dijous, 13 d’octubre de 2016

Antologia portàtil de la poesia universal (14): Bertolt Brecht




RECORD DE MARIE A.


1
Sota el brancam d'una prunera jove
Jeia tranquil un dia de tardor.
Blanca i gentil tenia l'estimada
Entre els meus braços com un somni dolç.
I damunt nostre al cel hi havia un núvol
Que em vaig passar una estona contemplant.
Era molt gran i estava molt enlaire
I en alçar els ulls ja se n'havia anat.

2
Des d'aquell dia, moltes, moltes llunes
S'han empassat les aigües de la mar,
I les pruneres ja han estat tallades,
I si em demanes per l'amor passat,
Només puc dir que no puc recordar-lo
I entenc prou bé per què ho has preguntat.
Però el seu rostre ja no sé com era.
L'únic que sé és que un dia el vaig besar.

3
I del petó no me'n recordaria,
Si no hagués vist el núvol allà dalt.
Encara el veig i no puc oblidar-lo.
Era molt blanc i se'ns va anar acostant.
Potser de nou floreixen les pruneres
I aquella dona té set fills potser.
Però el meu núvol pocs minuts floria
I en alçar els ulls fugia ja amb el vent.

Bertolt Brecht (1898-1956)

(Bertolt Brecht, Devocionari domèstic. Adesiara. Traducció de Feliu Formosa)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada