diumenge, 17 de febrer de 2013

Discurs d’una alumna del Vives en el concert de suport als estudiants represaliats durant la Primavera Valenciana

Com ja sabreu, divendres passat es van celebrar diversos actes coincidint amb l’aniversari dels fets que van produir l’esclat del que s’ha anomenat la Primavera Valenciana, i que jo, més modestament, vaig anomenar la revolta del Vives. Divendres de matí, a l’acabar les classes, es va fer una abraçada a l’institut Lluís Vives, en què van participar alumnes, pares i mares d’alumnes i professorat. A la vesprada, una manifestació va arrencar de l’institut i va arribar fins a la Delegació del Govern per tornar a demanar la dimissió de la delegada. A la nit, al Palau de Congressos de València, hi va haver el plat fort: un concert maratonià en suport dels estudiants represaliats per aquells fets. 

A més del suport als qui encara arrosseguen causes judicials, en aquests actes hi havia la intenció implícita de reprendre les mobilitzacions de fa un any, cosa que, paradoxalment, sembla una mica problemàtica. Dic paradoxament perquè els motius que van encendre l’espurna fa un any —l’inici de les retallades contra l’ensenyament públic— s’han agreujat molt més i amenacen de prendre una inflexió sinistra amb la llei Wert. Al juliol passat, la serp blanca es va atrevir a pronosticar (El polvorí del Vives) que durant aquest curs es podia produir al Vives una versió corregida, augmentada i millorada del curs passat. M’he equivocat de totes totes. El curs està sent molt tranquil i no passa res. Vull dir, que no està passant res del que vaig escriure que era probable que passés. Si més no, per ara. La meua pífia profètica segurament era inevitable: és el que ocorre quan es pronostica sobre esdeveniments futurs en què hi ha implicats tants factors. Una altra qüestió és per què hi ha aquesta calma. Ara no puc aventurar-ne una explicació i deixe la pregunta oberta. Oberta i pendent. 

Entre els parlaments que es van fer al concert al Palau de Congressos de divendres passat, n’hi hagué un de Clara Dies, alumna del Vives, que va parlar en nom dels seus companys. Ací teniu el vídeo de la seua intervenció, que val la pena sentir. Clara és alumna meua: 





Nota. El concert del Palau de Congressos va ser retransmès en directe per VilaWeb. Ací teniu el vídeo íntegre del concert celebrat en suport dels estudiants represaliats.

1 comentari:

  1. Per què hi ha aquesta calma? Jo també m'ho pregunte sovint... Por, cansament, fermentació... Salutacions, Enric!

    ResponElimina