dijous, 19 de novembre de 2015

Els llibres que no he llegit


Els llibres que no he llegit, és clar, són pràcticament tots. M’estic referint només a aquells que voldria o hauria d’haver llegit, però que no ho he fet per un motiu o altre. Llibres que tinc sempre ben presents a la memòria. Em vénen ara al cap el Diccionari filosòfic de Voltaire, les Lletres a Lucil·li de Sèneca, les Confessions de Rousseau, la correspondència sencera de Flaubert, la de Stendhal, El capital de Marx, The Principles of Psychology de William James, la Història de la crítica literària de Wellek… La llista podria fer-la molt més llarga encara, però no tindria cap mèrit. Hi afegiria, si de cas, la lectura a fons de diccionaris, més enllà de la consulta apressada i ocasional. El Coromines, i l’Alcover-Moll, i l’Oxford. 

Ara mateix puc llegir poc. La preparació de les sessions del curs de literatura universal a l’Octubre, l’elaboració d’un manual de literatura universal per a una editorial valenciana, la redacció de les entrades del bloc, altres projectes d’escriptura que tinc entre mans i, sobretot, les classes a l’institut, em lleven molt de temps. És clar que aquestes activitats m’obliguen a llegir, però no tant com voldria i no sempre els llibres que voldria. 

En la pròxima sessió del curs a l’Octubre parlaré de Montaigne. M’hauria agradat tornar a llegir els Essais de cap a cap, a poc a poc, llapis en mà, i aprofitar el moment per llegir també algun llibre bàsic sobre Montaigne, com la monografia d’Hugo Friedrich. Però no pot ser. Hauré de seleccionar els textos que comentaré refiant-me de la meua memòria. 

M’agradaria llegir més i d’una manera més lliure, sense que les lectures depenguessen tant de les meues obligacions professionals. No ignore, però, que llegir per «obligació», amb una finalitat concreta, també té avantatges importants.

2 comentaris:

  1. Estic d'acord amb tu que llegir per "obligació" té molts avantatges, pense que més que desavantatges. En el meu cas m'ha permés "revisitar" March i Dante, juntament amb altres poetes, per fer-los més entenedors als meus alumnes. Però sobretot m'ha permés descobrir en mi el gust per Shakespeare i Tolstoi. No crec que sense "obligació" m'hagueren agradat tant.

    ResponElimina
  2. T'entenc perfectament... Tot el dia llegim i paradoxalment no tenim temps per a la lectura. Un plaer llegir-te, com sempre.

    ResponElimina