Després de les dues sessions dedicades a Khadjí-Murat, no he pogut resistir la temptació de continuar parlant de Tolstoi. Així, vaig llegir un fragment d’Infància per remarcar les qualitats homèriques que s’han destacat sovint en la seua obra i vaig comentar també tres capítols d’Anna Karènina: el primer, el 29 i el 30 de la primera part. El començament d’aquesta novel·la, tan justament celebrat, és in media res, com en les obres clàssiques, com en la Ilíada, com en Khadjí-Murat… Anna Karènina ha acudit a casa del seu germà, Stiva, per posar-hi pau, ja que la muller d’aquest li ha descobert una infidelitat i no vol saber-ne res. Anna, irònicament, tenint en compte el que passarà després en el seu cas, aconsegueix la reconciliació del matrimoni i, acomplerta la seua missió, agafa el tren per tornar a casa. Durant l’estada amb el seu germà, ha conegut Vronski, que ha pres el mateix tren. I no per casualitat.
Quan Anna puja al vagó, intenta posar-se a llegir, però no pot concentrar-se. Se sent inquieta i exaltada alhora. Tolstoi, a diferència del que fa Flaubert amb Emma Bovary, no atribueix la «caiguda» d’Anna Karènina a la lectura de novel·les, cosa que es mire com es mire no deixa de ser bastant inversemblant. Mentre el tren s’està aturat, Anna baixa a l’andana i s’hi troba amb Vronski, enmig d’una tempesta de neu. Abans, al vagó, un mugic, que havia entrat a revisar la calefacció «es posà a gratar no sabia ben bé què a la paret; la vella estirà les cames per tota la llargada del vagó i l’omplí d’un núvol negre; després, quelcom cruixí i espetegà terriblement, com si hom estripés alguna cosa; després un foc vermell l’encegà i una paret ho tapà tot. Anna tingué la sensació que s’ensorrava. Tot això, però, no era terrible, sinó joiós». En comptes de descriure o comentar directament l’estat psicològic d’un personatge, Tolstoi presenta un fet exterior que s’hi pot relacionar metafòricament o simbòlicament. Aquest escenari exterior té també una funció premonitòria. Es tracta d’un procediment que dóna una gran cohesió a l’acció narrativa.
Al final del capítol trenta, Anna arriba a Petersburg: «tan bon punt s’aturà el tren i ella sortí, el primer rostre que li va atreure l’atenció fou el del seu marit, “Ah, Déu meu! Per què les orelles se li han tornat així?”, pensà, esguardant la seva figura freda i representativa i, sobretot, les seves orelles cartilaginoses, que ara la colpien i arribaven fins al caire mateix del seu capell rodó». El seu marit se li adreça tot seguit «en aquell to que gairebé sempre emprava amb ella, to de mofa envers el qui, en realitat, parlés d’aquella manera».
També vam llegir i comentar Tres morts, un dels relats curts de Tolstoi, en la traducció al català de Francesc Payarols publicada per Proa el 1933 i que, evidentment, no ha estat reeditada. La vaig passar fotocopiada. És un altre exemple del procediment de la trama múltiple, que Tolstoi fa servir tantes vegades en les seues narracions, i del motiu temàtic basat en la identificació dels membres de la classe alta amb la ficció i la mentida. En aquest cas, a causa de la brevetat del relat, tot apareix molt més marcat i subratllat, de manera més simple, però més intensa també.
Per acabar, vaig llegir i comentar dos capítols de Resurrecció. En primer lloc, el 39 de la primera part, en què es descriu un ofici religiós a la presó. Aquest cèlebre capítol és una mostra perfecta del que per al formalista rus Viktor Sklovski era l’estratègia principal de Tolstoi com a novel·lista: descriure un objecte o una situació com si el veiés per primera vegada. Per a un altre crític rus, Mikhaïl Bakhtín, aquesta estratègia és un ingredient essencial de la novel·la. Sovint, el novel·lista representa el món amb els mots de qui no comprèn gens la convencionalitat que descriu, o ho fa a partir de la visió que en té un personatge babau o ingenu,
La forma de la incomprensió, deliberada en l’autor, ingènua en els personatges, es presenta gairebé sempre com un element organitzador que pren una importància particular en relació amb una de les tasques més fonamentals de la novel·la: la de denunciar tota mena de falsa convencionalitat en els costums, la moral, la política, l’art, etc. Per a Bakhtín, d’una manera o altra, en menor o major grau, aquests trets es manifesten en la novel·la picaresca, en el Quijote, en Rabelais, en la sàtira humanista, com la de l’Elogi de la follia d’Erasme. Més tard, en l’època de la Il·lustració, en Voltaire, en Fielding, en Swift. Durant el segle XVIII, la «incomprensió» va ser un recurs habitual per denunciar «l’absència de raó» de l’època de l’Antic Règim.
De vegades la incomprensió pren un caràcter radical i es presenta com el factor principal de la formació de l’estil, com ara en el Càndid de Voltaire, o en moltes de les novel·les Stendhal o Tolstoi. En les novel·les d’aquest últim trobem sovint un personatge que, davant diverses situacions i circumstàncies, no entén res, com la descripció de la batalla de Borodino vista per Pierre (passatge inspirat per Stendhal) en Guerra i pau, Levin en les eleccions a l’Assemblea de la Noblesa, en Anna Karènina, etc. D’altres vegades, és el mateix narrador omnicient qui descriu una situació com si la veiés per primera vegada, sense entendre-la realment, com en la descripció de la missa en Resurrecció.
A més d’aquest capítol de Resurrecció, en vam llegir un altre, el 16 de la segona part, en què el protagonista, Nekhludov, acudeix a visitar el senador Wolf perquè l’ajude a defensar Katutxa en la causa que se segueix contra ella. Wolf el rep després de dinar, passejant amunt i avall del seu despatx mentre es fuma un cigar. La falta d’interès personatge davant el problema que li planteja Neklhudov queda impresa visualment en el lector per mitjà d’un detall a què el narrador es refereix diverses vegades: el senador està molt preocupat perquè no caiga a terra la cendra del seu cigar.
En la sessió de dimarts passat, només acabar amb Tolstoi, vam començar a parlar de Txékhov a partir de la selecció de Contes editada per Quaderns Crema. A la setmana que ve continuarem amb ell. En parle en una pròxima entrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada