divendres, 4 de juliol de 2014

Els pensaments de Joubert: una tria (1)



87
Turmentat per la maleïda ambició de posar sempre tot un llibre en una pàgina, tota una pàgina en una frase i aquesta frase en un mot. Aquest sóc jo.


138
L’objectiu no sempre es proposa per ser assolit, sinó per servir de punt de mira o de direcció. Així el precepte de l’amor dels enemics.


176
Els llocs moren com els homes, encara que sembli que subsisteixin.


262
No talleu allò que podeu deslligar.


288
No som tan enemics d’aquells que ens odien com d’aquells que ens menyspreen.


293
La tomba se’ns empassa, però no ens digereix.


295
—abandonen la vida, com els negres que s’enduen d’esclaus abandonen el seu país sense tenir cap idea del país on van.
…morir vivint, és a dir carregat amb els projectes de la vida. Cal morir morint.


400
Pocs esperits són espaiosos; pocs tenen ni tan sols un espai buit o presenten algun punt vacant. Gairebé tots tenen capacitats estretes i ocupades per algun saber que els embussa. Quin suplici parlar a uns caps plens, on res d'exterior no pot entrar! Cal que un bon esperit, per gaudir d'ell mateix i deixar-ne gaudir els altres, es mantingui sempre més gran que els seus propis pensaments. I per a això cal que els doni una forma plegable, apta per encogir-se i eixamplar-se, capaç de mantenir la seva flexibilitat natural.

Tots aquests esperits d'horitzons curts veuen clares les seves petites idees i no veuen res de les dels altres, com aquells mals ulls que veuen de prop allò que és obscur i que, de lluny, no poden percebre res d'allò que és clar. Esperits de nit i de tenebres.


428
Sexes. L’un sembla una ferida i l’altre un escorxat.


492
Els nostres millors judicis són aquells que es formen en nosaltres a desgrat nostre i sense que, conscientment, hi prenguem part, per dir-ho així.


528
Gairebé només som infeliços per reflexió.


545
Ho voleu explicar tot pels fets que us són coneguts.Però i els fets que ignoreu? Què dirien?


556
Torna a llegir allò que has llegit si ho vols entendre.


584
La pedanteria consisteix a parlar als altres d’allò que hom sap i que ells no saben per així imposar-se i fer ostentació.


585
La comparació és una espècie de conjectura.


597
Cal que els pensaments es filin i es lliguin, com els sons a la música, només per la seva relació harmònica, i no com les baules d’una cadena, com perles enfilades.


701
Els pobles lliures són aquells que tenen la facultat i la facilitat de desfer-se de les seves lleis quan els desplauen.


736
No n’hi ha prou amb la voluntat i el talent per fer bones obres: també cal l’ocasió.


781
La imaginació és una segona memòria, una memòria adornada. Sense imaginació, la memòria no està completa. La imaginació és una memòria activa, una memòria que acoloreix, que afigura.


815
Els teatres han de divertir noblement, però s'han de limitar a divertir. Voler convertir-los en escola de moral, és corrompre a la vegada la moral i l'art. Una moral heroica i poètica pot tenir la seva utilitat i certament la seva amenitat. Però la moral usual, si s'ensenya des dels entaulats, en contrau no sé què de còmic o de tràgic que en fa un parloteig de comediant. Proclamar aquesta moral als escenaris, és bandejar-la de la vida. Perquè ¿quin home de gust, quin home honest, vol parlar com un actor i actuar d'acord amb les regles d'una peça de teatre?


832
Els mots familiars (diu Voltaire) són els ressorts de l'estil. Està ben dit, perquè efectivament és per ells que l'estil pren i penetra en el lector. És per ells que els grans pensaments circulen, com si diguéssim, i se'ls suposa de bona llei, com l'or i la plata marcats amb un encuny conegut. Aquests mots familiars inspiren, aquell que se'n serveix, a fer més sensibles els pensaments ordinaris; inspiren, vull dir, confiança en ell. Perquè per l'ús que fa de la llengua comuna es reconeix un home que sap de la vida i de les coses, que ha pogut comparar, que és d'aquest món, que està desvetllat com si diguéssim i que no dorm, o que no somia. D'altra banda, només aquests mots fan l'estil franc. Anuncien que aquell que [escriu] ja fa temps que els té, aquell pensament o aquell sentiment que expressa, que se n'ha nodrit, que li són completament propis i que hi està tan avesat que en té prou amb les formes comunes per expressar aquestes coses que una llarga concepció ha fet, en ell, vulgars.

Encara més, fan semblar més vertader allò que es diu. Perquè la claredat és talment un dels caràcters de la veritat que sovint prenem una cosa per altra. l no hi ha res de tan clar entre els mots com aquells que anomenem familiars.


842
Totes aquestes paraules repetides semblen aquells cops que es multipliquen perquè no s'arriba a donar el que seria decisiu.


857
Omplir un mot antic amb un sentit nou (del qual l'ús l'havia buidat, com si diguéssim, o que la seva pròpia vetustat havia deixat escapar), no és innovar, sinó rejovenir. És enriquir les llengües removent-les. Les llengües s'han de tractar com els camps. Per fer-los fecunds, quan ja no són nous, s'han de llaurar molt fondament.


Joseph Joubert, Pensaments. Traducció de Joan Casas. Ed. Proa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada