dilluns, 16 d’octubre del 2017

Antologia portàtil de la poesia universal (49): Goethe



EL REI DELS VERNS
Qui cavalca en el vent, tard de la nit?
És el pare, al galop, amb el petit;
en braços l’agombola contra el cor,
per guardar-lo del fred l’estreny ben fort.

─Per què t’amagues, fill, com espantat?
─¿Pare, pare, no el veus, aquí, al costat,
el rei dels verns, amb corona i mantell?
─És la boira, fill meu, que fa castell.

─Vine, bonic, no tinguis por de mi!
Sabem uns jocs encisadors, aquí;
a la riba les flors s’obren roents,
la mare té unes robes refulgents.

─Pare, pare, de veres no sents res?
No saps, el rei dels verns, què m’ha promès?
─Assossega, fill meu, tant frenesí:
és el vent, que les fulles fa estremir.

─No vols acompanyar-me, dolç infant?
Les meves filles et festejaran;
elles, que a la nit menen balls rodons,
et bressaran amb danses i cançons.

─Pare meu, pare meu, ¿no les veus, no,
les seves filles entre la foscor?
─Fill meu, fill meu, ben clarament ho veig:
són uns salzes grisencs que mou l’oreig.

─T’estimo, el teu esguard em té embruixat;
vindràs per força, si no vols de grat.
─Pare, pare, m’agafa, ja em té pres!
El rei dels verns m’ha fet un mal encès!─

El pare, esgarrifat, va cavalcant
─als braços li gemega el pobre infant─
i fins que arriba a casa fa el cor fort:
entre els seus braços, l’infant era mort.

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832)

(J. W. Goethe, Poesies. Proa. Traducció de Miquel Desclot)

1 comentari:

  1. Hola Enric, anava a posar-te el famós lied de Schubert inspirat en aquest poema, però per casualitat he trobat una versió del cantautor Roger Mas que no coneixia i que m'ha agradat molt.
    En el dia de l'empresonament dels dos jordis, trist com molts però amb il·lusió pel futur, vull compartir aquesta versió tan bella:
    https://youtu.be/P1AWdDVNYsI

    ResponElimina