divendres, 23 de juny del 2017

La literatura universal presentada en tuits de 140 caràcters

S’ha convertit en un motiu recurrent atribuir l’escàs entusiasme que la majoria de la població mostra pels llibres a l’existència d’Internet i, més concretament, a l’èxit de les xarxes socials. La gent no llegeix llibres, es diu, perquè prefereix passar-se el temps xatejant, penjant fotos que consideren divertides en Facebook o Instagram, o rebotant una notícia o altra en Twitter. I com que la lectura que es practica en Internet és de caràcter espasmòdic i fragmentari, malacostuma els seus usuaris, els quals troben que la lectura de llibres demana un esforç excessivament sostingut i concentrat. Per si no fos poc, diversos estudis rigorosament científics ens recorden de tant en tant que llegir tal com es llegeix en la xarxa produeix danys irreversibles en les modestes xarxes neuronals dels nostres cervells, la qual cosa ens incapacita per a la lectura de qualsevol text que tinga més dels 140 famosos caràcters. Ja tenim identificat el culpable, doncs. Ja estem tranquils.

La tranquil·litat, però, es basa en unes premisses una mica ingènues, com ara pensar que va existir una edat d’or de la lectura que va interrompre l’aparició d’Internet, o que si la gent no estigués tan absorbida en les xarxes socials dedicaria el temps lliure corresponent a la lectura, preferentment de clàssics venerables. S’oblida, o s’ignora, que Internet facilita enormement l’accés als llibres, i per tant, a la lectura, que els diversos canvis de suport han ampliat l’espectre de l’activitat que denominem lectura, i que hi ha molta gent que comparteix el que llegeix en les xarxes socials, per no parlar de l’ús que en fan editors, autors i llibreters al servei de la promoció literària.

Al nostre país, Laura Borràs va ser una de les persones que es va adonar des del primer moment de la potencialitat d’Internet per compartir llibres, recomanacions i citacions literàries. Al costat de la seua activitat com a professora, com a investigadora de la nova literatura electrònica i com a escriptora, Laura Borràs s’ha convertit en una activista infatigable de la literatura en programes de ràdio i de televisió, en conferències i, sobretot, en les xarxes socials, un espai caracteritzat per la immediatesa, per la facilitat i per la possibilitat d’arribar a un públic enormement ampli. 

El llibre que acaba de publicar en Símbol Editors amb el títol de La literatura en un tuit representa un altre pas de rosca per part seua en aquesta voluntat d’aprofitar a fons els nous mitjans que proporcionen les xarxes socials per difondre la literatura. Com ella mateixa explica en la introducció que ha redactat per a aquest llibre, La literatura en un tuit va sorgir de la proposta dels editors, que es va convertir en un repte, de repensar la literatura en un format de tuit: «m’imposaven el constrenyiment dels 140 caràcters per rellegir la tradició literària, els grans noms del firmament literari de tots els temps. El repte era majúscul, encara que prengués una forma mínima. D’alguna manera, em semblava impossible. Ho és, de fet».

Es tractava d’escriure un llibre presentant una selecció d’obres clau de la literatura universal en format de tuit. Semblava impossible, perquè, com diu l’autora, s’havien «de combinar dues maneres de concebre el món quasi antagòniques: la immediatesa, brevetat i acceleració de Twitter, com a màxim exponent del que representen les xarxes socials, i la permanència, profunditat i perdurabilitat de la lectura, i encara més, de la lectura dels clàssics». A més, «el tuit, en essència, és lleuger, mentre que els clàssics de la literatura universal —metafòricament parlant— són pesos pesants, per tradició i qualitat». Al mateix temps, però, i això és un fet que facilitava la feina, el tuit s’assembla a un gènere literari d’una gran tradició: l’aforisme, que obliga l’escriptor a un esforç especial de concisió.

La literatura en un tuit ofereix al lector una tria d’obres de 112 autors, dels quals hi ha 97 homes i 43 dones, des de la Bíblia fins a Maria-Mercè Marçal, passant per Èsquil, els trobadors, Shakespeare i Molière, Defoe i Voltaire, Charles Dickens i Charlotte Brontë, Wislawa Szymborska i Vicent Andrés Estellés… Laura Borràs adverteix que no és «una llista que es vulgui canònica, és la meva, per raons molt diverses», cosa que la fa molt més interessant. 

Els tuits que ha escrit per aquest llibre són de caràcter molt divers. Segons el cas, poden ser «descriptius, contextualitzadors, irònics, polèmics, juganers, divertits… Neixen del meu amor per la literatura i de les diverses maneres amb què podem intentar divulgar-la». De vegades, es limiten a fer una síntesi de l’argument de l’obra seleccionada. Així, en un dels tuits dedicats a l’Odissea, llegim: «acabada la guerra a la qual mai no va voler anar, Ulisses comença un viatge de retorn que el portarà a descobrir que la seva vida és el viatge». Més sovint, en destaquen algun aspecte temàtic o interpretatiu, com ara sobre Èdip rei: «per Aristòtil és la tragèdia més perfecta. Reflexiona sobre la identitat, l’exercici del poder i l’assumpció de responsabilitats tot i la inseguretat radical de l’home». O ofereixen un enfocament sorprenent i provocatiu, com en un dels tuits sobre el Tirant lo Blanc: «el Kamasutra català. Mai abans hem accedit així al món de la intimitat: les portes de les cambres s’obren de bat a bat en l’espai de l’escriptura per mostrar-nos els secrets més ocults». 

En altres casos, com en un tuit dedicat a Kafka, planteja el problema de les valoracions crítiques dels clàssics: «mestre absolut de l’estranyesa, Nabókov considera que és l’escriptor alemany més gran del nostre temps i que al seu costat Rilke o Mann són nans de guix». Finalment, la nota personal de l’autora, sempre present, es mostra de vegades explícitament, com en el tuit sobre Mirall trencat de Mercè Rodoreda: «Mirall trencat és una novel·la-món que descriu la vida de tres generacions d’una família, el puntal de la qual és la magnífica Teresa Goday, la meva heroïna rodorediana predilecta». 

Malgrat aquesta diversitat, tots aquests tuits responen a una mateixa intenció: la de voler ser un estímul perquè el lector emprenga la lectura, ara sí, en profunditat, dels clàssics de la literatura universal. El resultat ha estat un llibre àgil, molt suggestiu, ple de la cordialitat que Laura Borràs posa en tot el que fa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada