dimarts, 23 de desembre de 2014

Als nostres poetes els aniria bé llegir Brecht

L’obra poètica de Bertolt Brecht és molt extensa: comprèn uns dos milers de poemes, que mostren una gran varietat de temes i recursos. Encara que Brecht se sol relacionar sobretot amb el teatre, potser la part més valuosa de la seua producció literària siga la poesia. Ara tenim l’oportunitat de comprovar-ho amb la lectura de Devocionari domèstic, el primer llibre de poemes publicat per Brecht, el 1927, que acaba d’editar Adesiara en traducció de Feliu Formosa. Alguns dels poemes d’aquest llibre ja havien aparegut en català en Poemes i cançons, una tria de la poesia de Brecht publicada el 1998 en traducció del mateix Formosa, que també ha coordinat la traducció al català del teatre complet de Brecht, editat en quatre volums per l’Institut del Teatre

Devocionari domèstic presenta una estructura molt deliberada, malgrat la gran varietat de formes i de tons. Al costat de poemes d’amor, com l’extraordinari «Record de Marie A.», hi ha balades dedicades a personatges de tota mena, himnes a la natura, corals… Aquests són alguns dels títols: «Balada dels aventurers», «Balada dels pirates», «Gran coral d’acció de gràcies», «De la infanticida Maria Farrow», «Del proïsme», «Cançó de la innocència perduda tot plegant la bugada», «Història de Malchus, el porc enamorat», «Llegenda del soldat mort». Brecht va redactar també una «Guia per a l’ús de les diverses lliçons» del Devocionari. Hi adverteix que el llibre «és destinat a l’ús dels lectors», remarcant així, com diu Heike van Lawick, en les «Paraules introductòries» que ha escrit per aquesta edició, «el valor utilitari que per a ell té la poesia, com també el fet que cada lector ha de fer-la servir per a si mateix d’acord amb les pròpies necessitats».

La tècnica emprada en molts d’aquests poemes ja es pot relacionar amb la que Brecht va denominar Verfremdung, estranyament o distanciament, que va aplicar al teatre amb la intenció de posar al descobert les contradiccions de la realitat quotidiana. Com va assenyalar Walter Benjamin, Brecht recorre a les formes poètiques més del gust de la classe burgesa per desemmascarar els mecanismes amb què exerceix el poder: «el coral, amb què es pretén edificar la comunitat de creients; la cançó popular, amb què es vol fer callar el poble; la balada patriòtica, que acompanya el soldat a l’escorxador; la cançó amorosa, que promet el consol més barat».

Crec que als nostres poetes els faria molt de bé llegir amb deteniment l’obra poètica de Bertolt Brecht. Tots hi guanyaríem. I de pas, Villon i Rimbaud, dues de les influències més clares d’aquest Devocionari domèstic

En una de les entrades d’Un son profund vaig explicar una mica per què Brecht és un dels meus poetes preferits. Hi vaig reproduir també dos poemes seus, que m’agraden especialment, «Record de Marie A.» i «Balada de la noia ofegada». Tots dos, que havien aparegut prèviament en català en Poemes i cançons, formen part de Devocionari domèstic. Ara, si no és abusar massa, en copiaré tres més. Ací els teniu:



DE L’AMABILlTAT DEL MÓN

l
En arribar a aquest món ple de vent fred,
éreu tots uns infants sense vestits.
Jeieu glaçats, desproveïts de tot,
quan una dona us va donar uns bolquers.

2
No us van cridar ni us volia ningú,
ni amb carruatge us van anar a buscar.
En aquest món éreu desconeguts,
llavors que un home us va donar la mà.

3
Aquesta terra plena de vent fred
l'abandoneu coberts de tinya i crostes.
Gairebé tots heu estimat el món
quan dos grapats de terra us han donat.




DISCURS MATINAL A L’ARBRE GRIEHN

1
Griehn, li haig de demanar perdó.
Aquesta nit no em podia adormir, tan forta era la tempesta.
Quan vaig mirar a fora, vaig veure que vostè vacil·lava
com un mico borratxo. Així ho vaig expressar.

2
Avui brilla el sol groc a les seves branques nues.
Continua espolsant-se algunes llàgrimes, Griehn.
Però ara vostè ja sap el que val.
Ha lliurat la batalla més dura de la seva vida.
Uns voltors s'interessaven per vostè.
I ara ho sé: només gràcies a la seva inexorable
flexibilitat aquest matí s'aguanta encara dret.

3
Davant el seu èxit, avui penso:
no ha estat sens dubte una bagarel·la enfilar-se tan amunt
entre els casalots de lloguer, tan amunt, Griehn, que
la tempesta pot visitar-lo com aquesta nit.





BALADA DELS AVENTURERS

l
Malalt de sol i del tot rosegat per la pluja,
amb el llorer robat als esbullats cabells,
ha oblidat tota la seva joventut, però no pas els somnis,
i el sostre ja fa temps, però no pas el cel que hi havia al damunt.

2
Oh vosaltres, bandejats del cel i de l'infern,
assassins, que tantes penes heu sofert,
¿per què no us vau quedar al ventre de les mares,
on hi havia silenci, es dormia i s'hi podia estar?

3
Però ara ell busca encara en mars d'absenta,
quan ja la seva mare l'ha oblidat,
sorneguer i renegaire i sovint no sense llàgrimes,
sempre el país on es pot viure millor.

4
Vagarejant per inferns i empaitat per paradisos,
callat i sorneguer, amb el rostre que s'esborra,
somia de vegades en un petit prat verd
amb el cel blau al damunt i res més.



1 comentari:

  1. Magnífica recomanació, la de llegir Brecht, però no només per als i les poetes, sinó per totes aquelles persones interessades en la poesia de qualitat. I a més a més, tenim la immensa sort de poder-ne llegir les versions de Feliu Formosa, que, a més de ser un gran traductor, és un magnífic poeta. I ja que ens ha pegat avui per les recomanacions, Enric, i si m'ho permets, diria que també se l'haurien de llegir, el Feliu Formosa, les i els nostres poetes ;) Salut, moltes gràcies per donar-ne notícia (me'n vaig de cap a la llibreria), i molt bon any per a tu i per a la impagable 'serp blanca'.

    ResponElimina