Dimarts passat va tenir lloc l’última sessió del 2015 del curs de literatura universal a l’Octubre. Reprendrem el fil el 12 de gener. En principi, havíem previst fer-ne una altra dimarts que ve, 22 de desembre, però els assistents al curs, amb el bon sentit que els caracteritza, van considerar que aquest dia se solen fer dinars d’institut o d’empresa i que, en conseqüència, és possible que molts no estiguéssem en les millors condicions per presentar-nos a classe amb el decòrum que exigeix un acte tan solemne. Per tant, el 12 de gener, més.
Després de festes començarem directament, sense cap preàmbul, amb el comentari de Khadjí-Murat de Tolstoi. Qui no puga fer-se amb un exemplar de la traducció catalana, exhaurida segons sembla, que el llegisca en castellà. Després de Khadjí-Murat, i d’altres textos de Tolstoi, que repartiré fotocopiats, passarem de seguida als Contes de Txékhov i, a continuació, a L’educació sentimental de Flaubert. Aquests són els deures per Nadal.
No he pogut redactar encara les entrades sobre la novena sessió, de l’1 de desembre, i sobre la desena, de dimarts passat. He hagut de corregir molts exàmens i enllestir uns compromisos editorials urgents; tot això adobat amb un constipat molt fort que em feia anar a mig gas. Ara només anote que la novena sessió la vam dedicar a Montaigne i a dues derivacions importants de la seua obra: la literatura dels moralistes francesos i el que s’ha anomenat la literatura del jo. A més, hi vam analitzar i comparar dues obres fonamentals de la literatura catalana: El quadern gris de Pla i el Diari 1952-1960 de Fuster. Dimarts passat vam acabar de comentar alguns aspectes del diari de Fuster. La resta del temps la vam dedicar a Michael Kohlhaas, de Kleist, aquesta narració tan transparent, tan ràpida i tan estranya —i tan extraordinària.
Només puga, publicaré les entrades sobre aquestes dues sessions. De moment, el diumenge que ve ja el puc donar per perdut. M’han nomenat president d’una mesa electoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada