L’art d’escriure, segons Tolstoi

Dimecres de la setmana passada vaig acabar Anna Karènina, que vaig llegir per primera vegada quan tenia disset anys. Aquesta haurà estat la tercera lectura que en faig. Com sempre, en la traducció de Nin. No estic segur del tot, però crec que m’ha agradat menys, una mica menys només, que les altres vegades. Per què? Potser és una conseqüència del record inexacte que tinc de les altres dues lectures? Al final, Infància, adolescència i joventut deu ser el llibre d Tolstoi que més m’estime. Ara m’agradaria escriure unes notes sobre Anna Karènina, però com he de comentar-la amb profunditat en el curs de literatura se’m fa difícil expressar la meua reacció personal davant aquesta obra. No ho lamente. Simplement, constate un fet. 

A més, no tinc molt de temps. He de prendre notes de tot el que hi he subratllat i també vull llegir uns quants llibres i articles sobre Tolstoi i sobre aquesta novel·la en particular per preparar-ne el comentari. Aquest cap de setmana he repassat la gran monografia sobre Tolstoi del crític formalista rus Boris Eikhenbaum, una mina d’observacions crítiques. En el primer volum, The Young Tolstoy, Eikhenbaum reprodueix aquestes paraules de Tolstoi sobre l’art d’escriure: «L’art d’escriure bé per a una persona sensible i intel·ligent no consisteix a saber què ha d’escriure, sinó a saber què no s’ha d’escriure. Cap addició, per brillant que siga, pot millorar tant una obra com les supressions que hi fem». I anota aquest consell: «Primer, escriu un esborrany, sense parar-te a pensar en la correcció de l’expressió. Després, reescriu-lo, eliminant-ne tot el que siga superflu i situant cada idea en el lloc que li correspon. Reescriu-lo encara una tercera vegada, revisant-ne l’estil». Stevenson dóna uns consells semblants en un dels seus assaigs. En una de les entrades d’Un son profund, vaig anotar que «sovint, l’única correcció que val la pena és la supressió. Per això, escriure és, en gran mesura, deixar de banda tot el que no és pertinent per dirigir, com deia Tolstoi, l’atenció intensament concentrada». En això últim consistia per a Tolstoi el talent literari.