dijous, 27 de març de 2014

S'ha publicat «Fuster, una declinació personal» de Josep Iborra

L’any passat, coincidint amb el cinquantenari de l’aparició de Nosaltres, els valencians, es va publicar Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (PUV), tesi doctoral de Josep Iborra, que havia restat inèdita. Refosa i ampliació de Fuster portàtil, representa la culminació de l’esforç que va dur a terme el meu pare durant molts anys per estudiar i divulgar l’obra de Fuster. A més d’aquests dos llibres, va escriure molt més sobre Fuster, des de ressenyes i articles a assaigs llargs, passant per parlaments pronunciats en diferents ocasions o per entrades del seu dietari. Aquests textos s’han recollit ara en Fuster, una declinació personal (PUV): una declinació o una anàlisi dels aspectes que singularitzen la personalitat humana i l’obra literària de Fuster a partir de l’experiència de Josep Iborra com a lector i amic seu.

Un dels principals fils conductors d’aquesta declinació és l’intent d’explicar o de resseguir un aspecte paradoxal de l’obra de Joan Fuster. Josep Iborra assenyalava que qualsevol lector atent de Fuster no pot deixar de sentir la «presència permanent de la personalitat de l’autor darrere els seus escrits, fins i tot en els més circumstancials», perquè «llegir Fuster no és llegir un text asèptic, un discurs impersonal, sinó entrar en relació amb un jo que veiem dubtant, mesurant, amb reserves o restriccions mentals, assajant, pam a pam, agudament, una qüestió o un fet». És entrar en contacte amb una personalitat complexa i irònica, que té una visió general molt lúcida de les coses. D’aquesta visió, però, només ens en va donar donar fragments, apunts, aforismes o alguns assaigs més llargs o explícits. Potser és per aquesta raó que «tenim una impressió tant viva i fascinant d’una personalitat singularment intel·ligent, que calla, o no ha tingut ocasió de dir, un fum de coses apassionants», de manera que «l'autor sembla superior a la seua obra».

Josep Iborra parla de reticència per caracteritzar aquest aspecte de la personalitat literària de Fuster, cosa que també es feia present en el tracte personal: «En el fons era molt reservat, prudent i cautelós, començant per ell mateix, gens partidari de confessar-se davant ningú, poc amic de les confidències personals. La seua intimitat, allò que pensava realment de les coses, s'ho guardava per a ell, o només n'apareixia la punta de l'iceberg...» En la seua obra la reticència, més evident perquè Fuster escriu amb un estil clar i exacte, es converteix en l’ombra de la seua escriptura i determina també el seu estil de pensar, que es tradueix en l’ús de determinats recursos retòrics, com els punts suspensius, els interrogants, la ironia…

El contingut de Fuster, una declinació personal s’ha organitzat en sis blocs. El primer, «Coordenades», aplega una sèrie de textos sobre les característiques generals del pensament i l’obra de Joan Fuster. Els textos del segon bloc —«Irreductiblement personal»— se centren en el Fuster que Josep Iborra va conèixer al llarg d’una amistat de molts anys.

Els blocs tercer i quart —«Literatura d’idees» i «La literatura del jo»— estan dedicats a situar l’obra de Fuster en relació a l’assaig com a gènere literari, i també a delimitar-ne els punts de contacte i de divergència respecte a alguns dels autors clàssics del gènere, com Montaigne, Pascal o Valéry.

Els textos del cinquè i penúltim bloc —«Text i context»— examinen les característiques del context —la València de finals dels quaranta i primera meitat dels cinquanta— en què Fuster inicia la seua carrera com a escriptor i la xarxa de relacions que va establir en aquella època amb diversos escriptors i intel·lectuals catalans.

Finalment, en «Joan Fuster i la literatura catalana» es planteja la influència de Fuster en la literatura catalana, particularment en la del País Valencià, i la inserció de la seua obra en la nostra tradició assagística.

Perquè us en feu una idea, us invite a llegir un dels assaigs de Josep Iborra recollits en aquest llibre: Perfil humà de Joan Fuster.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada