dimarts, 30 de desembre de 2014

Quinze novetats editorials en català del 2014

Durant aquest últim mes, molts autors, editors i crítics han destacat en diversos mitjans de comunicació els llibres que consideren més recomanables de tots els que s’han editat enguany en català. A mi també m’agradaria dir quins són, des del meu punt de vista, els tres, els quatre o els cinc millors llibres de poemes, de novel·les i d’assaigs en català del 2014. Ja posats, atorgaria també una menció honorifica als més desastrosos: al llibre de poemes més pedestre, al més idiota, a la novel·la més cursi, o a la més avorrida, a l’assaig més pedant i pitjor escrit… Veuríeu com les visites al bloc es disparaven de seguida.

Però no puc fer-ho. Durant el 2014 he comentat molts llibres en aquest bloc, però molt poques novetats. La meua ignorància al respectede és escandalosa. Molt mal per part meua, ho reconec. El fet és que no sóc un crític professional i en aquest bloc només parle de les meues lectures personals, i no de totes. 

De tota manera, fer com fan dóna molt de gust: em feia gràcia tancar l’any amb una llista de recomanacions. Al final he trobat una solució de compromís. He repassat totes les entrades que he publicat en la serp blanca durant el 2014 i m’he adonat que hi he comentat, poc o molt, quinze novetats en català. Quinze és un nombre que està bé per fer-ne una llista, encara que no la puga presentar pontificament com un hit-parade incontestable. He ordenat els títols per ordre de publicació cronològica en el bloc i, entre parèntesi, hi he posat l’enllaç a l’entrada sobre el llibre recomanat. Vinga, ací la teniu. Bon any a tots!



Carles Riba, Resum de literatura grega. Cal·lígraf

Reedició d’un petit volum de 62 pàgines, publicat el 1927 en la Col·lecció Popular Barcino, ampliat amb una introducció de l’hel·lenista Eusebi Ayensa i una antologia de textos en traducció catalana, que il·lustren la presentació que fa Riba dels principals autors de la literatura grega. (Algunes novetats bibliogràfiques importants.)




Versió abreujada en tres volums del monumental Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Un llibre de consulta i de lectura per a tota la vida. Cada volum, 120 euros. (Algunes novetats bibliogràfiques importants.)




John Milton, El paradís perdut. Adesiara

El paradís perdut de Milton en la versió de Josep M. Boix i Selva és una de les grans traduccions literàries de la llengua catalana. Sam Abrams ha assenyalat que és «la millor traducció de Milton que hi ha a Espanya i una de les més destacades d’Europa». (Gran esdeveniment: s’ha reeditat la traducció d’«El paradís perdut» de Josep M. Boix i Selva.)




Josep Iborra, Fuster, una declinació personal. Publicacions de la Universitat de València

Recull de textos de Josep Iborra sobre Joan Fuster, des de ressenyes i articles a assaigs llargs, passant per parlaments pronunciats en diferents ocasions o per entrades del seu dietari: una declinació o una anàlisi dels aspectes que singularitzen la personalitat humana i l’obra literària de Fuster a partir de l’experiència de Josep Iborra com a lector i amic seu. (S'ha publicat «Fuster, una declinació personal» de Josep Iborra.)




Antoine Compagnon, Quaranta nits amb Montaigne. Blackie Books

Aquest llibre té l'origen en una col·laboració de l'autor en un programa radiofònic que es va emetre durant un estiu. Compagnon va triar una quarantena de fragments dels Essais «per tal de glossar-los breument, de mostrar-ne alhora la dimensió històrica i l'abast actual». El resultat són quaranta capítols de poc més de dues pàgines cadascun, una mena de píndoles que presenten una visió calidoscopica de l'obra i la personalitat de Montaigne. (Quaranta nits amb Montaigne.




Voro Vendrell, Quan truquen de matinada. Onada Edicions

Una visió de la transició política que va seguir la mort del general Franco i del moment actual, en contrast amb la vida de Camil Albert, un sindicalista de Sueca, assassinat per la repressió política que va seguir el final de la Guerra Civil. («Quan truquen de matinada», una novel·la de Voro Vendrell.) 




Jaume Pérez Montaner, Geografies de l’oblit. Germania

Autoantologia d’una de les millors veus de la poesia catalana actual. («Geografies de l’oblit», de Jaume Pérez Montaner.)




Aldous Huxley, Carretera enllà. Adesiara

Un llibre d’assaigs de Huxley, que combinen l’encant —l’entreteniment, si voleu dir-ho així— i la intel·ligència, dues qualitats que en la seua obra es reforcen mútuament. («Carretera enllà», un llibre d'assaigs d'Aldous Huxley.)




Ramon Ramon, Dins el camp d’herba (dietari 2009-2012). Perifèric Edicions

Dietari que combina l’apunt assagístic, anotacions sobre el dia a dia, rememoracions del passat familiar, viatges i lectures. Un autoretrat de la personalitat artística i moral de l’autor. (Retrat de l’artista irat.)




Joseph Roth, Leviatan i altres narracions. Còmplices editorial

Tres narracions extraordinàries de l’etapa de maduresa de Joseph Roth. (Dues adquisicions i una comanda en Tres i Quatre.)





Tres diaris inèdits de Josep Pla. Imprescindible. (La vida trepidant.)




Pierre Boulez, Per voluntat i per l’atzar. Riurau Editors

Una molt bona introducció al pensament i a la personalitat de Pierre Boulez, un dels noms claus de la música de la segona meitat del segle XX. Els comentaris de Boulez sobre diversos compositors i sobre la seua obra es combinen amb referències a pintors com Klee, Cézanne o Mondrian, o escriptors com Proust, Joyce, Mallarmé, René Char, Michaux, Cummings…(«Per voluntat i per atzar», un llibre de Pierre Boulez.)




Janet Lewis, La dona d’en Martin Guerre. Viena Edicions

Una de les obres mestres de la novel·la breu del segle XX, basada en un fet increïble que es va esdevenir realment a França, a mitjan sgle XVI.. Ho té tot: intriga, descripció completa d’un món, complexitat moral i social, i un estil clàssic, precís i contingut. («La dona d’en Martin Guerre», una obra mestra de la novel·la breu del segle XX.)




Bertolt Brecht, Devocionari domèstic. Adesiara

Encara que Brecht se sol relacionar sobretot amb el teatre, potser la part més valuosa de la seua producció literària siga la poesia. Ara tenim l’oportunitat de comprovar-ho amb la lectura de Devocionari domèstic, el primer llibre de poemes publicat per Brecht, el 1927, que acaba d’editar Adesiara en traducció de Feliu Formosa. (Als nostres poetes els aniria bé llegir Brecht.)




Hjalmar Söderberg, El joc seriós. Viena Edicions

Una de les millors novel·les de la literatura sueca, una novel·la de desig i de passió, i de lucidesa. La Madame Bovary sueca. (Tres fragments d’una novel·la.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada