dilluns, 15 de juliol de 2013

Bíblia i pornografia: un llibre de Mirabeau (i 2)

Fa una setmana us contava en l’entrada Bíblia i pornografia: un llibre de Mirabeau (1) que aquest escriptor i polític francès va ser tancat el 1777 al castell de Vicennes, acusat de rapte i adulteri, i que durant el temps de reclusió només li van deixar tenir un llibre, la Bíblia, amb l’esperança que la lectura de les Sagrades Escriptures contribuiria a reformar els costums dissoluts del presoner. Debades. Mirabeau es va entretenir a transcriure els passatges obscens que tant abunden en l’Antic Testament. A més, els va aprofitar per escriure un llibre, Erotika Biblion, en què els comentava i els relacionava amb algunes de les polèmiques intel·lectuals del moment. (Cite l’Erotika Biblion per la traducció castellana publicada el 1905, que ha estat reeditada en facsímil per Altafulla.)

Mirabeau volia demostrar que no era cert que la seua època ­­hagués arribat al punt màxim en la dissolució dels costums, tal com pregonaven els predicadors, per als quals, el temps que els ha tocat viure coincideix sempre amb el súmmum de la depravació. Mirabeau objectava que si es fa una mirada imparcial sobre els segles passats, sobre els mateixos que se’ns ofereixen com a models, difícilment els podem trobar a faltar: «no sé que harían muchos de nuestros declamadores si viesen entre nosotros una corrupción tan asquerosa como la de los hermosos siglos de los patriarcas». Un repàs a la Bíblia prova «que ese pueblo elegido, querido, preferido, era mucho más averiado que cualquier otro». 

La particular repassada a la Bíblia que va dur a terme Mirabeau comença amb el Levític, llibre que és bàsicament un seguit de prohibicions. Com que només es prohibeix el que es fa o es vol fer, Mirabeau en dedueix algunes de les pràctiques habituals dels hebreus bíblics, com ara «que un hijo se acostaba con su madre, punto al cual no hemos llevado nosotros el amor filial» i que «un abuelo cohabitaba con su nieta, cosa que no era muy anacreóntica». Més encara: «cohabitábase con la tía, la nuera, la cuñada: todo esto era peccata minuta; gozábase, en fin, de la propia hija». Els homes, els molt gorrinos, es masturbaven davant de l’estàtua de Moloc per ofrenar-li el semen. En fi, «cohabitábase con toda clase de bestias y el bello sexo procurábase gusto con los asnos, mulos, etc.».

Al llarg de l’Erotika Biblion es reporten històries ben conegudes per qualsevol persona familiaritzada amb la Sagrada Escriptura, que ofenen el més elemental sentit de la decència. Com la de Lot i la seua família. Recordareu que Déu va enviar dos àngels a visitar Lot, amb forma humana masculina i dotats del sexe corresponent. Immediatament van ser assaltats per una multitud del poble que se’ls volien follar: «No s’havien encara retirat a descansar, que els homes de la població, la gent de Sodoma, dels joves als vells, tot el poble sense excepció, assetjaren la casa. Cridaren Lot i li digueren: “¿On són els homes que han vingut aquest vespre a casa teva? Treu-nos-els perquè n’abusem”». (Gènesi, 19, 4-5) Mirabeau recorda que «las ciudades de Pentápolis estaban tan infestadas de ellos [de los sodomitas], que ningún extranjero podía aparecer por allí sin ser presa de los deseos de los habitantes». Lot, per eixir del pas i protegir els seus hostes, va prostituir a la multitud les seues dues filles. Però «de nada le sirvió este acto de virtud hospitalaria; hacía falta a los sodomitas traseros machos, y los ángeles sólo pudieron escapar al peligro gracias a la súbita ceguera que impidió a aquellos libertinos reconocerse unos a otros». Al cap de molt poc Déu els va castigar enviant sobre les ciutats de Sodoma i Gomorra una pluja de sofre i foc. Només en va estalviar Lot i la seua família, que van fugir una mica abans que s’iniciés el càstig diví. Pel camí, la dona de Lot, desobeint el precepte de Iahvè, no va poder resistir la temptació de girar-se per veure l’espectacle i va quedar convertida instantàniament en una estàtua de sal. Sans i estalvis Lot i les seues filles, «el temor de no tener ya posteridad determinó a las chicas, que en apariencia ya no contaban con los frutos de su reciente prostitución, a obtenerlos cuanto antes de su padre». I el van emborratxar per gitar-se amb ell. «I totes dues filles de Lot van quedar embarassades del seu pare». (Gènesi, 19, 36)

Mirabeau conclou que «cuando se quiere uno instruir en los libros santos, como es deber de todo cristiano, es preciso tener el gusto muy bien forrado, pues en ellos se encuentran pasajes, mucho más descarnados que ninguno de los que acabo de citar». I tot seguit passa a esmentar-ne alguns altres, com un pas que no recordava del llibre d’Ezequiel, en què Nostre Senyor va manar al profeta que untés amb merda el pa que anava a menjar. Com us podeu imaginar, vaig voler contrastar, tot escandalitzat, la versió de Mirabeau amb el passatge concret de la Bíblia. Me’n vaig a la Bíblia de Montserrat i allí, en el llibre d’Ezequiel, capítol IV, versicle 12, s’hi pot llegir: «Menjaràs aquest aliment en la forma d’una fogassa d’ordi que haurà estat cuita sobre excrements humans». Iahvè no diu a Ezequiel exactament que fes servir la merda com a nocilla, però supose que el resultat devia ser equivalent. Naturalment, Iahvè tenia les seues raons i si va dictar aquest precepte era perquè volia castigar exemplarment el poble elegit: «És així que els fills d’Israel menjaran coses impures a les nacions (on els dispersaré)». El pobre Ezequiel en va protestar, i Iahvè, misericordiós, li va concedir «la bonyiga de bou en lloc d’excrements humans, perquè t’hi pugues fer el pa a sobre». «Cuando se ve todo ésto», constata Mirabeau, «uno ya no se admira de nada».

Erotika Biblion té un caràcter miscel·lani i rapsòdic. En principi no és més que una compilació, un extracte de passatges i d’episodis bíblics relligats pel leitmotiv de la indecència. Cada capítol està dedicat a un tema característic, com ara l’onanisme, la sodomia i el lesbianisme, la circumcisió ―que «el prepucio haya sido objeto de tan grande veneración por el pueblo escogido de Dios, es lo que me parece harto singular»― o el bestialisme. Però Mirabeau, a més, aprofita aquests temes per comentar diversos aspectes relacionats amb qüestions filosòfiques o morals o, simplement, com a bon llibertí que era, per esplaiar-se sobre determinades pràctiques sexuals. Així, en el capítol dedicat a l’onanisme, després de resumir l’episodi bíblic que dóna nom a aquesta pràctica, Mirabeau passa a fer diverses consideracions al respecte. Contra els qui diuen que és un pecat contra natura perquè defuig la procreació, addueix que «la pérdida de un poco de esperma no es en sí misma mayor mal, no lo es tan grande como la de un poco de estiércol que hubiera podido hacer brotar una col. La mayor parte está destinada por la misma naturaleza a perderse. Si todas las bellotas se convirtiesen en encinas, el mundo sería un bosque donde nadie podría menearse». Assenyala també, a més, que «la moral es siempre débil contra la pasión. Cuando ha conocido ese gusto extravagante [el de la masturbació], se ha dado más a perfeccionar lo que podría satisfacerle que a reflexionar acerca de lo que podía reprimirlo, y se ha sentido que ambos sexos, ayudándose mutuamente se acercaban más al placer aislado que a los encantos de un goce mutuo». Per acabar, explica detalladament com una noia hauria de practicar un handjob per a completa satisfacció de l’interessat.

En l’entrada que vaig redactar no fa molt sobre el Càntic dels càntics, em preguntava què feia aquest recull de poesia eròtica en la Bíblia. He de confessar ara que la meua pregunta era una mica hipòcrita i un simple recurs retòric per captar l’atenció del lector, perquè al costat de les indecències recopilades per Mirabeau, el Càntic no deixa de ser una mena d’historieta rosa, que no grinyola gens ni mica en el context de l’Antic Testament. Una altra cosa és en relació al Nou. 

Estem habituats a veure la Bíblia jueva i la cristiana ―l’Antic i el Nou Testament― com a parts integrants d’un mateix llibre, però qualsevol lector atent observarà que hi ha una tensió entre totes dues que no és fàcilment conciliable. Marció, al segle II dC, va arribar a rebutjar l’Antic Testament, que considerava l’expressió d’un Déu venjatiu i sanguinari, responsable del mal i de les guerres. Marció contraposava al Déu de l’Antic Testament la vinguda de Jesucrist, que ha substituït la llei per l’amor i ha alliberat les ànimes humanes del poder del Déu creador. El marcionisme va ser el moviment herètic més important del cristianisme primitiu.

En la tradició del cristianisme, el Nou Testament llegeix l’Antic Testament ―la Bíblia jueva― com a figura, com a premonició del que s’acomplirà en el Nou. Així, els tres dies que Jonàs va passar al ventre de la balena són una figura o una premonició de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de la seua mort a la creu. Etcètera. Els Evangelis converteixen els textos bíblics anteriors en uns textos nous, des del moment que els llegeixen d’una altra manera. És cert que el Nou Testament garanteix la santedat del text vell, però al mateix temps assumeix que aquest text, en un sentit important, no està complet. Manipulació o reinterpretació, la lectura cristiana despulla els jueus dels seus textos sagrats, que no tindrien un valor intrínsec, sinó purament preparatori i preliminar. 

La Bíblia jueva és profundament diferent de la cristiana, i no únicament pels passatges recopilats amb evident fruïció per Mirabeau. Un exemple: els jueus, en realitat, no creuen en el més enllà. D’aquí la seua desconfiança davant l’ètica cristiana, que ho remet tot a un judici al final dels temps, amb les recompenses i els càstigs corresponents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada