diumenge, 16 de juliol de 2017

Antologia portàtil de la poesia universal (41): Hofmannsthal



BALADA DE LA VIDA EXTERIOR
I van creixent infants amb ulls pregons
Que res no saben, van creixent i moren
I tots els homes fan el seu camí

I els fruits aspres arriben a ser dolços
I cauen a la nit com ocells morts
I pocs dies hi jeuen i es malmeten

I sempre bufa el vent i també sempre
L'escoltem i diem moltes paraules
I sentim goig i cansament als membres

I hi ha carrers enmig de l'herba i llocs
Aquí i allà plens de llacs, arbres, torxes
I amenaçants i corsecats com morts…

Per què han estat bastits? I no s'assemblen
Mai entre ells? I són innumerables?
Què mudà el riure, el plor i l'empal·lidir?

De què ens serveix tot plegat i aquests jocs,
Grans com som i per sempre solitaris
Que vaguen sense mai cercar una fita?

De què ens serveix haver vist tantes coses?
I amb tot diu molt aquell que diu capvespre
Un mot d'on degotegen pregonesa i tristor
Talment feixuga mel de bresques buides.

Hugo von Hofmannsthal (1874-1929)

(Poesia alemanya. Edicions 62. Traducció de Feliu Formosa.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada