dilluns, 21 d’abril de 2014

Primavera, per Mar Vidal


La vida és com la primavera. Després d'uns dies de sol creus que ja està ací, que tot està fet. Fins que arriba la pluja i ens cala fins als ossos.


SOL

La primavera trau el nostre costat més rèptil. Mirem el cel amb els ulls mig tancats, aprofitant cada raig, volent acabar amb la pal·lidesa hivernal. Tanmateix, pareix tindre caràcter britànic; d’incertesa. D’aquests de no saber quina roba posar-te, de semblar ceba. 

La primavera és l’hora de l’aperitiu, d’allargar el descans a la terrassa de la cafeteria d’història, de prendre bombó del temps. De les arruixaetes, per llevar-se la xafogor de damunt, per dormir millor. 


ÀNIMS

Arriba març i tot va cap amunt; com el dia que s’allarga. Auge total. Subidón


PLATJA

Aquesta part de la ciutat olora a mar i té un color beige, com d’arena. A la vesprada sap a gelat, d’aquells que preníem després de fer un passeig en bici, quan encara la calor no havia arribat del tot. Té records grocs per culpa del sol, i humits per les nits de Sant Joan, per l’últim dia de curs que acabarem en remulla. 

No imagine vides sense la mar. Sense bussejar i buscar peixos, sense els besos salats. Sense el pis on passàvem els dijous, sense les classes de guió. Sense la parròquia de Julio, aquella roja i guerrera. Sense el ros d’ulls blaus i la xica d’ones trencadores.

Mar Vidal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada