diumenge, 7 de juliol de 2013

Bíblia i pornografia: un llibre de Mirabeau (1)

¿Qui s’enrecorda avui de Mirabeau, d’Honoré-Gabriel Riqueti, comte de Mirabeau? Nascut el 1749, l’Enciclopèdia Catalana reporta que tingué una joventut desordenada i escandalosa i que el seu pare el va fer empresonar diverses vegades. Va viure la Revolució francesa amb una passió i una energia extraordinàries, i es va convertir en l’orador més eloqüent i popular de l’Assemblea Nacional, de la qual va ser president. Va escriure pamflets, alguns assaigs de política i d’economia i diverses obres eròtiques, a més de la correspondència i les Oeuvres oratoires. Nomenat president de l’Assemblea pel febrer del 1791, morí a l’abril, víctima, segons l’Enciclopèdia Catalana, dels seus excessos en el treball i en la disbauxa. M’hauria agradat que l’Enciclopèdia informés més detalladament d’aquests excessos. 

«Ne vous effrayez pas», van dir a son pare el marquès, abans de mostrar-li l’hereu del seu nom, que va nàixer amb un peu contrafet, dues grans dents i, sobretot, un cap enorme. El marquès va escriure al seu germà profèticament: «Ton neveu est celui de Satan». Quan tenia tres anys, una verola mal curada el va desfigurar una mica més. Però el cas és Mirabeau va tenir sempre molt d’èxit amb les dones. D’altra banda, ell mateix va remarcar que enmig d’un debat només havia de sacsar una mica el cap perquè ningú gosés interrompre’l. 

Va entrar al servei militar el 1767 i va començar a crear escàndols: va contreure deutes en el joc, va seduir una noia del poble i li va prometre que s’hi casaria, es va embolicar també amb l’amant del seu coronel de regiment i, és clar, es va barallar amb aquest. Finalment, va desertar. El van empresonar durant sis mesos. El 1771 va deixar l’exèrcit, es va casar amb una hereva provençal i es va establir al castell de Mirabeau. Amb la il·lusió de la futura herència, Mirabeau va començar a dilapidar una fortuna que encara no tenia disponible. També va tenir temps per escriure un Assaig sobre el despotisme. Entre altres coses, hi afirmava que «el rei és un assalariat, i el qui paga té dret de fer fora el qui és pagat». Encara que l’assaig es va publicar anònimament, aviat van descobrir que ell n’era l’autor. 

El seu pare, davant d’aquesta disbauxa financera i intel·lectual, va aconseguir que tancassen de nou el fill a la presó. Al cap de poc, Mirabeau va ser deixat anar en llibertat provisional, cosa que va aprofitar per fugir i reunir-se amb la seua germana. En la localitat d’aquesta va tornar a protagonitzar escàndols i es va batre amb un noble local. El pare, coherent i previsible, el va fer tancar una altra vegada. A la presó, però, Mirabeau va aconseguir el favor del governador, que va permetre que gaudís d’una certa llibertat de moviments. En casa d’un amic va conèixer Sophie de Ruffey, esposa del marquès de Monnier. Es van enamorar i es van escapar a Suïssa, i després a Holanda. El marquès de Monnier no es va quedar plegat de braços i Mirabeau va ser condemnat a mort. El maig del del 1777 va ser detingut per la policia holandesa, extradit a França i empresonat al castell de Vincennes. 

De nou a la presó, i sense cap més lectura que la Bíblia, Mirabeau es va entretenir a transcriure’n els passatges obscens. Va compondre així l’Erotika Biblion, en què comenta les abundants referències sexuals que apareixen en la Bíblia, més concretament en l’Antic Testament, relacionant-les amb les polèmiques intel·lectuals del moment. A la presó de Vincennes va coincidir amb el marquès de Sade, que també matava el temps escrivint obres pornogràfiques. Però sembla que no es van fer amics. A la presó, a més de l’Erotika Biblion, Mirabeau hi va escriure també unes cartes a la seua amant, publicades pòstumament amb el títol de Lettres à Sophie.

El 1782 va ser alliberat i el seu pare va iniciar una campanya no per tornar-lo a tancar, sinó per fer-lo decapitar directament. S’ha de comprendre la reacció del pare, que va haver de pagar una multa de 40.000 lliures pel «rapte» de l’esposa del marquès de Monnier. Però Mirabeau va aconseguir revocar la sentència de mort i fins i tot va aconseguir que el marquès de Monnier pagués els costos del judici. Mentrestant, la seua Sofia s’havia consolat amb un jove oficial. Mirabeau, amb la seua energia característica, va emprendre un plet contra la seua esposa legítima denunciant-la per abandonament conjugal per rebre així part de la gran herència que aquella havia rebut finalment. Durant el judici el seu nom va aconseguir una gran popularitat gràcies a la seua eloqüència. Però va perdre el plet i se’n va anar a viure a Suïssa i, més tard, a Anglaterra.

Durant el 1785 es va estar a Prússia en missions diplomàtiques i d’espionatge. A partir del 1789 va publicar diversos escrits en què denunciava les injustícies lligades als privilegis. Poc després va ser elegit diputat del Tercer Estat. La seua oratòria brillant i el seu treball en defensa del Tercer Estat van acabar per convertir-lo en president de l’Assemblea Nacional, des de la qual va intervenir en qüestions políques fonamentals com la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà. Encara que va combatre l’absolutisme, Mirabeau defensava un poder monàrquic constitucional inspirat en el model britànic. No va poder accedir a cap cartera ministerial com volia i es va convertir en el conseller secret de Lluís XVI a partir de maig del 1790. El rei no va fer mai cas dels consells de Mirabeau, que aviat va veure descobert el seu doble joc. 

No fa molt he llegit Erotika Biblion en una reproducció facsímil editada per l’editorial Altafulla de la primera traducció al castellà, publicada el 1905 amb el subtítol de La pornografía en la Biblia y en la antigüedad. Us en faig cinc cèntims en la pròxima entrada. He d’advertir que les obscenitats bíbliques que va recopilar Mirabeau, i el que hi va afegir de collita pròpia, pot ferir la sensibilitat de qualsevol, fins i tot tenint en compte els estàndards actuals al respecte.

2 comentaris:

  1. Coneixia el personatge des de la infància gràcies a la biografia del Duc De Castries, que mon pare tenia a la seva biblioteca i ara és a la meva, però no recordava aquesta obra que comentes. Una demostració, en qualsevol cas, que el món de Les liaisons dangereuses era molt més que una ficció literària.

    ResponElimina
  2. "Erotika Biblion" és l'única obra que he llegit fins ara de Mirabeau. És autor també d'una obra llibertina, "L'educació de Laura", que va ser elogiada per Nietzsche. Les "Lettres à Sophie" em sembla que
    deuen tenir interès.

    ResponElimina