dimecres, 3 de setembre de 2014

Jesucrist i Ulisses

No em cansaré mai de recomanar als professors de literatura universal, i als bons lectors en general, el bloc De Troia a Ítaca, que porta com a subtítol Les traduccions, els ressons i les infuències d’Homer i la matèria troiana en les arts i la cultura catalanes i universals. Hi trobaran una autèntica mina de materials, amb textos d’autors molt diversos, no sempre fàcils de trobar, i comprovaran com és d’allargada l’ombra d’Homer. Ara voldria recomanar concretament una de les últimes entrades d’aquest bloc, L’èpica homèrica en l’Evangeli de Marc, que ofereix uns quants extractes del llibre The Homeric Epics and the Gospel of Mark de Denns R. MacDonald. 

Els primers estudis sobre l’Evangeli de Marc consideraven aquest autor com un transcriptor passiu de la tradició, i el seu evangeli com un producte de la tradició oral de les memòries de Jesús. Estudis posteriors, però, han demostrat que Marc va redactar la seua obra aprofitant i combinant diverses fonts escrites, i que es va basar en diferents models literaris. Se n’han proposat molts, des de la mort de Sòcrates narrada per Plató fins a algunes de les tragèdies gregues. Denns R. MacDonald defensa en el seu llibre que la clau de l’Evangeli de Marc es troba en la imitació d’uns textos específics d’un gènere molt diferent: l’Odissea i el final de la Ilíada.

Per a MacDonald, el Jesús de Marc comparteix moltes característiques d’Hèctor i, sobretot, d’Ulisses, encara que l’evangelista va fer Jesús més poderós i virtuós que els herois homèrics. D’altra banda, la dependència de Marc respecte l’Odissea proporciona solucions elegants per a alguns dels més enigmàtics i discutits aspectes dels Evangelis, com ara la descripció dels deixebles de Jesús com a ineptes, covards i traïdors. Igual que els mariners d’Ulisses. 

En l’entrada del bloc que estic comentant s’extracten a doble columna tres de les semblances entre l’Evangeli de Marc i l’Odissea destacades per MacDonald: l’episodi de l’Evangeli de la calma de la tempesta és una imitació aparent del relat d’Homer del sac dels vents d’Èol. Jesús hi juga un paper semblant al d’Ulisses, mentre que els deixebles fan com els mariners de l’heroi. Un altre cas és el relat que fa Marc de l’exorcisme d’un endimoniat a la regió dels guerasens, que sembla una imitació del rescat dels companys d’Ulisses convertits en porcs per Circe. Finalment, la narració que fa Marc de la mort de Joan el Baptista podria tenir com a model l’assassinat d’Agamèmnon a mans de Clitemnestra. Se non è vero… 

La lectura de l’Evangeli de Marc que proposa MacDonald situa aquesta obra en el context cultural de la tradició religiosa grega més que en la del judaisme. Aquest estudiós creu que Marc va elaborar el seu evangeli perquè la memòria de Jesús resultés relevant enmig de les catàstrofes del seu temps, com ara la recent caiguda de Jerusalem, el fracàs de les profecies triomfalistes, i la persecució i carnatge dels seus correligionaris. L’Odissea, amb el seu relat d’un heroi savi que, després de molts patiments i d’una llarga absència, retorna per castigar els malvats i recompensar els fidels, s’ajustava perfectament a aquesta tasca. Marc, a partir de la imitació, adaptació i transformació de l’èpica d’Homer, així com els textos bíblics i les tradicions orals, va crear una de les narracions més poderoses i emocionants de la literatura universal. 

Per als professors i estudiants de literatura universal, aquesta entrada de De Troia a Ítaca té l’atractiu de poder relacionar dos dels temes inicials del curs: la Bíblia i els poemes homèrics. Cosa que, a més, permet deixar clar des del principi que una de les millors maneres de concebre la història de la literatura és com una xarxa de ressonàncies, diàleg entre llibres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada