diumenge, 17 de maig de 2015

Planiana (90)


[Sagarra] Tenia el geni de la llengua, i la tinta de la punta de la seva ploma se li donava a raig fet. En el curs de la meva vida, no he vist un cas semblant. Era literalment un prodigi. Sobre el geni de la llengua, els seus errors eren mínims i els seus mitjans d’expressió literalment inoïts. Amb aquests mitjans, li arribava, però, sovint, massa sovint, que no tenia res a dir… […] el defecte de la prosa de Sagarra és el pinyol. És un home que pretén posar a cada frase, a cada paràgraf, una cosa efectista, brillant i enlluernadora. Aquesta fal·lera permanent fa que la seva prosa cansi i fatigui. Les coses desmesurades i excepcionals no són mai belles; les coses no han de ser ni massa curtes ni massa llargues (Aristòtil).

Josep Pla, Retrats de passaport (OC, 17)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada