dimecres, 19 d’agost de 2015

El mal en Shakespeare


Els malvats de Shakespeare: Aaron, Iago, Edmund, Lady Macbeth… Fortament definits, incommovibles. En Timó d’Atenes hi ha uns versos que sintetitzen bastant bé la posició de Shakespeare envers el mal:

                                            All’s obliquy;
There’s nothing level in our cursed natures
But direct villainy.
(IV, 3)

Salvador Oliva ho tradueix així:

                                                    Tot és oblic;
res no és franc en les nostres natures maleïdes,
llevat de la maldat.

I Sagarra:

                                            Tot és oblic;
res no hi ha dret a dins l’abominable
natura nostra; només ho és la infàmia.

«Dret» em sembla una millor traducció de level que no «franc».

Una característica dels malvats de Shakespeare és que tots argumenten molt bé les raons del mal, sobretot Aaron i Edmund. A més de demostrar que el mal té les seues raons, que deixen perplex el bé més d’una vegada, aquests personatges mostren una complaença en el mal per ell mateix, independentment dels seus motius: fer mal per gust, pel plaer que provoca la destrucció i la humiliació del bé. El mal aprofita sovint les raons del bé per aconseguir més fàcilment els seus propòsits. Hi ha un fragment de Titus Andrònic en què Aaron demana a un personatge que jure per Déu. Aquest li retreu que com és possible que li demane jurar, si ell no hi creu. Però tu sí, li retruca Aaron amb una lògica elemental i aclaparadora. Tot això fa monstruós el mal als ulls del bé.

El mal, al contrari del bé, apareix més fàcilment en estat pur: és més dret, més level. S’entremescla fàcilment amb l’egoisme, amb l’estupidesa, amb la ingenuïtat. Amb la impotència… De vegades, les natures més purament bondadoses provoquen desastres espectaculars. El bé és sospitós. En la seua defensa es pot dir que el bé és oblic perquè així és la naturalesa humana. En canvi, encara que de vegades utilitze l’engany i la traïció, el mal és més transparent i més directe. El mal no es planteja problemes. Més exactament: no té escrúpols, tal com li retreu el bé.

1 comentari:

  1. La maldat, el mal, és l'expressió més profunda que l'ésser humà ha desenvolupat de la covardia. Sempre serà molt més fàcil i rentable enfrontar-se al bé que a la maldat.

    ResponElimina