dimecres, 22 de juliol de 2015

Algunes lectures per a la literatura universal de primer de batxillerat

Com us comentava en una entrada anterior, el pas de la literatura universal de segon a primer de batxillerat obliga a rebaixar una mica les expectatives d’aquesta assignatura, començant pels llibres de lectura. Crec que la majoria de les lectures fixades per al curs de segon, donades les circumstàncies que vaig exposar, no són vàlides per al de primer. Passe a presentar-vos uns suggeriments al respecte, per si us poden fer servei. 

Em sembla que en primer els alumnes haurien de tenir un mínim de tres llibres de lectura obligatòria i un màxim de sis. Cada professor, segons el panorama que tinga al davant, haurà de fixar un nombre o altre. A l’hora de fer la tria, cal tenir en compte un condicionant important. Només podem posar obres que estiguen disponibles en edicions de butxaca. D’algun llibre que m’agradaria molt per a aquest curs, com ara Khadjí-Murat de Tolstoi, no sé si en deuen quedar exemplars en quantitat suficient. Miraré d’informar-me’n. El mateix problema hi ha amb tot el Shakespeare traduït per Sagarra: no està disponible en volums solts, que només es poden trobar en llibreries de segona mà, via uniliber. Feta aquesta puntualització prèvia, aquesta és la meua proposta:

-Sòfocles, Èdip rei. La Magrana.
Una de les poques obres que salve de la llista de segon de batxillerat. García Márquez la considerava la millor novel·la policíaca de tots els temps. Un altre punt a favor és que es pot llegir en veu alta a classe, fent-ne una lectura dramatitzada. Amb tres sessions hi ha prou. Jo li’n dedique quatre, perquè interromp la lectura amb alguns aclariments breus i algunes preguntes.

-William Shakespeare, Romeo i Julieta. Proa. El traductor d’aquesta obra és el poeta Miquel Desclot. Hi ha també la traducció de Salvador Oliva, que està editada per Vicens Vives. Supose que en un curs de literatura universal un Shakespeare és imprescindible. He triat aquesta obra en comptes de Hamlet perquè és més breu i més accessible per als alumnes. És també fàcil de comentar.

-Voltaire, L’Ingenu. Bromera. O Càndid o l’optimisme, del mateix autor. 
Totes dues són breus, i velocíssimes. L’Ingenu es presta bastant bé per fer-ne un comentari a l’aula. Una bona alternativa d’aquest mateix període és Gulliver a Liliput, de Jonathan Swift, publicada per Bromera en la col·lecció A la lluna de València. Enguany, Adesiara ha publicat la traducció íntegra d’aquesta obra al català: Viatges de Gulliver. I Emma, de Jane Austen. Totes dues són extenses i una mica cares per als alumnes: vint-i-dos i vint-i-cinc euros respectivament. En labutxaca hi ha dues novel·les més d’Austen, a un preu més assequible: Persuasió i L’abadia de Northanger.

-En aquesta selecció de lectures hi hauria d’haver, com a mínim, una mostra de la novel·la del segle XIX. Ja vaig comentar-vos que descartaria Madame Bovary de Flaubert. En segon, hi ha alumnes que els agrada molt, però a uns altres que, perquè, com constaten de manera irrefutable, té massa descripció. En primer, segurament encara protestarien més. D’entrada, se m’ocorren tres títols. Tots tres presenten un inconvenient de cara als alumnes: l’extensió. En primer lloc, El roig i el negre, de Stendhal. Sis-centes pàgines! També, L’educació sentimental, de Flaubert, que és més variada i dinàmica que Madame Bovary. Cinc-centes pàgines. Finalment, Cims borrascosos, d’Emily Brontë. Quatre-centes pàgines. Aquesta última pot ser molt atractiva per als alumnes. Té intriga, combina romanticisme i realisme, i dóna molt de joc per a comentar-la en classe. Continua frenant-me l’extensió. Una altra possibilitat seria Eugénie Grandet, de Balzac. Una mica més de dues-centes pàgines. No estic segur que els agradés. Una obra que no planteja cap problema de nombre de pàgines és La mort d’Ivan Ílitx, de Tolstoi, una de les obres mestres de la narrativa universal i de la narrativa realista en particular. N’hi ha dues edicions a l’abast: una en Tres i Quatre i una altra en labutxaca. Una altra possibilitat molt a tenir en compte és Bola de greix i altres relats, de Maupassant. 

Altres títols, encara:
Herman Melville, Billy Budd, el mariner. Bromera.

-Franz Kafka, La metamorfosi. Com a mínim hi ha dues bones traduccions d’aquesta obra en català. La de Heike van Lawick i Enric Sòria, publicada per Bromera. I la de Jordi Llovet, publicada per Proa. La lectura d’aquesta obra no planteja cap problema als alumnes. Una altra qüestió, més delicada, és si arriben a entendre’n alguna cosa. En fi, per a això està el professor, que té així una oportunitat de lluir-se davant del seu públic. En tot cas, com que és breu, els alumnes no solen protestar.

Com a alternatives a la narració de Kafka, tenim Dublinesos, de James Joyce, o La mort a Venècia, de Thomas Mann. La interpretació de totes dues és bastant més senzilla que la de Kafka, però la seua lectura pot resultar més costosa. Així és la vida.

Evidentment, a més de les obres de lectura obligatòria, podem llegir-ne fragments d’altres, i, millor encara, relats curts íntegres. I, és clar, poemes. No he esmentat cap llibre de poesia, perquè al llarg del curs podem llegir en classe els poemes solts que vulguem. Com a referència, tenim una Antologia de la poesia universal, publicada per Edicions 62.

De totes aquestes obres que us he esmentat, crec que acabaria decantant-me, de moment, per aquesta selecció:

-Sòfocles, Èdip rei. La Magrana.
-William Shakespeare, Romeo i Julieta. Proa.
-Voltaire, L’Ingenu. Bromera.
-Tolstoi, La mort d’Ivan Ílitx. Tres i Quatre.
-Maupassant, Bola de greix i altres relats. Edicions de 1984.
-Kafka, La metamorfosi. Bromera.

Potser, reduiria aquesta llista a cinc. Cada dia sóc més moderat! En fi, encara queden vacances per continuar pegant-li voltes.

4 comentaris:

  1. Molt bona reflexió, Enric. Per a solucionar la novel·la del XIX, però, et suggerisc "La lletra escarlata" de Nathaniel Hawthorne. Jo en vaig fer una traducció orientada el públic escolar (eliminant els passatges més digressius) per a l'editorial 3i4 que està disponible a molt bon preu. En la segona edició, a més, vaig incorporar una didàctica novel·la/cinema que s'ocupava de les nombroses adaptacions cinematogràfiques de l'obra. Fa anys que l'use a classe perquè t'e l'avantatge de ser -a més d'una obra mestra indiscutible- una història universal sobre la intolerància i contindre tots els elements habituals que se solen destacar quan es comenta una novel·la. I el fet de no ser una edició íntegra no crec que siga cap problema, perquè és un ús habitual en el món anglosaxó (i també entre nosaltres, més tímidament).
    En fi, un simple suggeriment per a la teua llista. Salut,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels teus suggeriments. Jo afegiria La serp blanca. Antologia del conte modern perquè conté Txekhov a més d'altres autors interessants

      Elimina
  2. Ja sabeu que es el primer any que forme part del grup de professors de literatura universal.Per això em sorgeix un dubte.Al mes de juliol quan em van assignar la literatura universal de primer de batxillerat vaig telefonar a la universitat i em van dir que les lectures eren les mateixes de sempre.Com és això doncs?. Per altra part llance una altra porposta " El Pare Goriot" de Balzac Edicions 1984 amb 336pàg. 8E.No conec el traductor M.Rosa.No l'he llegit en aquesta versió..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Supose que es referirien a les lectures de la literatura universal de segon de batxillerat. La proposta de la novel·la de Balzac que esmentes val la pena de tenir-la en compte. En 1984 tenen també altres títols de Balzac, reeditats en la seua col·lecció de butxaca, que poden anar bé.

      Elimina