgació i a l’estudi de l’obra de Fuster, en forma de llibre, de ressenya o de conferència. Uns mesos abans de la seua mort, encara va participar com a ponent en la VIII Jornada Joan Fuster, que es va celebrar a Sueca l’11 de novembre de 2010. Quan va aparèixer Fuster portàtil, els estudis sobre Fuster eren molt escassos. No exagere si dic que es podien comptar amb els dits d’una mà. Per això, el meu pare es va proposar d’oferir-ne una visió comprensiva i unitària, portàtil, que superés, d’una banda, el caràcter dispers de bona part de la producció de Fuster i, de l’altra, l’aparent escissió entre l’assagista d’idees generals —l’humanisme— i l’intel·lectual compromès en el procés de normalització lingüística i cultural del seu país —el nacionalisme. Ho considerava un pas previ, que podia facilitar els estudis posteriors. 

Crec que va entendre l’escriptura d’aquell llibre com una contribució a les esperances que havia obert el procés de normalització cultural al País Valencià a finals de la dècada dels setanta. De la mateixa manera s’han d’entendre els centenars de ressenyes i els nombrosos assaigs de crítica literària publicats, que el van convertir en una mena de crític orgànic de la generació que en aquell moment s’incorporava des del País Valencià a la literatura catalana. O la seua activitat professional a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, al costat de Manuel Sanchis Guarner. Mentrestant, la seua obra més personal, de caràcter més estrictament literari, quedava relegada com una activitat privada. 

El setembre del 1995 es va jubilar i va poder disposar de més temps. I també, coincidint amb la jubilació, d’una temporada llarga de relativa bona salut. Al cap de poc va publicar dos llibres, Confluències. Una mirada sobre la literatura valenciana actual (València, 1995, Edicions Alfons el Magnànim) i La trinxera literària (1974-1990). Estudis sobre literatura catalana al País Valencià (València-Barcelona, 1995, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat), que recollien els seus estudis sobre literatura catalana apareguts prèviament en publicacions diverses. Una mica més tard, dos reculls d’assaigs literaris, Inflexions (Alzira, 2005, Bromera) i Breviari d’un bizantí (Tarragona, 2007, Arola Editors), que responen a la seua obra més personal. Aquests dos llibres ofereixen una selecció representativa de tot un material inèdit, que inclou quaderns i més quaderns de reflexions assagístiques, sense comptar-hi els seixanta blocs del dietari, i carpetes que apleguen fulls de totes les mides. 

No va abandonar, però, els estudis sobre Fuster. Li demanaven sovint un article o una ressenya, o el cridaven per a donar una conferència o per a participar en una taula redona sobre Fuster. Va intervenir també en el documental Ser Joan Fuster. En l’entrevista que li van fer en aquest documental, a la pregunta de quin balanç feia de l’obra de Fuster, afirmava que queda, és clar, la seua obra. I una mala consciència. 

Recorde que el meu pare va escriure Fuster portàtil l’estiu del 1982, a Navaixes. La redacció, inevitablement apressada, va fer que no es sentís satisfet per complet del resultat. Més tard, hi va tornar i el va reelaborar i ampliar en la tesi doctoral ara publicada, Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster, que va llegir el febrer del 1984 en la Facultat de Filologia de la Universitat de València. Ve a desenvolupar, per tant, el Fuster portàtil, un llibre que a hores d’ara no es troba fàcilment en les llibreries. 

La tesi doctoral contenia una bibliografia de l’obra publicada de (i sobre) Joan Fuster que, per raons d’espai, no s’ha inclòs en el volum que s’acaba de publicar. Aquesta biliografia es podrà consultar en el web Joan Fuster de la serp blanca, dedicat a la seua obra literària, que s’inaugurarà pròximament. 

Perquè us feu una idea d’Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster, podeu llegir-ne el capítol Llengua i estil i l’índex, que es reprodueix a continuació: 

Primera part: l’escriptor i l’humanista 
I. Introducció: l’escriptor i la seua obra 

II. Esquema d’una biografia intel·lectual: l’etapa constituent del pensament de Fuster 
1. Els orígens 
2. L’orientació intel·lectual 
3. Ètica i personalitat: el principi de les “originalitats” 
4. El principi humanístic 
5. Un manifest en vers 
6. La jubilació del poeta 

III. L’assaig fusterià 
1. L’operació d’assajar-se 
2. El subjecte de l’operació 
3. La forma literària 
5. El paper social de l’assagista 

IV. L’humanisme 
1. El racionalisme 
2. El lloc de l’home en el món 
3. El materialisme històric 
4. El paradigma humà 
5. Una ètica del cos 
6. L’humanisme pendent 
7. L’alienació nacionalista 

V. L’intel·lectual: ètica i política 

Segona part: l’intel·lectual i el seu compromís nacional 
I. l’autoafirmació nacional 

II. L’historiador 
1. La història com a assaig 
2. La història com a ciència 
3. La història com a militància 
4. El marc nacional 

III. Esquema d’una decadència 
1. Un destí nacional frustrat: de Muntaner a Martorell 
2. El procés de castellanització 
3. La dispersió particularista 
4. Centre i perifèria 
5. Renaixença i nacionalisme 

IV. L’enquesta valenciana 
1. El “cas valencià”: una singularitat amarga 
2. Un període constituent anòmal 
3. Una col·lectivitat nacionalment inconnexa 
4. Una societat agrària: el fracàs de la industrialització 
5. Classes socials i revolta política 
6. Provincianisme i sucursalisme: el fracàs polític de la renaixença 
7. El fracàs cultural 

V. La decisió de futur 
1. La frontera divisòria 
2. Un projecte nacional integral 
3. Nacionalisme i lluita de classes 
4. Política i pedagogia

Conclusions 
Referències

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada