divendres, 18 d’abril de 2014

«Contrapunt», de nou

Dilluns, vaig començar a llegir Contrapunt, per quarta o cinquena vegada. Sempre havia llegit aquesta novel·la en anglès, però ara ho estic fent en la traducció al català de Maria Teresa Vernet, publicada el 1986 en la col·lecció de Les millors obres de la literatura universal. Segle XX d’Edicions 62. Encara que està exhaurida, se’n poden trobar còpies de segona mà en uniliber

No tenia previst de tornar a llegir aquesta novel·la de Huxley. Si ho faig ara, és perquè sé que Carlota està llegint-la, també en la traducció de Vernet. M’ha donat tanta enveja que no he pogut resistir la temptació. A més, així estaré en millors condicions per comentar la novel·la amb ella. D’altra banda, m’agradaria escriure una entrada sobre Contrapunt per al bloc. I una altra sobre Carretera enllà, un recull d’assaigs de Huxley, que Adesiara acaba de publicar en una traducció inèdita de Rafael Tasis i que vaig llegir la setmana passada. Us el recomane. 

La traducció de Maria Teresa Vernet és molt bona, encara que el model de català que fa servir pot semblar una mica envellit al lector actual. Alguns dels capítols de l’exemplar en què estic llegint Contrapunt, que era del meu pare, tenen moltes expressions subratllades a llapis i algunes anotacions. Es veu que, per aprofundir l’anglès, el meu pare va comparar l’original amb la traducció al català, subratllant-hi moltes de les solucions de Vernet. En el capítol XII, hi he trobat una nota que m’ha cridat l’atenció. Un dels personatges, Spandrell, diu a Lucy Tantamount que està fent patir Walter Bildlake, que va darrere d’ella, i li pregunta: «no li permet tenir-la?». El meu pare va anotar damunt de «tenir-la», sleep. Vaig a l’original i, en efecte, la frase diu «you don’t let him sleep with you?». Jo hauria traduït: «no deixes que es gite amb tu?». Vernet prefereix «vostè» en lloc de «tu», «permetre» en lloc de «deixar» i, sobretot, «tenir-la» en lloc de «gitar-se amb tu». De la mateixa manera, a continuació d’aquesta observació de Spandrell, quan el narrador assenyala «Lucy shook her head», Maria Teresa Vernet tradueix «Lucy va moure la testa» en lloc de «Lucy va moure el cap». En tot cas, a pesar d’aquest regust noucentista, que no se'm fa estrany, la traducció és fidel a l’original i encertada. 

Des d’ahir que sóc a Polinyà. A més de Contrapunt, m’he endut De Baudelaire au surréalisme de Marcel Raymond, que tinc a mitjan lectura. El vaig començar perquè volia aprofitar-lo per a les classes sobre Baudelaire, però em vaig aturar en arribar al capítol sobre Valéry. Ara, amb més temps, supose que és un bon moment per rematar-lo. No crec que puga llegir molt durant aquestes vacances, perquè tinc diverses feines pendents i vull escriure. Per això m’he dut llibres curts, com ara Infància a Berlín cap al 1900 (Lleonard Muntaner) de Walter Benjamin, que vaig arreplegar dimecres de Tres i Quatre, L’edat d’home de Michel Leiris, Defensa del poeta Àrquias de Ciceró i Le cimetière marin de Valéry. Només arribar a Polinyà, vaig continuar amb Contrapunt. Després, em vaig posar a sentir la Passió segons sant Mateu de Bach, com faig sempre en Setmana Santa, aquesta vegada en la versió de René Jacobs.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada