dissabte, 27 de juliol de 2013

Planiana (11)



Jo no crec que l’escriptor porti cap missatge personal exclusiu. Aquesta és l’última forma del romanticisme literari —la més pretensiosa i pueril que el romanticisme literari ha produït. El que jo crec, per contra, és que l’escriptor té una responsabilitat total davant de l’època que li ha tocat viure. La primera obligació d’un escriptor és observar, relatar, manifestar l’època en què es troba. Això és infinitament més important que les inútils i estèrils temptatives per a arribar a una originalitat salvatge i primigènia. La literatura és el reflex d’una societat determinada en un determinat moment. L’axioma —vàlid des dels temps més reculats— és de De Sanctis, i jo modestament el comparteixo.

Josep Pla, La vida amarga (OC, 6)
Planiana: una sèrie de la serp blanca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada