dimecres, 14 de gener de 2015

Introduint la trilogia de Cassana d’Enric Valor

No m’agrada comentar en classe fragments de novel·les que els alumnes no han llegit prèviament. Els textos queden coixos, descontextualitzats; resulten poc interessants. Per això m’estime més els relats curts, que es poden llegir complets a l’aula abans de comentar-los. Sovint el que faig és comentar-los sobre la marxa, interrompent la lectura en veu alta de tant en tant..

Així i tot, moltes vegades no hi ha més remei que recórrer a la lectura de fragments novel·lístics. Diguem-ne que és un mal menor. És el que m’ha passat enguany en segon de batxillerat amb Enric Valor. No he pogut posar com a llibre de lectura cap novel·la del cicle de Cassana, la seua obra literària més ambiciosa i de més qualitat. Com que no volia que alumnes es quedassen amb una informació d’oïda d’aquesta trilogia, els he passat una selecció de Sense la terra promesa i una altra de Temps de batuda, que hem llegit i comentat en classe. L’he penjada també en el web de la serp blanca per si pot ser útil als professors i als alumnes d’altres instituts, i per incitar a la lectura completa d’aquestes novel·les. He procurat que els fragments siguen representatius i que es puguen llegir autònomament, sense referències a l’argument general. Amb aquesta intenció, he posat un títol a cada un. Més endavant, intentaré penjar una selecció de la tercera i última novel·la del cicle, Enllà de l’horitzó

A finals de la dècada dels setanta Enric Valor va començar a publicar les novel·les del cicle de Cassana —nom d'un poble imaginari de les comarques del sud, que es pot identificar amb Castalla—, integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991). En aquestes novel.les, que constitueixen una crònica de la societat rural de Cassana de la primera meitat del segle xx, Valor hi rememora les seues vivències de joventut sobre la destrucció d’una classe social, la dels terratinents valencians de les comarques del sud.

Valor no amaga els conflictes i tensions de classe, sinó que els posa en primer pla i en fa el punt de mira de la novel·la. «L'autor —ha escrit Josep Iborra— ens conta la història d'una vida tancada entre muntanyes i encara feudal, quan la qüestió social comença a desbaratar els seus tradicionals esquemes. Sobre el fons de la primera Guerra Europea, Valor presenta un variat panorama social que inclou tots els racons de la vila i dels seus voltants: la casa senyorial i l'habitacle humil, la botiga i el mas, el Casino dels rics i la Casa del Poble, la taverna inhòspita i l'església...»

En les seues novel·les Valor apareix molt vinculat al món rural d’on procedeix, concretament la Foia de Castalla o qualsevol altre poble del rodal de l’Aitana o de Mariola. En aquest món narratiu, la naturalesa hi té una funció ben important. Valor la descriu d’una manera realista, sense lirismes, com a rerefons de la lluita d’uns homes per sobreviure dia a dia. Des de la publicació de la seua primera noveŀla, Valor es va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa realista, que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literària. Les seues noveŀles es poden agrupar en dos blocs: noveŀles de l’heroi individual, centrades en l’anàlisi dels conflictes individuals del protagonista en relació amb el medi —L’ambició d’Aleix (1960) i La idea de l’emigrant (1982)— i noveŀles en què l’heroi individual amb les seues peripècies és substituït per un protagonista coŀlectiu, representat per uns nuclis familiars analitzats a través del pas del temps, com en les tres noveŀles llargues que constitueixen del cicle de Cassana. En aquesta trilogia Valor va aprofitar totes les possibilitats que li oferia el model del realisme narratiu; va saber dotar de profunditat psicològica els seus personatges i va construir un retaule, ambiciós i complex, del primer terç del segle xx al País Valencià.

Per a la majoria dels meus alumnes, l’espai geogràfic on Valor situa l’acció de les seues novel·les els és totalment desconegut. Per això, abans de llegir els textos seleccionats de les novel·les de Cassana, els vaig projectar un mapa físic del País Valencià per localitzar-los el rodal de la serra d’Aitana i de Mariola. Els vaig remarcar que el nostre territori està format per dues franges perpendiculars: la de color verd, la de la costa, on concentra la majoria de la població i que per a la majoria és la part més tòpicament i típicament valenciana: la platja, l’horta, les marjals, els tarongers… Però hi ha l’altra, de color marró al mapa, la de la muntanya, la del secà. El nostre país presenta aquesta dualitat física, que reflecteix al seu torn particularitats socials i culturals importants. En el món narratiu de Valor, per tant, res de tarongers, ni d’horta, ni de grans poblacions. D’esquena al mar.

He triat cinc fragments de Sense la terra promesa per llegir-los en veu alta a classe. El primer, que he titulat L’enterrament de dona Berta, correspon a la descripció de l’enterrament amb què arrenca la novel·la. Poc després es procedeix a la lectura del testament, segons el qual dona Berta deixa sense herència —sense la terra promesa— els seus dos nebots, Albert i Maria-Júlia, els seus familiars més directes, cosa que els condemnarà a una progressiva davallada social. El segon text, Cassana, ofereix una panoràmica de l’estructura social d’aquesta població imaginària. El tercer, La vaga, es dedueix del segon: narra l’esclat del conflicte social latent en aquella estructura social. En Un dia de cacera a la Foia Roja, penúltim text d’aquesta tria, hi apareix Albert Mauri, que ha anat a caçar a les possessions familiars a la muntanya. Però no encerta ni una perdiu, encaboriat com està pensant en la fortuna immensa perduda, que hauria pogut salvar de la hipoteca aquell mas i aquelles terres, on havia passat bona part de la seua infantesa. El fragment és molt representatiu d’algunes de les ccaracterístiques principals del món narratiu d’Enric Valor: el rerefons autobiogràfic, el gust per la descripció del paisatge, la riquesa lèxica, el narrador abusivament omniscient… 

Valor projecta en aquest personatge algunes de les seues vivències, com ara l’experiència del seu contacte amb la natura durant la infantesa, la ruïna familiar o l’afició per la caça. La situació de crisi que s’hi planteja és personal i social alhora. Albert Mauri pertany a la classe dels terratinents de les comarques meridionals, una classe cada vegada més desplaçada i arruïnada, que no sap ni pot adaptar-se a una nova època. És un senyoret, que assisteix, passiu i impotent alhora, a l’ensorrament del seu món. Típicament, Valor el presenta de cacera i havent-ho confiat tot al colp de sort d’una herència. 

L’últim fragment de la tria, bastant extens, és en realitat una narració autònoma dins de la novel·la: Història de Mansgrosses. És la història d’un home primitiu, Mansgrosses de malnom, taciturn, poc expressiu, un «home tapat», com en diuen a Casssana: «lent per a copsar la lloança o l'ofensa, les paraules rebudes li costaven de pair; li entraven a poc a poc amb tot el seu significat en la seua ment senzilla, esmussada amb el tracte constant i quasi únic de les seues cabres i ovelles». Però quan esclata, ho fa amb contundència. És un drama rural.

De Temps de batuda, segurament l’expressió més completa del món íntim d’Enric Valor, n’he triat quatre fragments. En el primer, La Casa dels Rojals, que correspon al començament de la novel·la, Valor hi rememora els seus records familiars d’infantesa amb una atenció especial al descobriment de la natura, descrita sempre d’una manera precisa i sensual, com en L’aljub, segon text de la tria, o en el que el segueix, La marinada fosca, una descripció meravellosa de la remor de les pinedes i de la boira que produeix l’arribada de la marinada, «el vent que ens enviava en onades la Mediterrània i que ja en les altures anava produint la fosca cançó de les pinedes interminables».

Per acabar, una peça antològica: L’esclat de la revolució. Valor hi narra l’esclat de la revolució del 36 a Cassana a partir de la remor dels crits i els trets provinent del poble, confusa i inextricable, que sent el personatge narrador enmig del silenci i la solitud de la muntanya. 

Us recorde els textos d’Enric Valor i sobre Enric Valor que he penjat en la serp blanca fins ara:


Enric Valor, Viatge de Nadal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada