dilluns, 21 de juliol de 2014

Una ressenya d’Isabel Robles sobre «Un son profund»


Dissabte passat, Isabel Robles va publicar en la secció Panorama del diari Levante una ressenya sobre Un son profund. Podeu llegir-la a continuació:


Viatge a l’interior

Un temari basat en Èdip rei, la Divina Comèdia, Hamlet, Madame Bovary, Les flors del mal i La metamorfosi, es converteix en les mans d’Enric Iborra en l’esplèndid Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal. El llibre, Premi Ciutat de Barcelona i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2014, és el resultat de les seues classes en segon de batxillerat, de l’activa participació dels estudiants, les anotacions incorporades al seu bloc la serp blanca i un amplíssim bagatge cultural i literari, amb referències a altres textos, traduccions, poemes, cinema o música amb els quals dialoga mostrant preferències o desacords. La desinhibició i l’amenitat formen part d’un estil personalíssim i eficaç, lluny d’academicismes, que converteix la lectura en autèntic plaer. «Una de les obligacions de l’escriptor, a més de la claredat i de l’amenitat, és tractar el lector com un igual. Com en una conversa», ens diu. Una conversa que compta amb la presència d’alguns dels grans estudiosos del segle XX, Erich Auerbach, Lionel Trilling, Kenneth Clark o, sobretot, Josep Iborra, el seu pare. En definitiva, una obra magnífica sobre l’escriptura i la lectura que ens deixa a l’entrada d’aquell son profund, com el d’Ulisses, que ens condueix a l’interior, a la pròpia vida, a la literatura.

Isabel Robles (Levante, 19/07/2014)

4 comentaris:

  1. Sincerament, fa la sensació de llegir una de tantes ressenyes buides, que no diuen res, com les que critíques tu, i que hom podria escriure agafant trossos d'ací i d'allà. Amb l'escriptura de la senyora Robles, dubte que se l'haja llegit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sincerament, estava segur que algú anava a fer el comentari que acabes de fer. Era tan fàcil com inevitable, encara que resulta una mica infantil. Cap problema.
      Únicament em sap greu que fins ara ningú no ha s'ha molestat a desmuntar els arguments que he exposat en les meues crítiques de les critiques. No és tan difícil.

      Elimina
  2. Sóc Sergi; sí, el mateix de fa uns dies.

    T'anime a seguir amb la crítica de la crítica... la qual cosa sempre té un perill semblant al del bumerang. Però.. c'est la vie!

    ResponElimina
  3. Sóc Sergí (el de fa uns dies) i t'anime a seguir amb la crítica de la crítica... La qual cosa sempre té un perill semblant al del bumerang. Però c'est la vie!

    ResponElimina