dimecres, 29 d’abril de 2015

Una traducció al castellà de «La metamorfosi» de Kafka

La setmana passada, comentant en classe La metamorfosi de Kafka, vaig dir als meus alumnes que Vladimir Nabòkov havia remarcat la importància del nombre tres en el relat de Kafka: «la història —va escriure Nabòkov en el Curso de literatura europea— es divideix en tres parts. Tres portes donen a l’habitació de Gregor. La família consta de tres persones. Apareixen tres criades en el curs de la narració. Hi ha tres hostes, amb barba tots tres. Els tres Samsa escriuen tres cartes». Pel que fa a la funció d’aquest tret estructural, Nabòkov explicava que «la trinitat, la tríada és una forma natural de l’art. El vocable “tríptic” significa quadre o relleu executat en tres compartiments contigus. I aquest és exactament l’efecte que Kafka aconsegueix, per exemple, amb les tres habitacions del principi del relat: la sala d’estar, el dormitori de Gregor, i l’habitació de la germana, amb Gregor a la peça central. A més, l’esquema triple suggereix els tres actes d’una obra de teatre. Finalment, cal ressaltar que la fantasia de Kafka té una marcada tendència a la lògica i res no caracteritza millor la lògica que la triada de tesi, antítesi i síntesi».

Alguns alumnes em van advertir que en la seua edició de La metamorfosi el text no apareixia dividit en tres capítols. Vaig comprovar de seguida que tots aquests alumnes tenien la traducció castellana publicada per Alianza Editorial. El fet és que jo els havia recomanat qualsevol de les tres traduccions al català que es poden trobar al mercat (la de Jordi Llovet, publicada per Proa, la de Heike van Lawick i Enric Sòria, en Bromera, o la de Joan Fontcuberta, dins el volum Narracions de Quaderns Crema, publicada també, crec, per Vicens Vives). Però sempre hi ha alguns alumnes que no fan cas del professor (segurament van pillar la primera traducció que hi havia en la primera llibreria on van entrar). En aquest cas si més no, en el pecat porten la penitència.

Tapant-me una mica el nas, vaig demanar a una alumna que em deixés el seu exemplar de la traducció publicada per Alianza. Hi vaig constatar, en efecte, que el text no estava dividit en capítols i que, per a més inri, els paràgrafs originals s’havien esquarterat en uns altres de més petits. L’edició no feia constar el nom del traductor. Per rematar la jugada, la portada reproduïa una panderola ben vistosa, encara que Kafka va deixar ben clar en el seu moment que cap il·lustració havia de mostrar l’insecte en què s’havia transformat Gregor Samsa. I un últim detall, que em va arribar a l’ànima: en aquesta traducció Gregor no és Gregor, sinó Gregorio! El rey del jolgorio!

Us recorde que estem parlant d’una traducció publicada per Alianza Editorial, de reconegut prestigi en el món editorial en llengua espanyola. Així i tot, es veu que no tenen manies a l’hora de pixar-se en l’obra de Kafka. En fi, ja he comentat més d’una vegada la deficient qualitat de les traduccions castellanes seleccionades per les universitats valencianes per a l’assignatura de literatura universal de segon de batxillerat. El cas més sagnant és el de l’Infern de Dante: en castellà fan servir una traducció en prosa; en català, la traducció en vers de Joan Francesc Mira, publicada en edició bilingüe. Però n'hi ha més. En l’última reunió de coordinació, els professors que imparteixen l’assignatura en castellà es van queixar de la mala qualitat de l’edició de La metamorfosis, publicada per ECIR. I en una de les proves PAU, en què va eixir Madame Bovary, es va comprovar que en el fragment extret de la traducció espanyola d’Alianza Editorial hi faltava una frase que feia inintel·ligible el text. No sé, tot plegat sembla que forma part de la campanya «destrossem la seua llengua». Siga com siga, aquest estat de coses no deixa de ser una raó més per impartir la literatura universal en català.

2 comentaris:

  1. Caram, Enric, em deixes bocabadat! Desconeixia aquestes "variants" en la traducció al castellà de textos clàssics… Un cop més, una nova raó per a reivindicar la bona feina feta des del català, encara que soni a xovinista. Potser és perquè nosaltres sempre hem hagut de vendre'ns des d'una llengua minoritzada, i això ens fa ser més respectuosos amb la llengua dels altres.

    ResponElimina
  2. Jo sempre els desaconsello la traducció castellana justament per motius tan corprenedors com el Gregorio. Són traduccions de l'any de la picor, i no han tingut la decència de fer-ne de noves. En això els donem mil voltes.

    ResponElimina