dijous, 29 d’agost de 2013

Aly Herscovitz, l’amant jueva de Pla


En el prefaci a La vida amarga (OC, 6), Josep Pla va escriure que «la meva obra no és peremptòriament més que una addició de fulls d’un diari íntim vastíssim —unes reminiscències, unes reminiscències de la cendra de la vida». Més exactament, es podria dir que Pla va concebre la seua obra com unes vastes memòries personals i col·lectives. Crec que aquesta caracterització és vàlida en línies generals, encara que en la pràctica mostra alguna limitació important. Pel que fa a la memòria col·lectiva, el silenci de l’Obra Completa de Pla respecte a la Guerra Civil és clamorós, fins i tot tenint en compte les dificultats que imposava la censura. La memòria personal, per la seua banda, es troba entrebancada, com va indicar Gabriel Ferrater, per una prevenció a l’hora d’expressar la intimitat personal. Ferrater remarcava que «la seva reticència en quant a la intimitat és el que li impedeix ser un gran autor europeu». 

Fa poc, en l’entrada que vaig dedicar a les Notes disperses (vegeu Una nota sobre les «Notes disperses» de Pla) vaig al·ludir a la sèrie de reflexions sobre l’amor (pàgs. 180-202) que es poden llegir en aquest volum. Aquest bloc de notes són d’un gran interès, però potser tenen el defecte o l’inconvenient de ser massa genèriques, cosa que confirma l’observació de Ferrater. Debades buscaríem en l’obra de Pla una ratlla sobre Adi Enberg, la dona amb qui va compartir prop de vint anys de la seua vida. En el cas d’una altra relació important, la que va mantenir amb una dona que es deia Aurora, va recórrer a una sèrie de referències críptiques i el·líptiques. Sovint, la ironia va ser el recurs preferit per Pla per eludir l’expressió de la intimitat, una ironia de vegades massa postissa, massa forçada. 

Hi ha, però, una excepció: la que apareix en les Notes disperses sobre Aly Herscovitz, una noia d’origen jueu amb qui Pla va mantenir una relació durant dos anys en el Berlín de la inflació i els cabarets. En el text que li dedica, Pla es refereix a aquesta relació amb una naturalitat perfecta: «La vaig conèixer al cafè —probablement al Romanisches Caffee, a tocar de Kurfürstendamm. La vaig convidar a sopar; acceptà, i al cap de dos o tres repassos vingué a viure al pis on jo vivia com a rellogat de la senyora Behrens, en un carrer el nom del qual no recordo, molt trist, allunyat del Berlín dels estrangers». 

Potser aquest trencament de la norma es pot explicar pel destí tràgic d’Aly Herscovitz, que Pla explica en aquest mateix text. Després de la Segona Guerra Mundial, es va sentir inquiet per aquella noia i va començar a fer gestions per obtenir-ne alguna informació. Només al cap de deu anys, els seus temors es van veure confirmats: Aly Herscovitz havia estat assassinada a Auchswitz. «Anys més tard —escriu Pla—, en plena segona guerra general, vaig saber la notícia de l'existència, a Alemanya, de camps de concentració, amb forns crematoris destinats especialment als jueus que no havien pogut emigrar. Un moviment fulgurant de la intuïció em féu suposar que la senyoreta Herscovitz havia estat cremada. Acabada la guerra, a través d'un organisme internacional radicat a Suïssa, vaig tractar d'assegurar-me'n. Em digueren que no es dedicaven a aquesta classe de treballs. Potser hauria estat més eficaç cercar les notícies a través de Leipzig. Però ¿com posar-se en comunicació, en aquells anys terribles, amb la zona russa d'Alemanya? Així passaren els primers deu anys. El pas del temps ho ha confirmat tot. Pobra criatura! Com més incert és el record, més dolorosa i tràgica és la catàstrofe final.» 

Aly Herscovitz, quan la va conèixer Pla, «era molt jove (vint-i-un anys) no gaire alta, plena, rossenca, ulls grisos, dentadura blanca, poc preocupada per la manera de vestir. Havia estat molt ben ensenyada i educada, sabia molt bé el francès i l'anglès i tenia una conversa agradabilíssima. M'explicà moltes coses de la vida intel·lectual de Leipzig —població que adorava— a l'època de Goethe». En una carta al seu germà Pere, Pla la descrivia així: «És una noia molt viva que em distreu molt. És molt jove, té 19 anys». 


Nota. Fa uns anys, un equip format per Xavier Pericay, Arcadi Espada, Eugenia Godina, Sergio Campos i Marcel Gascón va fer un treball d’investigació seguint les traces que havia deixat la vida d’Aly Herscovitz en diverses ciutats europees. El resultat va ser un llibre electrònic, Aly Herscovitz. Cenizas en la vida europea de Josep Pla, al qual es pot accedir per 19 euros. No l’he llegit, i no l’he pogut aprofitar, per tant, per redactar aquesta entrada. No he llegit tampoc el llibre de Xavier Febrés Les dones de Josep Pla (Ed. 62), que també deu aportar informacions sobre Aly Herscovitz.

Recorde ara que Eugeni Xammar hi feia alguna al·lusió, molt breu, en el seu llibre de memòries Seixanta anys d’anar pel món, però ara no el tinc a mà i no ho puc comprovar. 

En aquest enllaç podeu llegir el text complet de Josep Pla sobre aquella noia: Aly Herscovitz

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada