dissabte, 7 de febrer de 2015

Planiana (79)


Veig que els llibres —si és que escrius d’una manera objectiva— van tirant lentament, però van més o menys tirant. El primer llibre [El quadern gris], l’ha llegit integrament molt poca gent, però resulta —no es pot negar— que els ha agradat. Deixem ara a part el problema de saber per què els ha agradat. Gairebé tot el que m’ha dit la gent del llibre —dit o escrit— fa rebentar de riure. Encara no he trobat ningú que s’hagi fet càrrec que el llibre és inusual (en aquest país). El defensen per raons purament banals, perquè és distret, o irònic, o té amenitat. Però tot això, en un escriptor corrent a tot arreu, s’ha de pressuposar, s’ha de donar per entès. Hi ha alguna cosa més que tot això. Què és el que hi ha? El que hi ha —si és que hi ha algú capaç de veure-ho, crític o lector corrent—, no ho dirà mai, perquè s’han considerat vexats. En aquest país la gent tolera la mediocritat. No passa d’aquí. És d’ara i de sempre. És estrany que jo et digui tot això. No creguis pas que hagi perdut el sentit del ridícul. El que et dic és real.

Josep Pla, carta a Josep Vergés, Imatge Josep Pla (OC, 45) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada