dissabte, 2 de juliol de 2016

Carrer de direcció única


Lectura de Calle de dirección única, de Walter Benjamin, en la traducció castellana publicada per Adaba Editores. Publicat el 1928, aquest recull d'aforismes i reflexions presenta una estructura peculiar. Benjamin dóna a cada un dels textos un títol que podria ser el d'una placa o un cartell de qualsevol carrer. Fins i tot el títol del llibre és el d'un senyal de trànsit. Calle de dirección única és un antecedent de l'extraordinari Infància a Berlín cap al 1900, del qual vaig parlar fa temps en aquest blog (vegeu Un llibre de Walter Benjamin). En el cas de Benjamin, la imaginació és tant una de les formes de la memòria com de la inel·ligència.

He traduït al català alguns dels textos de Calle de dirección única que més m'han agradat. Aquí els teniu:



Gasolinera
L'activitat literària veritable no pot pretendre desenvolupar-se en el que és el seu marc literari; això és, al contrari, l'expressió més habitual on es mostra la seua esterilitat. 

Rellotge magistral 
Per als grans autors, les obres acabades són menys importants que els fragments en què treballen durant tota la vida. Només l'autor dèbil, distret, es troba feliç quan acaba i sent que ja pot tornar a la seua vida. Per al geni, qualsevol tipus de cesura, els colps del destí i el son tranquil formen part integrant de l'esforç del seu propi taller, el perímetre del qual el traça en el fragment. Perquè «el geni és esforç». 

Pis de deu habitacions luxosament moblat
Tots els grans escriptors parlen sempre d'un món que ha d'arribar després d'ells: els carrers de París presents en els poemes de Baudelaire no van existir fins després del 1900, i els personatges de Dostoievski tampoc no van existir en la seua època. 



Ministeri de l'interior 
Com més hostil siga un home a la tradició, més implacablement ha de sotmetre la seua vida privada a les normes que vol convertir en la llei pròpia de la societat futura. És com si aquestes normes l’obligaren a exhibir-les si més no en la seua vida, ja que no s'han dut a terme en cap altre lloc. Ben al contrari, l'home que se sap en harmonia amb les tradicions més antigues del seu estament o del seu poble situa algunes vegades la seua vida privada en un clar contrast amb les màximes que defensa inflexiblement en la vida pública, i, sense cap remordiment, entén secretament el seu comportament com la prova estricta i contundent de la inquebrantable autoritat dels principis que ell mateix professa. Així es diferencien en els seus tipus el polític anarcosocialista enfront del polític conservador. 

Panorama imperial
Una estranya paradoxa: la gent només pensa en el seu interès egoista i privat quan actua, però alhora el seu comportament està determinat més que mai pels forts instints de la massa. I més que mai els instints de la massa s'han extraviat del tot i s'han tornat estranys a la vida. 

Els alemanys han perdut del tot el que és el més europeu dels béns, aquesta ironia més o menys clara amb què la vida de l'individu pretén desenvolupar-se i transcórrer al marge de la vida de la comunitat on ha anat a parar. 

S'està imposant gairebé pertot arreu la voluntat cega de salvar el prestigi de l'existència personal, en lloc de treure-la de l’ofuscació general mitjançant el menyspreu de la seua complicitat i de la seua impotència. Per això avui l'aire està tan ple de teories vitalistes i de cosmovisions que són tan arrogants a Alemanya per acabar gairebé sempre sancionant alguna insignificant situació privada. I com que tots acceptem les il·lusions òptiques dels nostres punts de vista individuals, l'aire es troba tan ple de miratges respecte d'un futur cultural que, a pesar de tot, irromprà de sobte. 

Intenta que la ploma es resistesca a l'arribada de la inspiració ; així l’atreurà com un imant. Si tens molta cura a redactar una ocurrència, aquesta se’t lliurarà finalment a través d'un desplegament més madur. Parlar conquista el pensament; escriure el domina. 



Bijuteria
Ser feliç significa poder contemplar-se sense horror. 

Antiguitats
Tors. Tan sols qui puga contemplar el seu passat com un producte directe de la coacció i la necessitat aconseguirà treure'n un gran partit en qualsevol present. En el millor dels casos el que un ha viscut és comparable a una bella estàtua que, en ser transportada, ha perdut un a un els membres, i que ara és tan sols el valuós bloc en què has d’esculpir el teu futur com a imatge. 

Oficina d'objectes perduts 
El que fa irrecuperable i incomparable la primera vista d'un poble o d'una ciutat en el paisatge és que allí la distància s'uneix estretament a la proximitat. El costum encara no ha fet el seu treball. Quan comencem a orientar-nos, el paisatge desapareix, com la façana quan entrem en una casa. Encara no ens l'ha imposat l'observació constant, habitual. Però quan comencem a conèixer el lloc, no podem recuperar ja aquesta imatge primera. 

Merceria
L'expressió de la gent que es mou per les galeries de pintura mostra una decepció mal dissimulada davant del fet que allí només hi ha quadres. 

Madame Ariane, segon pis esquerra
Igual que els raigs ultraviolats, el record mostra a cada un en el text del llibre de la vida l'escriptura invisible que, com una profecia, glossava aquell text.


1 comentari:

  1. Molt interessant. M'ha recordat als seus 'Passatges'. Gràcies per la traducció i per contribuir a la difusió de la seua obra.

    ResponElimina