dissabte, 25 d’abril de 2015

Planiana (88)


Hi ha un moment en què tota la força irònica de Carner es concentra en les formes de l’elegia. Aquesta transmutació és natural i perfectament comprensible, perquè tota reflexió elegíaca constata un fracàs. La ironia constata el fracàs potencial; l’elegia, el fracàs consumat i definitiu.

Josep Pla, Josep Carner. Un retrat (Homenots. Tercera sèrie, OC, 21)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada