dimarts, 24 de novembre de 2015

Setena sessió del curs de literatura universal a l’Octubre: més Shakespeare!

Aquesta sessió la vam dedicar a la lectura i comentari de dues escenes del teatre de Shakespeare: la del del balcó, de Romeo i Julieta, i la del parlament de Marc Antoni, de Juli Cèsar. En tots dos casos vam fer servir la traducció de Sagarra.

Romeo i Julieta està considerada la primera obra mestra de Shakespeare. És una de les més populars també, en el sentit que tothom sap de què va, encara que no l’haja llegida, i mostra ja la preferència de Shakespeare per la construcció fortament travada. Molts motius i personatges estan organitzats en parelles. A més de Romeo i Julieta, hi ha les dues famílies —Capulet Montagut— i la contraposició elemental entre amor i odi. Cada membre de la parella protagonista té un doble amb una funció de contrapunt al seu amor apassionat i romàntic. Julieta, la Dida; Romeo, Mercutio. Mercutio no para de fer comentaris de doble sentit, sempre obscens. La Dida és incapaç de referir-se a les aventures amoroses sense recordar-ne la conseqüència principal: el ventre que s’infla. Altres contrapunts: els vells i els joves. La primera intervenció que fa el pare de Julieta és per dir que ja fa molt de temps que no balla. En l’escena cinquena del segon acte, Julita es queixa que «aquests vells semblen uns morts vivents: / encarcarats, feixucs com plom, i lents» (traducció de Miquel Desclot). Abans de passar a la lectura de l’escena, vaig remarcar alguns aspectes de l’espai escènic. En primer lloc, el fet que Julita és al balcó i Romeo baix. En una de les escenes amoroses més memorables de la literatura, els dos amants estan separats i no es poden tocar. L’únic que poden fer és parlar. A més, el balcó dóna a un jardí. I és de nit. Les connotacions d’aquests dos elements —la nit i el jardí— són òbvies i m’estalvien el comentari. 

La lectura dramatitzada d’aquesta escena la van fer molt bé José i Diana. Jo, modestament, vaig fer el paper de la Dida. En el comentari vam remarcar sobretot el contrast que es produeix entre els dos personatges: Romeo, fortament retòric i líric. Julieta, molt més pràctica i directa. En més d’una ocasió es queixa en aquesta escena de l’inflament verbal del seu enamorat i es permet de fer reflexions sobre el mateix llenguatge. Aquesta diferenciació entre els dos personatges és molt efectiva dramàticament i molt versemblant psicològicament. Tots dos són molt joves, Julieta més encara que Romeo, però tots sabem que les noies maduren abans que els nois. D’aquesta escena m’agraden molt aquests versos que pronuncia Romeo: «L’amor segueix l’amor / com els estudiants fugen dels llibres; / l’amor deixa l’amor / amb la tristor del noi que va a l’escola». 

Com a contrast, el parlamanent de Marc Antoni davant el cadàver de Juli Cèsar. Enfront de l’enamorat inexpert, que, tot i sincer, no sap adequar encara el sentiment amb l’expressió, l’home polític, que domina el llenguatge com ningú fins al punt de capgirar la voluntat de la massa popular. Enfront d’una escena íntima, una escena amb molts personatges, bastant complicada de representar en un escenari. Carles va llegir el parlament de Brutus i Marc el de Marc Antoni. Jo, les diverses intervencions del populatxo. A continuació, vam veure l’escena de l’adaptació cinematogràfica dirigida per Mankiewicz amb la interpretació de Marlon Brando. He de fer constar que aquesta vegada la reproducció del DVD no va presentar cap problema. Tots en vam quedar molt satisfets.

Per acabar, vam llegir, d'Enric V, l’arenga del rei  abans de la batalla d’Azincourt i la vam veure interpretada per Kenneth Branagh.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada