diumenge, 20 d’octubre de 2013

Planiana (25)


Ni pintant, ni escrivint, ni component, ni esculpint, no es pot arribar a donar una forma plausible al que l’esperit sensible ha imaginat més o menys lúcidament. Si es produeix l’encert, el geni és a la vora, però l’encert és tan excepcional que entossudir-se a trobar-lo com si fos un problema de mecànica és caure en el deliri de la follia humana més dramàtica i trista. En aquest sentit l’artista és a priori un fracassat, un home lligat a una cadena que només el misteri de l’atzar pot rompre, i per això socialment pot ésser nociu, perquè el fracàs crea el ressentiment, sobretot si la seva naturalesa no té tendència a mantenir-se en la inanitat comtemplativa i en la dubitació soporífera, boirosa i incerta.

Josep Pla, Santiago Rusiñol i el seu temps  (Tres artistes, OC, 14)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada