dimecres, 19 d’abril de 2017

Antologia portàtil de la poesia universal (33): Francesco d’Assisi



CÀNTIC DEL GERMÀ SOL
Altíssim, omnipotent, bon Senyor,
teves són les lloances, la glòria i l'honor i tota benedicció.
A tu només, Altíssim, s'adiuen
i cap home no és digne d'anomenar-te.
Lloat siguis, Senyor meu, amb totes les teves criatures,
especialment mossèn el germà sol,
el qual és dia, i per ell ens il·lumines.
I ell és bell i radiant amb gran esplendor:
de tu, Altíssim, porta significació.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana lluna i les estrelles:
al cel les has formades clares i precioses i belles.
Lloat siguis, Senyor meu, pel germà vent
i per l'aire, ennuvolat i serè i en tota mena de temps,
pel qual a les teves criatures dónes sosteniment.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana aigua,
la qual és molt útil i humil i preciosa i casta.
Lloat siguis, Senyor meu, pel germà foc,
pel qual il·lumines la nit:
i ell és bell i alegre i robust i fort.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana nostra mare terra,
la qual ens sustenta i governa
i produeix diversos fruits amb flors de colors i herba.
Lloat siguis, Senyor meu, per aquells que perdonen pel teu amor
i suporten malalties i tribulacions.
Beats aquells que ho suportaran en pau,
que per tu, Altíssim, seran coronats.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana nostra mort corporal
de la qual cap home vivent no pot escapar:
ai d'aquells que moriran en els pecats mortals;
beats aquells a qui trobarà en les teves santíssimes voluntats,
que la mort segona no els farà mal.
Lloeu i beneïu el meu Senyor i regracieu-lo
i serviu-lo amb gran humilitat.

Francesco d’Assisi (1182-1226)

(Poesia italiana. Edicions 62. Traducció de Narcís Comadira.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada