dijous, 8 d’agost de 2013

Una citació de Lord Chesterfield en les «Notes disperses»

En una de les Notes disperses (OC, 12) Pla recordava que «en les cartes de Chesterfield al seu fill —que són considerades un document clàssic de la literatura anglesa—, s’hi troba aquest consell o, si voleu, aquesta reflexió sobre l’acte carnal: “The pleasure is momentary. The cost is exorbitant. The position is ridiculous”».

És una de les citacions més celebrades de les moltes que apareixen en aquest volum de l’Obra Completa. El dictum de Chesterfield té gràcia i resulta sorprenent, perquè en comptes de dir al seu fill, com seria previsible, que això no es fa —que no s’ha de fer—, es limitava a objectar-li tres factors pressumptament objectius: la brevetat del plaer, el cost excessiu i la ridiculesa de la posició. Pla adverteix que es tracta d’un consell que apareix revestit amb la forma d’una reflexió i comenta que «està molt bé, no pot pas ser més ben observat… però què hi farem? Així ho hem trobat i així ho deixarem». 

Mentre rellegia les Notes disperses se’m va ocórrer de localitzar la reflexió o el consell de Chesterfield en el context original de les Letters to his Son. Vaig recórrer a Google i la citació em va aparèixer de seguida en diverses pàgines web, però en una forma una mica diferent de la citada per Pla: «The pleasure is momentary, the position ridiculous, and the expense damnable.» 

Com que volia llegir-la en el context general de la carta, vaig tornar a posar en funcionament el cercador de Google i em vaig descarregar de seguida —legalment!— un ebook amb l’edició completa de les Letters to his Son. Però la frase que m’interessava no apareixia enlloc. Al final, vaig advertir que en una de les pàgines web consultades s’hi assenyalava que aquest dictum no es troba als escrits de Lord Chesterfield, sinó que li és atribuït. 

El que m’intrigava ara era la manera particular que tenia Pla de reproduir-lo: «The pleasure is momentary. The cost is exorbitant. The position is ridiculous» no és exactament el mateix que «The pleasure is momentary, the position ridiculous, and the expense damnable». Fixeu-vos que hi ha tres diferències. La primera, «The cost is exorbitant» en comptes de «The expense is damnable». «Cost» i «expense» són termes sinònims, però no així «exorbitant» i «damnable». Aquest últim es pot traduir com a «detestable». D’altra banda, Pla situa «The position is ridiculous» en tercer i últim de lloc de l’enumeració. En la versió original, en canvi, apareix en segona posició. Finalment, en la frase que s’atribueix a Lord Chesterfield, els tres termes de l’enumeració apareixen separats per comes, mentre que Pla separa cada sintagma amb un punt seguit. 

Segurament, Pla citava de memòria i no recordava el text amb exactitud. O va modificar-lo intencionadament? Siga com siga, els canvis que hi va introduir tenen un sentit i responen a una intenció. Que la «position» siga «ridiculous» és, com a mínim, discutible. Des del punt de vista moral, o pràctic, que el «the pleasure is momentary» i i el cost exorbitant, ja fan pensar més. Per això Pla els posa en primer i segon lloc, i reserva l’efecte còmic que produeix «the position is ridiculous» per tancar sorprenentment l’enumeració. I transforma l’«expense damnable» en «cost exorbitant», cosa que és molt més precisa i concreta. Per acabar, la substitució de les comes per punts dóna un caràcter més objectiu a cada membre de l’enumeració. Pla no procedeix per acumulació, com Chesterfield, sinó que, en separar cada terme amb un punt i seguit, sembla constatar tres fets incontestables. En mans de Pla, el text de Chesterfield, apòcrif o no, es converteix en un altre de diferent, més efectiu, més expressiu i contundent. 

Mentre navegava per la Xarxa cercant informació sobre aquest text, vaig llegir aquests altres consells que el Lord va adreçar al seu fill:

I recommend that you take care of the minutes, for the hours will take care of themselves.
(Et recomane que tingues compte dels minuts, perquè les hores ja tindran compte d’elles mateixes.)

*

Learning is acquired by reading books, but the much more necessary learning, the knowledge of the world, is only to be acquired by reading men, and studying all the various facets of them.
(El saber s’aconsegueix llegint llibres, però el saber més necessari, el coneixement del món, només s’aconsegueix llegint els homes i estudiant-ne tots els aspectes.)

*

Be wiser than other people, if you can, but do not tell them so. 
(Sigues més savi que els altres, si pots, però no els ho digues.)

*

Most people enjoy the inferiority of their friends.
(A la majoria de la gent li agrada la inferioritat dels seus amics.)

*

Common sense is the best sense I know of.
(El sentit comú és el millor sentit que conec.)

*

Never seem more learned than the people you are with. Wear your learning like a pocket watch and keep it hidden. Do not pull it out to count the hours, but give the time when you are asked.
(No sembles mai més instruït que la gent amb qui et trobes. Porta el teu saber com un rellotge de butxaca i guarda’l amagat. No el tragues per mirar l’hora, però digues quina hora és quan te la pregunten.)

*

It is commonly said, and more particularly by Lord Shaftesbury, that ridicule is the best test of truth.
(Se sol dir, sobretot per Lord Shaftesbury, que el ridícul és la millor manera de posar a prova la veritat.)

I una última dita de Chesterfield, que he trobat reproduïda en la Història social de l’art i la literatura d’Arnold Hauser: «Senyors, podem donar gràcies al cel de tenir quelcom millor que els nostres cervells per a recolzar-nos-hi». 

Glups!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada